Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris fotografia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris fotografia. Mostrar tots els missatges
dissabte, 30 d’abril del 2022
divendres, 21 de maig del 2021
TIRADOR DE FOTOS
Fa anys, a la biennal d’art d’Amposta s’hi podia veure una pàgina d’examen amb una nota de zero ficada cap per avall i un post-it enganxat on s’hi podia llegir: Soy tonta.
L’obra en qüestió havia passat el cribratge pertinent per a poder competir per algun dels premis que s’atorgaven al certamen. O sigui, des del punt de vista del o dels comissaris de la mostra es tractava d’una obra d’art...
A partir d’aquell dia vaig decidir que no entenia d’art. De fet, el meu llistó sobre si un obra m’agrada o no està en una simple qüestió: si l’exhibiria a casa meva.
Des del meu punt de vista la fotografia també és un art. El no estar inclosa entre les arts clàssiques només es deu a una cosa: a que és relativament recent. Mentre altres arts com la pintura, escultura i fins i tot la música tenen milers d’anys d’història, els antecedents de la fotografia daten des de fa menys de dos segles.
Aquest temps coincideix amb la gran evolució soferta per la societat. Han estat dos segles de continus avenços tecnològics i la fotografia no ha estat aliena a aquests canvis. Per tant, es pot afirmar que la fotografia actual no té pràcticament res a veure amb la dels seus inicis.
L’any passat un amic valencià, fotògraf semiprofessional, em va dir que a la fotografia actual tot és mentida, ja que la tècnica del fotoshop pot millorar considerablement un original fins convertir-lo en una preuada foto.
Molt lluny queda l’any 1969 quan els meus pares em van comprar aquella primera Werlisa Color amb només 11 anys. Des de llavors es poden comptar per milers les fotos que he fet. Tot i això mai m’he considerat un fotògraf, sinó un simple tirador de fotos. Però només algunes de les fotos que faig m’acaben agradant.
Però sé apreciar fotos de qualitat, quan intueixo que l’autor se l’ha treballat. De vegades a les fotos hi veig tècniques que jo soc incapaç de fer i ho valoro com a tal.
Des del meu punt de vista per a que una foto sigui bona ha de tenir diversos components: una mica de sort, d’intuïció, la llum precisa, reflectir un moment especial i despertar un sentiment positiu. I si té la suma de tots ja és la repera...
Dit això, amb la fotografia em passa com amb l’art: que no n’entenc. I com que no n’entenc utilitzo el mateix criteri que amb l’art: una fotografia m’agrada si penso que quedaria bé penjada de la paret de casa; tot i que hagi estat feta per algun aficionat com jo.
dissabte, 30 de gener del 2021
dilluns, 13 de maig del 2019
EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA SOBRE LA FESTA DEL MERCAT A LA PLAÇA
A partir d'avui, a l'entrada de la Residència d'Avis d'Amposta, se pot veure una exposició fotogràfica sobre la festa del Mercat a la Plaça.
diumenge, 17 de març del 2019
dijous, 14 de març del 2019
A AMPOSTA 'MOSMIREM'
A part de saber fotografia, de conèixer gran part dels seus secrets, sempre he pensat que la fotografia és també intuïció i oportunitat.
Captar un moment no és fàcil. De vegades se necessita tenir molta paciència i passar-se hores i hores esperant capturar allò que desitges. Però de vegades tens sort i, sense pretendre-ho pots trobar-te amb una situació ideal per a ser capturada. Moltes de les grans fotografies que han passat a la història se deuen precisament a saber immortalitzar un moment, ja sigui històric, si sigui quotidià, esportiu, etc.
Avui, amb els mòbils, sempre portem la càmera a la butxaca. Només ens falta trobar el lloc i l’instant oportú per a fer-la servir.
Aquesta tarda, sense pretendre-ho ni saber-ho he passat pel carrer Saragossa, entre el Centre d’Art Lo Pati i l’Institut Pere Mata. Allí, al bell mig del carrer, s’estava muntant una exposició de fotografia que s’inaugurarà diumenge després de que les fotografies omplin gran part de les seves parets.
A part dels operaris que anaven enganxant les fotografies també estava l’artista, el fotògraf Quim Giró i la directora del centre d’art Aida Boix.
L’exposició portarà per títol Mosmirem inclourà fotografies de pacients del centre psiquiàtric amb gent del carrer. Mesclats entre si, se situaran als dos costats del carrer com si se miressin entre ells.
Amb aquesta exposició se pretén és trencar els tòpics que hi ha sobre els malalts mentals.
dissabte, 26 de març del 2016
ENTREVISTA A CECILIA GILABERT MOINE, FOTÓGRAFA
Cecilia está destinada en la Vigilancia Aduanera de Huelva,
pero su gran pasión es la fotografía. Sin miedo a exagerar, la protagonista de hoy es una
excelente fotógrafa que domina a la perfección los claroscuros así como otras técnicas.
Buenos
días Cecilia. De repente me acordé
que hace algunos años abriste una página en Internet donde expones parte de tu
obra, entre ella los claroscuros de los que hablaba antes, aunque también se
podrían denominar bodegones…
P. Para
empezar una pregunta muy fácil: ¿Nikon o Canon?
R. Hola,
Joan, he utilizado y utilizo diversas cámaras según para qué, pero ninguna de
ellas es Nikon.
P. ¿Por
qué?
R. No es
que tenga nada contra Nikon, sencillamente porque la casa ha venido así.
P. Por lo
tanto, de tu respuesta anterior, deduzco que tu cámara fotográfica actual es
una Canon.
R. Como
cámara réflex uso la Canon 5D, la compacta es (mi preferida) una Leica, y
también tengo una acuática de Sony, muy chula.
P. ¿Y tu
primera cámara? Seguro que te acuerdas… Es un poco como el primer amor que
nunca se olvida…
R. La
primera cámara que manejé fue una Olympus de los años 60 que aún conservo, con
ella hice mis primeros pinitos calculando los diafragmas y tiempos de
exposición.
P. ¿A
parte de los bodegones, has usado la técnica del claroscuro para fotografiar
otras escenas?
R. Sí,
claro, al ser una técnica que manejo con buenos resultados, la he utilizado
para realizar retratos también.
P. Por la
perfección de la imagen, deduzco que te debes de pasar un buen rato recreando el
ambiente ideal. ¿Es así?
R. Por
supuesto, es muy importante introducir al espectador en una atmósfera sugerente
para que le llegue la imagen en su plenitud.
P. En tu
página tienes un par de apartados (Brisa y Agua) que contienen fotos que tú
calificas como abstractas. ¿Cuál es el secreto para hacer una
fotografía abstracta?
R. Bueno,
lo abstracto se distingue de lo figurativo en que el tema no es explícito, hay
una serie de sugerencias de líneas, formas y colores que, junto con el título,
orientan al espectador sobre lo que puede encontrar al observar la imagen. Y lo
mejor es que cada uno encuentra lo que quiere ver.
P. Creo
que alguna de tus fotografías han sido premiadas…
R. Bueno,
son pequeños momentos de gloria pasajera que no se nos deben subir a la cabeza,
ja, ja.
P. A parte
de estos premios, tus fotografías se han podido ver en diferentes carteles y
catálogos…
R. Así
es, he exhibido con orgullo la cartelería de Semana Santa en Palos de la
Frontera y de Huelva, así como la Romería de Aljaraque, donde resido. Actualmente
estoy en el catálogo de la guía bienal de arte 2016 de Astelleart.
P. ¿Existe
una fotografía que haya marcado tu trayectoria?
R. Existen
fotografías que han marcado momentos de mi vida, circunstancias y sentires,
pero aún queda mucho por aprender, vivir y fotografiar.
P. Luis
Itarte, un amigo muy aficionado a la fotografía, está buscando desde
hace años la foto perfecta. ¿Crees que existe tal fotografía?
R. No
existe, la perfección es un estado ideal. No es real. Y la fotografía es
realidad. Se puede evaluar la calidad técnica del fotógrafo, del laboratorio,
la plasticidad de la composición, la transmisión del mensaje, pero son sólo
pequeñas aproximaciones al ideal de perfección.
P. En una
foto tuya, ¿qué parte corresponde a intuición y que parte a aprendizaje?
R. La
intuición es la primera visualización que tengo de la imagen en la mente,
después intentas llevarla a la práctica y empieza el aprendizaje: la luz no
funciona como querrías, los objetos no permanecen quietos donde tú los pones,
aparece un brillo que no esperabas, o el gato se sube al plató y se lleva algo
en la boca…
P. De
todos los estilos que cultivas, ¿cuál es el que mayores satisfacciones te ha
dado?
R. El
paisaje me gusta mucho porque es una experiencia de comunión con la naturaleza
y el cosmos, y el trabajo de estudio va en otra dirección: es un viaje hacia el
interior de uno mismo.
P.
Seguramente, en más de una ocasión (a mí me pasa) estás viendo fotos y de
repente piensas: Esta foto me hubiese gustado hacerla a mí. ¿Cómo sería la foto
que te hubiese gustado hacer y no has hecho todavía?
R. Acabo
de ver una selección de fotos finalistas en un concurso de naturaleza y me
gustaría haberlas hecho todas, no por el hecho de ser la titular de las
imágenes, sino por la experiencia tan maravillosa que conlleva realizar tomas
como estas.
P. ¿Tienes
alguna anécdota que contarnos?
R. Bueno,
me he colado en muchos eventos por llevar una cámara muy grande colgada al
cuello y una tarjetita plastificada que nadie mira, ja, ja…
P. Y para
acabar, ¿quieres añadir alguna cosa más?
R. Mi
agradecimiento y felicitación por esta labor que realizas de divulgación y
conocimiento de todos los compañeros en su lado más humano, que es el de sus
aficiones.
Muchas
gracias Cecilia por tu tiempo… ¡Y muchos éxitos!
diumenge, 7 de desembre del 2014
VOX POPULI SUPREMA LEX. EXPOSICIÓ AL LLAR DE JOAQUIM MOYA
Ahir per la tarda es va inaugura al Llar d'Amposta (no hace falta decir nada más...) Una exposició de fotografies de Joaquim (Jokin) Moya.
Algunes de les fotos ja havien estat exposades en anterioritat a la biblioteca Marcel·li Domingo de Tortosa i també a la sala d'exposicions de l'antiga Caixa Tarragona.
Quasi totes les fotos son retrats (i mai millor dit) d'amics i coneguts.
Joaquim sap plasmar com ningú l'ànima dels seus personatges.
Per cert, la Regidoria de Cultura no va voler incloure-la a l'agenda cultural del mes de desembre al·legant que es feia a un bar. Bé, en realitat es feia a la sala d'exposicions d'un bar...
Alguns ens preguntaven anit perquè el programa de festes majors inclou els actes que es fan a diferents bars de la ciutat...
Algunes de les fotos ja havien estat exposades en anterioritat a la biblioteca Marcel·li Domingo de Tortosa i també a la sala d'exposicions de l'antiga Caixa Tarragona.
Quasi totes les fotos son retrats (i mai millor dit) d'amics i coneguts.
Joaquim sap plasmar com ningú l'ànima dels seus personatges.
Per cert, la Regidoria de Cultura no va voler incloure-la a l'agenda cultural del mes de desembre al·legant que es feia a un bar. Bé, en realitat es feia a la sala d'exposicions d'un bar...
Alguns ens preguntaven anit perquè el programa de festes majors inclou els actes que es fan a diferents bars de la ciutat...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)