10 ANYS DE CASTELLS AL DELTA

Permeteu-me que avui us parli de mi. A llarg de la meva vida he fet moltes coses, moltes més que la majoria dels humans encara que només hagi estat una o dues vegades... Però sempre hi queden coses que no has fet. Només faltaria! Una d’aquestes coses que mai havia fet fins ara era fer de comissari d’una exposició de fotografia. Fent honor a la veritat cal dir però que la majoria de les fotografies de l’exposició son meves i per tant, quan l’actual president de la colla castellera Xiqüelos i Xiqüeles del Delta Roberto Abril va tenir la idea de muntar una exposició commemorativa dels 10 anys de la colla no ha va tenir massa difícil a l’hora de buscar-ne un responsable. Vaig acceptar de bon grat tot sabent des de bon començament la feina que comportava organitzar una exposició. En primer lloc calia remenar el meu arxiu fotogràfic buscant els castells més difícils entre els assolits per la colla. També les fotografies que, al meu entendre, eren més artístiques encara que no fossin de castells pròpiament dit, sinó de moments i detalls de les nostres diades castelleres. Tenia clar que una de les primeres coses que havia de fer mentre rebuscava entre els milers de fotografies que tinc de les nostres diades era fer-ne una primera selecció. Vaig pensar que unes 500 fotografies estaria bé per a començar. Així va ser. Després de la primera tria n’havia seleccionat unes 470. Però encara n’havia de descartar moltes més ja que per a l’exposició n’havien de quedar 50. A partir d’aquí vaig buscar ajuda. Amb el mateix president Roberto Abril i l’amic i fotògraf Rafel Campos ens vam reunir un parell de vegades per a seleccionar les que finalment exposaríem. Però que fer amb la resta? El president va tenir la idea de fer dos collages, es a dir, reunir bona part de les fotografies descartades i agrupar-les en un suport una mica més gran. En un d’aquests collages es poden veure sobre tot cares; expressions dels diferents castellers i castelleres. I en el segon grup fotos de la colla de diferents diades o grups més reduïts amb ganes de ser immortalitzats per a la eternitat... Com es diu quasi sempre, ni estan totes les que son, ni hi son totes les que estan. Moltes de les fotografies es van haver de quedar pel camí i potser d’altres haurien pogut entrar entre les escollides. La feina no és fàcil... Ens vam reunir amb la Regidora de Cultura Inés Martí per a demanar-li un local on fer l’exposició i ens va oferir el vestíbul del Museu de les Terres de l’Ebre. Una vegada les 50 fotos i els dos collages van cobrar vida en els suports corresponents les vam portar al museu per a penjar-les. Para aquesta tasca vam comptar amb l’estimable ajuda Giancarlo i Anna, treballadors del museu. Finalment va arribar el gran moment. Va ser divendres 3 de març a les 7 de la tarda. El primer en prendre la paraula va ser el tècnic del museu Pere Luque que va fer la presentació de l’exposició i em va donar pas. Durant la meva intervenció vaig explicar com s’havia elaborat tot el procés i vaig agrair la presència del públic assistent. Posteriorment va parlar Roberto Abril que va donar les gràcies tant a l’Ajuntament com al Museu de les Terres de l’Ebre per la seva col·laboració. Finalment va prendre la paraula Miquel Subirats Regidor de Serveis al Territori que va disculpar l’Alcalde d’Amposta que es trobava en un altre acte que s’estava fent a la ciutat. Miquel Subirats va ser molt precís a l’hora de recordar les primeres actuacions de la colla castellera. A part de les fotografies, també conformen l’exposició 4 vitrines on hi material representatiu de la colla (camisa, faixa, mocador, casc...), els dos premis assolits (l’Ebre Líders de 2012 i el Premi Amposta 2013), així un recull de premsa dels moments més importants. Completa l’exposició un aparell de televisió on es van mostrant diversos vídeos realitzat al llarg dels 10 anys de trajectòria de la colla castellera. L’exposició es pot veure en horari del museu fins el 2 d’abril. Posteriorment es vol que sigui itinerant i que es pugui exposar als pobles que en algun moment han tingut representació a la colla.

(Foto: Mercè Valmaña)

ALGUNES DE LES FOTOS QUE ES PODEN VORE A L'EXPOSICIÓ

TORNAR EL PRESTEC EL MÉS ENLLÀ

Paral•lelament a l’exposició la Revolució dels Transports que es pot visitar al Museu de les Terres de l’Ebre d’Amposta, el propi museu va organitzar dues taules rodones moderades per Manel Ramon, director d’Amposta Ràdio. A la primera anomenada els Transports terrestres a l’Amposta dels inicis del segle XX: carros cotxes i trens, hi van intervenir Anton Pujol, membre de Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica, Àlex Farnós, director del museu i Joan Sabaté, president del Casino Recreatiu i Instructiu d’Amposta i a la segona, que portava per títol Viatgem pel Delta amb els vapors i lo Carrilet, els ponents van ser Elena Fabra, historiadora i membre del Centre d’Estudis Tirant lo Rall, Maite Subirats, historiadora i Maria Carme Queralt, Conservadora d’Etnologia del museu. És difícil fer-ne un resum de tot allò que es va parlar durant les dues taules rodones (incloses les anècdotes i les intervencions del públic), però, no cal ni dir-ho que totes dues van ser força interessants i instructives. A la segona, en parlar-ne de lo Carrilet, a part d’explicar-ne alguna anècdota, es va fer incís en les moltes vivències que se sap que van passar i d’altres que segurament mai s’han explicat. El que ara us explicaré no sé si va passar en realitat o és només un simple acudit sobre uns fet que podrien haver passat perfectament. Tal com m’ho van explicar passo a explicar-ho. Diu que un dia que lo Carrilet anava replè de de gent, uns pagesos de la Cava es queixaven del preu tan baix que venien els seu productes i del sobre cost que patien fins arribar al mercat, del barats que eren els jornals i del cara que s’estava posant la vida (una conversa que, perfectament, s’hauria pogut portar en els nostres dies). De repent, va prendre la paraula la dona del Bou (d’una família benestant d’Amposta): -Vinga homes... No cal que es queixin tant... Els qui en aquesta vida son pobres, a l’altra vida seran rics... I els qui en aquesta vida som rics, a l’altra serem pobres... Llavors, amb una gran dosi de sorna, un dels caveros li respongué: -Pos... Mana, deixa’m 1.000 duros que jo ja te’ls tornaré a l’altra vida!

LA REVOLUCIÓ DELS TRANSPORTS

Al Museu de les Terres de l'Ebre es pot visitar fins el 20 de juny l'exposició: La Revolució dels transports. A part d'alguns vehicles perfectament restaurats de la col·lecció d'Alexis Llaveria, també es poden veure alguns documents força interessants.