Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris llibres. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris llibres. Mostrar tots els missatges

diumenge, 19 de maig del 2013

ENTREVISTA A JESÚS ÁVILA GRANADOS –escritor-



P.- Amigo Jesús, para empezar, ¿cómo te definirías –como escritor, como periodista o ambas cosas?
R.- Antes de ser escritor fui periodista y mucho antes, con pantalón corto, viajero; actualmente soy las tres cosas al mismo tiempo, porque antes de ponerse a escribir, el escritor debe conocer personalmente los lugares que va a describir; estos conceptos he procurado que estuviesen muy relacionados en los 41 años que voy a cumplir como profesional de la comunicación.
P.- En tu extensa obra tienes todo tipo de publicaciones: libros de viajes, ensayo, novelas y hasta una enciclopedia dedicada exclusivamente al aceite de oliva, ¿de qué obra te sientes más orgulloso?
R.- Han sido muchas las satisfacciones que me ha deparado la vida a lo largo de estas últimas cuatro décadas de intensa actividad. Después de haber escrito miles de artículos periodísticos y cerca de un centenar de libros, puedes imaginarte que la experiencia acumulada resulta sorprendente, en todos los sentidos, porque cada trabajo ha supuesto una experiencia, siendo probablemente la más gratificante el conocer a personas muy interesantes; todas ellas me han aportado una información de lo más valiosa, porque siempre me he interesado por la antropología, y extrayendo del ser humano sus potenciales más nobles. Por ello, es fácil deducir que cada artículo periodístico, en pequeña escala, y cada obra literaria, contienen elementos inolvidables, que han marcado un momento determinado de mi vida, y de los que me siento de lo más orgulloso.

P.- ¿Cuál ha sido tu mayor éxito de ventas?
R.- La mitología templaria, que ya está en su sexta edición, ha sido el libro que más proyección me ha dado, a nivel internacional; destacado como un clásico en el tema, y considerado obra de lectura obligada por encomiendas del Temple de los cinco continentes. Igualmente está sucediendo con La mitología celta, en los países con larga tradición cultura celta.
P.- Tu último libro publicado ha sido la novela “La sombra del cardenal”, ¿podrías decirnos la sinopsis de la obra?
R.- Con “La sombra del cardenal” abandono momentáneamente mi vinculación con el mundo antiguo y medieval, para llevar al lector a algunos de los momentos más sobrecogedores de la Europa del Renacimiento, situando la escena en la Italia de mediados del siglo XVI, dos años después de clausurarse el Concilio de Trento, con una trama que sorprende porque desnudo las debilidades de un complejo mundo lleno de intrigas, pasiones, rebeliones, asesinatos y crudeza, donde la Inquisición adquirió un poder casi absoluto. El libro está escrito en primera persona y el lector me mete de lleno en la trama, convirtiéndose desde la primera línea en protagonista. Es una obra que resulta difícil de dejar el punto de lectura para más tarde. Y esta es una de las cualidades que debe tener un buen libro, especialmente cuando se trata de una novela histórica.
P.- Nos conocimos en diciembre de 2010, cuando presentabas en el Parador de Turismo de Tortosa “Templarios en las Tierras del Ebro”; acto que tuvo el honor de protagonizar tu buen amigo Joan Panisello. Explícanos alguna cosa relevante y poco conocida sobre los caballeros del Temple.

P.- Aquella presentación, protagonizada por mi buen amigo Joan Panisello, uno de los más grandes artistas del arte cerámico a nivel mundial de nuestro tiempo, fue inolvidable, y el escenario sublime. Precisamente la antigua Zuda fue la ciudadela templaria de la ciudad de Tortosa, la gran ciudad de las Tierras del Ebro catalanas, punto de referencia obligada para la historia medieval del antiguo Reino de Aragón y la Casa Condal de Barcelona. Durante siglo y medio, los templarios rigieron la vida de todas las tierras bañadas por el Ebro, en ambas orillas, en su curso más inferior, estableciendo vínculos estrechos de relación con tres núcleos muy concretos: Horta de Sant Joan, a nivel espiritual; Miravet, a nivel militar, y Gandesa, a nivel administrativo y jurídico. En medio, enclaves de fuerza como Ascó, Arnes, Batea, Bot, Corbera d’Ebre, Caseres, etc. y, más al sur, el mágico Matarraña. Todos estos lugares guardan un sincretismo sobrecogedor, en cuyas atmósferas sigue gravitando la energía del Temple.
P.- Eres un gran experto sobre la cultura celta. ¿Podrías revelarnos algún misterio sobre dicha civilización?
R.- Celtas e iberos fueron los grandes pueblos prerromanos que, durante muchos siglos, dominaron la geografía de la península, estableciendo una forma de vida complementaria. Ambos colectivos tenían muy claro su papel en el desarrollo socio-cultural, pero en ningún momento está demostrado que desnudaran sus espadas para luchar entre sí; sí, en cambio, unieron sus efectivos para defenderse de los invasores (cartagineses y romanos). Se da el caso que, aunque las Tierras del Ebro fueran territorios ilercavones, en algunos puntos se han encontrado, junto a poblados iberos, a castros celtas; esto sucede en el municipio de Mazaleón (Matarraña), Barranco de la Valltorta (Tírig) y Siurana (El Priorat). Cada colectivo social tenía sus divinidades, sus ritos y tradiciones, y había un código de respeto intercultural. Todo un ejemplo a seguir.

P.- A la mayoría de los lectores les puede extrañar que el tema del aceite de oliva pueda dar para una enciclopedia. Yo que conozco un poco el tema, sé que es perfectamente posible. Enumera los principales capítulos de la obra.
R.- El olivar es uno de los árboles frutales más emblemáticos de nuestra cultura mediterránea, cuyo cultivo se desarrolla a ambas orillas del Mare Nostrum, y su explotación coincide con los meses invernales. Me propuse llevar a cabo un trabajo de investigación sobre la cultura del olivar, y para ello, además de recorrer las tierras más ricas en olivos y aceite de oliva de la península Ibérica, no dudé en viajar a todos y cada uno de los países del Mediterráneo, tarea que se prolongó durante varias campañas de recolección; al final, el resultado fue un manuscrito impresionante de datos, vivencias, referencias, y el calor humano de sus protagonistas. El libro fue publicado por Planeta, en 2000, y al poco tiempo el Consejo de Europa declaraba la obra como libro de obligada lectura para conocer la cultura del olivar en toda la cuenca mediterránea. Procuré escribir un libro que el tiempo no lo dejara obsoleto, que fuera siempre útil. Además, quiero hacer especial hincapié que los olivos más antiguos de la península Ibérica se encuentran en el valle inferior del Ebro, son vetustos ejemplares de farga, variedad que estaba muy relacionada con los celtas e iberos; mucho antes, por lo tanto, de la llegada de los romanos.
P.- En Turquía te procesan una especial admiración. Puedes explicar a qué se debe.
R.- Turquía es un país muy especial para mí. Lo he recorrido en amplios viajes en quince ocasiones, y, resultado de estos singulares itinerarios, desde el Egeo hasta los míticos confines de Anatolia, y desde el Mar Negro hasta el Mediterráneo, en las cuatro estaciones, han sido innumerables los trabajos periodísticos, y dos libros, que he escrito, resaltando los valores socio-culturales de un país impresionante, en todos los sentidos. Fue, precisamente, estando en Turquía, en la primavera de 1982, cuando descubrí las estrechas analogías entre las estrellas de ocho beatitudes de las iglesias rupestres del Valle del Görëme (Capadocia), con los símbolos más sagrados del Temple. Turquía es un libro abierto de historia, arte y tradiciones, ideal para comenzar en él cualquier trabajo de investigación sobre los pueblos del Mare Nostrum. En 1990 recibí el Premio “Tutav”, máximo galardón que concede el Ministerio de Turismo y Cultura de Turquía a un periodista extranjero, declarándome el periodista no turco que mejor conoce ese país.
P.- Gracias, Jesús, por dedicarnos tu tiempo y te reitero mi invitación para visitar los olivos milenarios de la partida del Arión, en el término de Ulldecona.
R.- Muchas gracias a ti, amigo Joan. Visitaré sin prisas ese lugar del municipio de Ulldecona. Igualmente fue todo un acontecimiento descubrir los olivos del valle de los Ángeles, en el municipio de Sant Mateu (Castellón), que también son de la variedad farga. Un fuerte abrazo. Jesús Ávila Granados (www.jesusavilagranados.es)




dissabte, 12 de gener del 2013

LA FRASE DEL DIA 8-01-2013

Penso en com em sentiria si no pogués comprar els llibres a les meves filles. Crec que la vida et canvia quan ets mare: ja no et pots rendir. 

Qui la va dir: Elena Alfaro, una dona que lluita per la reutilització dels llibres de test. 

On? Al Periódico de Catalunya de diumenge, on és entrevistada per Ana Pastor (la periodista que el PP va fer fora de TVE)

I una més:

Conec una dona que guanya 400 euros al mes. Es va gastar 36 euros en llibres del fill petit i 204 del mitjà. Al gran només n'hi va poder comprar un.

Algunes frases de l'entrevista són una radiografia de la societat actual. Les famílies, després de cobrir les necessitats bàsiques, disposen de molts pocs diners per a destinar-los a d'altres necessitats com és l'ensenyament, la cultura i l'oci. Però sobre tot, l'ensenyament dels seus fills.
A les nostres terres els consells comarcals subvencionaven els llibres i el menjador escolar de les xiquetes i xiquets de famílies sense recursos. Però amb les retallades, també han tingut que reduir la partida.
El reciclatge de llibres no és un tema nou. Fins i tot em sona que s'ha aplicat a algun centre. Si no vaig errat, a la Ràpita es feia. Tots aquells libres de text que estiguin en bon estat i que ho estiguin ni ratllats, poden aprofitar perfectament al germà menut o a d'altres xiquets fills de familiars o amics.
Però els primers que no els interessa aquests sistema són les editorials que, de fer-ho així, perdrien una bona part del negoci.
Quan estudiava a Tarragona havia un catedràtic d'institut que donava classes al Martí i Franquès que es deia Pérez Botella. Era físic i tenia publicat un llibre de text per a Física de 6è. Evidentment, l'institut, feia comprar el seu llibre.

Mireu el vídeo.



Llegiu l'entrevista.

dissabte, 19 de maig del 2012

DICCIONARI EBRENC-CATALÀ-CASTELLÀ



Joaquín Moya, Jokin, signarà exemplars del seu diccionari il·lustrat "Ebrenc-català-castellà" a la llibreria la Gavina, diumenge 20 de maig a partir de les 11:30.
Us espera a totes i tots. No us ho podeu perdre.

dilluns, 19 de desembre del 2011

TEMPLERS A LES TERRES DE L'EBRE JA ES TROBA A INTERNET




Segons m’acaba d’anunciar l’autor i amic Jesús Ávila Granados, el seu llibre Templers a les Terres de l’Ebre ja es pot descarregar d’Internet (edició en castellà): “Me han comunicado esta mañana que mi libro: "Templarios en las tierras del Ebro" (lectio Ed.), ya puede descolgarse en Internet, en formato e-Books”

Si algú està interessat en “baixar-se’l”, pot fer-ho a la següent adreça:


I si voleu donat una cop d’ull a la seva renovada web.

diumenge, 16 d’octubre del 2011

UN ALTRA DE MAQUIS


Després de la novel·la que va escriure l’Alicia Giménez Bartlett (Donde nadie te encuentre) sobre la vida de Teresa/Florencio Pla Messegué (la Pastora) i que va guanyar el Nadal a principis d’aquest mateix any, el passat mes de setembre va veure la llum un altre llibre (en aquest cas d’assaig) sobre el tema del maquis.
L’autor, encara que potser oblidat, al seu dia va ser un conegut polític sortit de la mina asturiana. Estic parlant ni més ni menys del qui va ser secretari general del Partit Comunista d’Espanya (PCE) i fundador d’Izquiera Unida, GerardoIglesias.
Els que domineu el tema dels maquis (amb tota seguretat més que jo), sabreu que va ser precisament el PCE qui va donar suport als guerrillers antifeixistes que pretenien derrocar el regim dictatorial de Franco sorgit després de la guerra Civil Espanyola.
Però Gerardo Iglesias, en aquest llibre pretén denunciar la doble moral del PCE cap els guerrillers: herois els qui morien combatent i traïdors aquells que, quan van veure que res s’hi podia fer, van optar per l’exili francès.
Avui el Quadern del diumenge del Periódico de Catalunya ens parla del llibre i del seu contingut, per acabar amb una entrevista feta al seu autor signada per Juan Fernández.
El títol del llibre és “Por qué estorba la memoria” y està editat per “Maderera Noruega Ediciones”.
El “Quadern” titula el reportatge (il·lustrat amb diverses fotos): “El doble jou dels maquis" He de confessar-vos que, encara que el mot “jou” llegit dintre el context de la frase, hom ho troba el seu significat, també és cert que el que podrien entendre per “jou”, no encaixa. Per tant, he hagut de recórrer al diccionari per a trobar-hi el sentit exacte. Així, una de les definicions que dóna el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans diu el següent: “Subjecció que imposa un amo, un compromís, una passió...”.
Per acabar, només sentir no poder-vos enllaçar les pàgines del reportatge, ja que el Periódico no té per costum penjar a Internet els continguts dels “quaderns”. Ho sento. Aquells qui esteu interessats, haureu de buscar l'edició en paper d'avui.     


 
 

dilluns, 6 de desembre del 2010

JESÚS ÁVILA GRANADOS A GANDESA

El passat divendres, l’escriptor, periodista i amic Jesús Ávila Granados va presentar el llibre “Templers a les Terres de l’Ebre” a la biblioteca municipal de Gandesa, la capital de la Terra Alta.
L’encarregat de obrir l’acte i presentar l’escriptor va ser el miravetà Aureli Monge, també un gran coneixedor de l’ordre dels Cavallers Templers. No envà,  
Jesús Ávila no va defraudar ningú. En la línia que el caracteritza va parlar dels templers i de la seva obra. La xerrada va estar il·lustrada en tot moment per una projecció de diapositives i, també per un seguit d’anècdotes que, tant l’autor del llibre, com el seu presentador, explicaven d’aquella ordre religiosa-militar dels segles XII-XIV.
Jesús va explicar el paper que va jugar el balear Ramon Llull, de qui creu que va ser un mag de l’odre i que tenia com a missió unificar els templers amb els cavallers de l’ordre de Sant Joan de l’Hospital de Jerusalem. Durant el viatge, cap a Jerusalem, Ramon Llull, va ser enverinat pels seus per ordre el Papa. Encara que va sobreviure gràcies a les cures dels metges templers.

També va explicar l’estada del càtars a Catalunya. Una vegada derrotats per les tropes del rei francès, els qui van poder escapar dels seus territoris del S de França, molts van establir-se a Catalunya, però d’altres ho van fer a Sant Mateu del Maestrat. Jesús Ávila troba, al menys curiós que, als cinc anys d’haver arribat els càtars a Sant Mateu, es fundés l’ordre de Montesa.
Quan al final de la presentació, el públic assistent, li va preguntar sobre temes concrets, fins i tot locals, Jesús Ávila va donar resposta a les preguntes i es va mostrar com un gran coneixedor del nostre territori.
Finalment, va signar els llibres que havien adquirit els assistents, alguns, com vaig poder comprovar, fidels seguidors de l’escriptor.