Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris llibres. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris llibres. Mostrar tots els missatges

dissabte, 12 de gener del 2013

LA FRASE DEL DIA 8-01-2013

Penso en com em sentiria si no pogués comprar els llibres a les meves filles. Crec que la vida et canvia quan ets mare: ja no et pots rendir. 

Qui la va dir: Elena Alfaro, una dona que lluita per la reutilització dels llibres de test. 

On? Al Periódico de Catalunya de diumenge, on és entrevistada per Ana Pastor (la periodista que el PP va fer fora de TVE)

I una més:

Conec una dona que guanya 400 euros al mes. Es va gastar 36 euros en llibres del fill petit i 204 del mitjà. Al gran només n'hi va poder comprar un.

Algunes frases de l'entrevista són una radiografia de la societat actual. Les famílies, després de cobrir les necessitats bàsiques, disposen de molts pocs diners per a destinar-los a d'altres necessitats com és l'ensenyament, la cultura i l'oci. Però sobre tot, l'ensenyament dels seus fills.
A les nostres terres els consells comarcals subvencionaven els llibres i el menjador escolar de les xiquetes i xiquets de famílies sense recursos. Però amb les retallades, també han tingut que reduir la partida.
El reciclatge de llibres no és un tema nou. Fins i tot em sona que s'ha aplicat a algun centre. Si no vaig errat, a la Ràpita es feia. Tots aquells libres de text que estiguin en bon estat i que ho estiguin ni ratllats, poden aprofitar perfectament al germà menut o a d'altres xiquets fills de familiars o amics.
Però els primers que no els interessa aquests sistema són les editorials que, de fer-ho així, perdrien una bona part del negoci.
Quan estudiava a Tarragona havia un catedràtic d'institut que donava classes al Martí i Franquès que es deia Pérez Botella. Era físic i tenia publicat un llibre de text per a Física de 6è. Evidentment, l'institut, feia comprar el seu llibre.

Mireu el vídeo.



Llegiu l'entrevista.

dissabte, 19 de maig del 2012

DICCIONARI EBRENC-CATALÀ-CASTELLÀ



Joaquín Moya, Jokin, signarà exemplars del seu diccionari il·lustrat "Ebrenc-català-castellà" a la llibreria la Gavina, diumenge 20 de maig a partir de les 11:30.
Us espera a totes i tots. No us ho podeu perdre.

dilluns, 19 de desembre del 2011

TEMPLERS A LES TERRES DE L'EBRE JA ES TROBA A INTERNET




Segons m’acaba d’anunciar l’autor i amic Jesús Ávila Granados, el seu llibre Templers a les Terres de l’Ebre ja es pot descarregar d’Internet (edició en castellà): “Me han comunicado esta mañana que mi libro: "Templarios en las tierras del Ebro" (lectio Ed.), ya puede descolgarse en Internet, en formato e-Books”

Si algú està interessat en “baixar-se’l”, pot fer-ho a la següent adreça:


I si voleu donat una cop d’ull a la seva renovada web.

diumenge, 16 d’octubre del 2011

UN ALTRA DE MAQUIS


Després de la novel·la que va escriure l’Alicia Giménez Bartlett (Donde nadie te encuentre) sobre la vida de Teresa/Florencio Pla Messegué (la Pastora) i que va guanyar el Nadal a principis d’aquest mateix any, el passat mes de setembre va veure la llum un altre llibre (en aquest cas d’assaig) sobre el tema del maquis.
L’autor, encara que potser oblidat, al seu dia va ser un conegut polític sortit de la mina asturiana. Estic parlant ni més ni menys del qui va ser secretari general del Partit Comunista d’Espanya (PCE) i fundador d’Izquiera Unida, GerardoIglesias.
Els que domineu el tema dels maquis (amb tota seguretat més que jo), sabreu que va ser precisament el PCE qui va donar suport als guerrillers antifeixistes que pretenien derrocar el regim dictatorial de Franco sorgit després de la guerra Civil Espanyola.
Però Gerardo Iglesias, en aquest llibre pretén denunciar la doble moral del PCE cap els guerrillers: herois els qui morien combatent i traïdors aquells que, quan van veure que res s’hi podia fer, van optar per l’exili francès.
Avui el Quadern del diumenge del Periódico de Catalunya ens parla del llibre i del seu contingut, per acabar amb una entrevista feta al seu autor signada per Juan Fernández.
El títol del llibre és “Por qué estorba la memoria” y està editat per “Maderera Noruega Ediciones”.
El “Quadern” titula el reportatge (il·lustrat amb diverses fotos): “El doble jou dels maquis" He de confessar-vos que, encara que el mot “jou” llegit dintre el context de la frase, hom ho troba el seu significat, també és cert que el que podrien entendre per “jou”, no encaixa. Per tant, he hagut de recórrer al diccionari per a trobar-hi el sentit exacte. Així, una de les definicions que dóna el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans diu el següent: “Subjecció que imposa un amo, un compromís, una passió...”.
Per acabar, només sentir no poder-vos enllaçar les pàgines del reportatge, ja que el Periódico no té per costum penjar a Internet els continguts dels “quaderns”. Ho sento. Aquells qui esteu interessats, haureu de buscar l'edició en paper d'avui.     


 
 

dilluns, 6 de desembre del 2010

JESÚS ÁVILA GRANADOS A GANDESA

El passat divendres, l’escriptor, periodista i amic Jesús Ávila Granados va presentar el llibre “Templers a les Terres de l’Ebre” a la biblioteca municipal de Gandesa, la capital de la Terra Alta.
L’encarregat de obrir l’acte i presentar l’escriptor va ser el miravetà Aureli Monge, també un gran coneixedor de l’ordre dels Cavallers Templers. No envà,  
Jesús Ávila no va defraudar ningú. En la línia que el caracteritza va parlar dels templers i de la seva obra. La xerrada va estar il·lustrada en tot moment per una projecció de diapositives i, també per un seguit d’anècdotes que, tant l’autor del llibre, com el seu presentador, explicaven d’aquella ordre religiosa-militar dels segles XII-XIV.
Jesús va explicar el paper que va jugar el balear Ramon Llull, de qui creu que va ser un mag de l’odre i que tenia com a missió unificar els templers amb els cavallers de l’ordre de Sant Joan de l’Hospital de Jerusalem. Durant el viatge, cap a Jerusalem, Ramon Llull, va ser enverinat pels seus per ordre el Papa. Encara que va sobreviure gràcies a les cures dels metges templers.

També va explicar l’estada del càtars a Catalunya. Una vegada derrotats per les tropes del rei francès, els qui van poder escapar dels seus territoris del S de França, molts van establir-se a Catalunya, però d’altres ho van fer a Sant Mateu del Maestrat. Jesús Ávila troba, al menys curiós que, als cinc anys d’haver arribat els càtars a Sant Mateu, es fundés l’ordre de Montesa.
Quan al final de la presentació, el públic assistent, li va preguntar sobre temes concrets, fins i tot locals, Jesús Ávila va donar resposta a les preguntes i es va mostrar com un gran coneixedor del nostre territori.
Finalment, va signar els llibres que havien adquirit els assistents, alguns, com vaig poder comprovar, fidels seguidors de l’escriptor.