Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris fires. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris fires. Mostrar tots els missatges

diumenge, 4 de juny del 2017

LES FIRES DEL FUTUR?

Potser recordareu que fa unes setmanes us parlava de les fires i de que algunes havien perdut l’interès que van poder tenir anys enrere. Però la implantació de les noves tecnologies (sobre tot Internet) fa que la ciutadania adopti hàbits de consum totalment diferents. A part d’això, us deia que les fires encara conserven un caire social. És impensable que, ara com ara, els ajuntaments d’Amposta, Tortosa o Móra la Nova (que té la més antiga del territori, ja que data de 1831 -185 edicions-) decidissin deixar d’organitzar les fires respectives. Són esdeveniments que, encara que només sigui per a dinamitzar el poble durant uns dies, s’han de continuar fent. Tot i això, penso, que el món firal té molt de recorregut i, tal com passa amb tot els que ens envolta, s’han d’anar adaptant als nous temps.  
Vull recordar-vos que la Federació d’Associacions de Veïns d’Amposta va estar organitzant diverses edicions una fira d’entitats que, per suposat, no es comprava ni es venia res (tret de números per a un sorteig o articles de merchandising) L’important era donar a conèixer el món associatiu d’Amposta que, afortunadament, és molt ampli i variat.
Per la seva banda el propi ajuntament també organitza altres certàmens gens convencionals com per exemple el FesticAM o el Fòrum Jove que té com a objectiu ajudar a la gent jove a trobar feina o bé orientar-los cap els estudis que millor puguin adaptar-se al perfil acadèmic de cada estudiant.  
Però bé, no faria honor al títol de l’entrada sinó donés unes idees sobre fires temàtiques que es podrien organitzar perfectament a Amposta. Primer cal analitzar el potencial que tenim. Per a res s’han de fer invents o pensar en coses que no ens caracteritzen. Per tant, quin és el nostre potencial? Sembla evident, el turisme, però sobre tot la gastronomia (en el sentit més ampli de la paraula)
Un turisme que hauria de tenir com a eix vertebrador el riu. Fa anys a l’embarcador d’Amposta atracava un vaixell restaurant que es deia el Santa Susanna, però que un dia va abandonar la ciutat. A Deltebre existeix la proposta de fer viatges fins la desembocadura de l’Ebre, però el paisatge de l’Ebre, amb tot el que suposa (flora i fauna) també es podria contemplar d’Amposta cap a munt i cap avall sense haver d’entrar en competència amb l’oferta existent.
És del tot evident que s’hauria de buscar un turisme familiar i de qualitat, però que el territori pugui absorbir. Per tant evitar les massificacions que farien insostenible el territori, sobre tot el Delta per les especials característiques de vulnerabilitat que té.


Un bon grapat de pobles estan fent jornades gastronòmiques al llarg de l’any. Altres, com Freginals, han incorporat la gastronomia a la seva fira (FregiNARTS) Des del meu punt de vista això no és incompatible en fer una gran fira gastronòmica on hi tinguin cabuda tots els productes autòctons de les nostres comarques, sobre tot els denominats Km 0 (o de proximitat) i els ecològics.  
Els restaurants haurien de tenir un paper preponderant. Des de fa molts anys, el complex de Villa Retiro està present a la Fira d’Amposta, la qual cosa confirma que els restaurants tenen cabuda a les fires i més encara si tingués un caràcter monogràfic o temàtic.    
Antoni Espanya, cap de llista del PSC a Amposta per dues vegades va proposar (i així ho recollia per exemple el programa de les municipals de 2007) fer una fira sobre música. Si d’alguna cosa Amposta és capital de les Terres de l’Ebre, és precisament, de la música. La màxima representació la tenim amb les dues bandes, segurament les millors de Catalunya: La Lira i la Filha. Però la tradició musical va més enllà amb corals, conjunts, etc.
A Catalunya ja existeix el precedent d’una fira (o festival) dedicat exclusivament a la música, que és el de Música Viva de Vic, però es podria aprofitar de que Amposta és terra de cruïlla entre Catalunya i el País Valencià per a donar-li un caire interterritorial i, en tot cas, obert a qualsevol estil musical.     

dilluns, 8 de maig del 2017

SOBRE LES FIRES

L’anterior cap de setmana, el que va a cavall dels mesos d’abril i maig, van tenir lloc les fires de Tortosa i la Galera. No he llegit en lloc si s’ha fet un balanç de resultats de les dues fires: visitants, volum de negoci...
L’èxit de visitants de la Fira de la Galera sembla inqüestionable. La vaig visitar dilluns i tant pel matí com per la tarda la fira estava plena de visitants i l’aparcament principal que hi ha a l’entrada del poble segons arribes de la part de Santa Bàrbara, també estava ple, més per la tarda que pel matí. Un bon baròmetre per a fer-se una idea de la quantitat de visitants que hi ha en aquell precís moment. Una veïna del poble en va dir que tot i el volum de visitants de dilluns, diumenge encara n’hi havia més. Sembla ser que els altres dies van ser més fluixos.
La Fira de la Galera ha arribat a les 24 edicions, la qual cosa vol dir que està totalment consolidada. La Fira de Tortosa en canvi, ja va per la 73 edició. A part del nombre d’edicions, la diferència més gran entre les dues fires és que mentre que la de Tortosa és multisectorial, la de la Galera és temàtica, ja que només trobes objectes de ceràmica i terrissa.
Per a trobar els orígens de les fires ens hauríem de remuntar a uns quans segles enrere. En alguns casos a l’època medieval. En aquella època solien ser fires de bestiar i, cal suposar que, al contrari del que passa ara, només hi assistien les persones interessades: les que tenien bestiar per a vendre i les que hi anaven a comprar.  
La Fira d’Amposta que, com la de Tortosa és multisectorial, conserva un apartat dedicat al bestiar, però és pràcticament residual si el comparem amb la magnitud de la fira. En els darrers anys, dintre de l’apartat dels animals, el que més rellevància té son els cavalls, ja que signifiquen una afició molt arrelada a la ciutat. Fins i tot s’hi fan demostracions de doma.
Avui en dia les fires són més actes socials que una altra cosa. La inauguració sol anar a càrrec d’algun polític o personatge amb algun tipus de relació amb la població. A part de les tradicionals transaccions econòmiques, també s’hi fan actes paral·lels com ara conferències, taules rodones, exposicions, etc. Sempre depenent del tipus de fira i sempre encaminat a atreure el màxim de públic possible.
Sovint, a manca d’expositors, una part important dels pavellons firals s’omplen amb estands d’organismes oficials (organismes de la Generalitat, Diputació, Consell Comarcal), d’entitats benèfiques, etc.    
Però no totes les fires tenen una llarga tradició. Tal com he dit al començament, la de la Galera té 24 anys, però encara n’hi ha de molt més recents, com per exemple la de L’Oli de les Terres de l’Ebre de Jesús (22 edicions), la de l’Oli novell, cítrics i comerç de Santa Bàrbara (20), Fira de l’Oli i l’espàrrec de Godall (14), la del Racó dels Artesans-Fibres vegetals del Mas de Barberans (14)
Com heu pogut veure, algunes d’elles tenen un denominador comú: l’oli d’oliva que, sense cap mena de dubte, ha estat el principal motor de l’economia dels nostre territori durant molts de  segles. L’èxit de les fires és desigual i, sovint, la seva creació ha estat més per motius polítics que no per necessitats comercials.
Però les fires atreuen visitants i, comprin o no, omplen restaurants i bars i sempre deixen negoci al sector serveis de la població.
Però de vegades també han fracassat, com per exemple la de Sant Lluc d’Ulldecona que, després de recuperar-la (sembla ser que ja s’havia fet al passat), es va deixar de celebrar per manca d’interès del propi comerç local (o al menys això sembla)
Avui mateix, mentre me desplaçava amb el cotxe a treballar, he escoltat que a Catalunya, les compres per Internet han augmentat el 8% en el darrer any. Complementaven la informació dient que els comerços s’han d’obrir a Internet per a poder atreure més clientela. I és que Internet i les noves tecnologies acabaran en tot en uns pocs anys.
Quin és el futur de les fires? Renovar-se o morir. Està clar que les fires temàtiques com la de la Galera o la del Mas de Barberans o les festes de recreacions històriques com la del Renaixement de Tortosa, la del Mercat a la Plaça d’Amposta, la del Castell d’Ulldecona, la del Mercat iber d’Alcanar o la Móra morisca de Móra d’Ebre, així com les fires gastronòmiques, tenen, des del meu punt de vista el futur assegurat, però aquelles que ho abasten tot i no abasten res en concret, el seu destí és desaparèixer.