Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Real Madrid. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Real Madrid. Mostrar tots els missatges

dimarts, 28 d’agost del 2012

DIARI DE L’AGOST. DIA 28 (dimarts)



EL BUFÓ DEL REGNE
Durant molt de temps va ser considerat bufó del Regne el gran, plorat i recordat Pepe Rubianes. Ell mateix s’atribuïa aquest honor.
A qui també li van posar l’etiqueta i no recordo que la rebutges, va ser a l’Albert Boadella, durant molt de temps  director del grup teatral català els Joglars.
Finalment, li atribueixo el (de) mèrit de ser-ho a D. José María Ruiz-Marteos, per tots els xous que està muntant al voltant de la seva conducta delictiva i pròfuga.  
Ruiz-Mateos, que només fa uns dies demanava públicament que sé l’empresonés, ahir mateix va tornar a protagonitzar un altre episodi de no compareixença davant el jutjat que el requeria. La jutge titular va tornar a demanar una ordre de recerca i captura per a l’empresari estafador.
Una de els primeres mesures que va prendre el govern de Felipe González allà pel 1982, va ser expropiar el holding de l’abella que presidia D. José Maria. RUMASA, així es deia el grup d’empreses, era un entramat empresarial que amagava la seva mala situació econòmica amb tot un procediment d’enginyeria comptable on els pagarés anaven i tornaven de les diferents empreses per a que semblés que estaven capitalitzades quan en realitat, el grup, estava en fallida tècnica. Les persecucions que va patir el responsable econòmic del govern de González Miguel Boyer per part de D.José María van ser sonades. Recordo a l’empresari vestit de Superman i també tirant-li un pastís per la cara.
Ruiz-Mareos va tornar a reflotar el grup canviant-li lleugerament el nom Nueva RUMANA i va continuar fent el que sempre havia fet: comprar tot tipus d’empreses en dificultats, principalment del sector del vi i l’alimentació. Finalment l’estafa es va produir quan el grup va emetre una sèrie d’obligacions a un interès força atractiu i que els particulars van adquirir pensant que era un producte segur. Amb aquests diners, sembla que Ruiz-Mateos va comprar diversos hotels de Mallorca que, pel que sembla, tampoc va acabar de pagar. 
 
EL MADRID FA UNA FUGIDA CAP ENDAVANT
Que el Madrid no ha començat bé el campionat de lliga és un fet. 1 punt en dos partits, 2 gols a favor i 3 en contra diuen molt poc d’un equip que la temporada passada va batre tots els rècords d’efectivitat sent el màxim golejador històric i també va aconseguir el rècord de punts.
Està clar que el campionat només ha fet que començar i al Madrid li sobra temps per a remuntar. Ningú s’imagina que els resultats obtinguts fins ara puguin ser una constant durant tota la temporada.
Florentino Pérez s’ha volgut fer callar les crítiques amb la presentació del jugador croata Luka Modric que estava en revel·lia des de feia setmanes amb el seu anterior club, el Tottenham anglès.    
Els 42 milions que pot arribar a pagar el Madrid pel fitxatge semblen excessius per un jugador a qui no coneixia el gran públic i que tampoc no jugava en un dels equips punters de la lliga anglesa. El Periódico, per exemple, titula com a cortina de fum l’actitud del Madrid, ja que, pel que sembla, Florentino no tenia programat presentar-lo tan d’hora. Ja sé sap, si no vols que se parli d’alguna cosa, dóna’ls -hi un altre tema d’interès. 
 
MAS, LA DIADA I EL PACTE FISCAL
Precisament a l’hora de desviar l’atenció informativa els de CDC són autèntics mestres. Que no volen que es parli de retallades, treuen el tema del pacte fiscal per a que sembli que tots els mals que pateix Catalunya són per culpa del finançament que rep des de Madrid.
Davant les envestides independentistes per la diada, el govern català ficarà tota mena d’excuses per no acudir com a tal a la manifestació.      
Diuen Mas i el seu govern que la seva màxima reivindicació és el pacte fiscal i, precisament ahir, Rajoy es va comprometre per carta a estudiar-ho.
Però allò que és una prioritat per als d’aquí  ho deixa de ser quan es traspassen els límits autonòmics. Madrid no vol trencar les relacions amb el govern català, però tampoc té cap intenció de satisfer les seves peticions.
Per a l’esquerra la màxima prioritat és treballar per a que no es perdin més drets i mirar de recuperar els que s’han perdut fins ara que no són pocs. Ahir mateix, fins i tot Herrera va advertir a ERC de les seves prioritats i que s’embarcaran en cap projecte independentista de la ma de Convergència. 
 
GALÍCIA TAMBÉ FARÀ ELECCIONS ANTICIPADES
Núñez Feijoo va anunciar que a Galícia també es faran comicis anticipats el proper 21 d’octubre, coincidint amb les basques. Després de l’anunci de Patxi López era qüestió de temps que el president gallec fes el mateix.
Sembla ser que després de parlar-ho amb Rajoy van decidir que davant la degradació progressiva del PP, millor fer-les a l’octubre que al març de 2013.
El que més m’ha cridat l’atenció és que es digui que l’avançament electoral hagi agafat desprevinguts els partits de l’oposició. Tret de les municipals que sempre són quan toca, cada 4 anys, la resta poden avançar-se sempre que el cap de govern de torn ho consideri necessari, per tant, és obligació dels altres partits estar preparats. Ahir a la SER donaven per fet que el candidat socialista seria Pachi Vázquez (no sé si tindrà res a veure amb Paco, qui va ser alcalde de la Corunya durant diverses legislatures), en canvi el Periódico d¡avui encara no ho dóna per fet.

dijous, 3 de maig del 2012

ELS “AMICS” DE MOURINHO SON ELS “AMICS” DEL MADRID



Si parlo del Madrid no és per fer-ho de forma positiva. És igual que quan el miro per la tele que només ho faig quan perd o té la possibilitat de perdre, igual com va passar quan va jugar contra el Bayern de Munic.
El Madrid recull allò que ha sembrat Mourinho que no és una altra cosa que enemistats i antipaties de la majoria dels equips i aficions rivals. No només del Barça, sinó de la majoria dels equips.
Potser el que es pretén és que parli d’ells, potser sí, ja sé sap la dita : “L’important és que parli d’un encara que sigui malament”. És una manera de veure les coses.
L’afició de l’Atlètic de Bilbao farà avui un acte de desconsideració cap al Madrid. Si el Màlaga guanya al camp de Barça i, per tant, el Madrid és campió de la lliga 2011-2012 abans de jugar, el públic que acudirà a Sant Mamés, arribaran ½ tard. I si el Barça guanya i el Madrid també acaba per fer-ho, l’afició marxarà 5 minuts abans d’acabar el partit per evitar felicitar-los.
Sembla ser que part del malestar existent amb l’equip blanc de la capital és per la negativa (o potser seria millor dir ‘excusa’) en deixar jugar la final de la Copa del Rei al Santiago Bernabeu.
Com ja explicava l’altre dia, l’actitud del segon entrenador blanc Aitor Karanka sobre el comiat de Pep Guardiola, no va ser precisament condescendent i d’elogi pels resultats obtinguts, sinó més bé d’una total indiferència sobre una persona que, al meu humil entendre, ha sabut revolucionar el món del futbol en mols d’aspectes.
Les declaracions que posteriorment va fer Mourinho sobre el mateix tema, tampoc ajuden gens a canviar l’opinió que molts ja teníem sobre “aquest parell”. Les declaracions de l’entrenador blanc van ser més o menys aquests: “Jo em cansaré del futbol el mes de juliol quan no hi hagin partits...”. Un amic meu m’ha donat la resposta: “Si guardiola entrenés al Barça per diners, igual com ho fa ell, no hauria renunciat a ser-ne l’entrenador”. No obstant, el mateix amic m’ha dit que ell hauria guanyat la lliga a 3 dels països més importants: Anglaterra, Itàlia i Espanya. Aquí hi he discrepat. I no és que no sigui veritat, ja que és un fet cert i contrastable, però ho ha fet amb 3 grans clubs i quan li han fitxat quasi que tot el que ha demanat.
Us en recordeu el que va dir Núñez quan les relacions amb Cruyff na no eren bones? “Amb diners, fins i tot la dona de fer feines e casa podria fitxar”. I és evident, si configures un equip amb els jugadors que demanes, costin el que costin, la garantia d’èxit és superior que si vas a un club petit sense cap possibilitat de fer fitxatges milionaris.
El gran èxit de Guardiola és haver pujat al primer equip un bon grapat de jugadors que ara són estrelles del futbol i que qualsevol equip punter pagaria grans quantitats per a fer-se amb el serveis.
Mourinho mai podrà presumir d’això...