EL PREU DE SER LLIURES

Pocs mitjans de comunicació poden presumir de ser lliures. Per a ser lliures realment, haurien de renunciar a qualsevol tipus de subvenció i fins i tot descartar la publicitat, sobre tot la institucional. Difícil panorama, ja que quasi tots els mitjans tenen un cost econòmic que d’alguna manera s’ha de mirar de cobrir.

Federico Jiménez Losantos, després de passar per diversos mitjans, va recalar a Libertad Digital, un mitjà que presumia de gaudir de llibertat informativa. Tan la ideologia del seu presentador estrella com la dels seus propietaris és o està molt propera al PP. Però fins i tot així, sempre poden haver motius per a la crítica. Un exemple és el Mundo que tot i la seva línia editorial marcadament de dretes, de vegades critica mesures que pren el govern de Mariano Rajoy.

Però el temps (tan infalible com sempre) ha demostrat que en realitat, Libertad Digital no era tan lliure com presumia, ja que, en part, s’aguantava gràcies al suport del PP. Eren els temps en que Ángel Acebes era el secretari general del partit i, per tant, el màxim responsable de la gestió del dia a dia. Va ser Acebes qui va ordenar a, tresorer que va precedir a Bárcenas, Álvaro Lapuerta que comprés accions de Libertad Digital, un mitjà de comunicació que estava a punt d’entrar en fallida.

Els diners que va invertir el PP van sortir de la caixa B del partit, alimentada amb diners procedents de la Gürtel i d’altres casos de corrupció que han esquitxat a diversos dirigents del PP.

Sembla ser que setge es va estrenyent a l’entorn de Mariano Rajoy que per aquell temps ja era el màxim responsable del partit.

La majoria d’alts càrrecs, en la seva defensa, solen al·legar ignorància i que no poden controlar tot el que passa al seu voltant i que per això tenen gent propera que ho gestiona. De totes formes igualment n’haurien d’estar assabentats ja que és obligació dels col·laboradors explicar-los-hi tot el que s’està fent. I sinó és així, sempre haurien d’assumir responsabilitats per omissió dels fets delictius que succeeixen pel seu costat.

Sembla ser que amb el nomenament com a secretari general d’Àngel Acebes se’l va voler premiar per l’extraordinària gestió que va fer durant les hores posteriors als atemptats de Madrid de l’11 de març de 2004. Acebes, llavors Ministre de l’Interior amb Aznar, va ser el màxim responsable d’informar dels fets. Com sabeu, va dir que la policia seguia diverses línies d’investigació, però la més fiable era la que apuntava a la banda terrorista ETA, encara que tots els indicis donaven a pensar que els havien perpetrat una cèdula islàmica. Donar la cara moments així i saber que estàs mentint a la ciutadania té molt de mèrit i ja que el PP no va sortir victoriós d’aquells comicis, la qual cosa, segurament hauria permès a Acebes a formar part del nou govern presidit per Rajoy, se’l va premiar amb el càrrec de secretari general del partit que va ostentar només 4 anys, els suficients per a poder prendre decisions que ara el jutge ha considerat delictives i per tant, ha acabat per imputar-lo.

Dintre del PP sembla que no hi ha res de net i si fora, cada dia que passa, ens assabentem de més casos, ens dóna que pensar que una bona part de la classe política espanyola dels últims 30 anys ha estat corrupta, així com molts dels qui els rodejaven.

Si el preu de la llibertat és alt, el cost de poder fer net alguna vegada encara ho serà molt més... Si és que alguna vegada arriba aquest dia.      

ELS MITJANS INFORMATIUS PÚBLICS

Tots sabem que els mitjans informatius es deuen, primer als seus propietaris i segon a la publicitat.

Segur que tots tenim unes cadenes de televisió favorites i llegim (ja sigui en paper, ja per Internet) uns determinats diaris. També a l’hora d’escoltar la radio tenim unes determinades preferències.

Voleu que us digui les meves? En quan a la televisió, TV3 i la Sexta, en quan als diaris, en paper llegeixo el Periódico (n’estic subscrit) i per Internet, eldiario.es i publico.com. També el Triangle que m’arriba per correu electrònic. En quan a les emissores de ràdio (que normalment escoto quan vaig amb el cotxe) o sintonitzo la SER o Catalunya informació per estar al corrent de les notícies més recents.

Després d’aquest preàmbul, us parlaré dels mitjans públics. O sigui, d’aquells que es paguen amb els diners de tots els contribuents, com per exemple TV3, però sobre tot de TVE.

La televisió catalana, és evident que està al servei dels partits que governen Catalunya. No em negareu que el temps que dediquen a la informació de temes com el de la consulta, de vegades no és excessiu. En canvi, sobre d’altres temes d’interès  en passen molt més de puntetes. Ahir mateix us deia que sobre el Cas Pujol, un programa d’actualitat com .Cat va trigar a debatre més de 2 mesos i mig. Una mica excessiu, no us sembla? I, a sobre (també ho recordareu), des del meu punt de vista, no va complir les expectatives. De totes maneres, potser sí que en l’actualitat, TV3 és molt més imparcial que en temps de Pujol. Recordo els darrers anys del seu mandat, quan tot just va coincidir amb la lluita contra el transvasament de l’Ebre, que donava una informació molt poc rigorosa sobre el tema i no sempre des del punt de vista dels interessos de les nostres terres.

Us parlava al començament d’aquest escrit del Triangle. El que m’ha arribat avui mateix, explica que Lluís Foix, que va ser director adjunt i sotsdirector de la Vanguardia, ha admès ara que Pujol controlava els mitjans catalans. Retornant a l’època pujoliana, el mateix Triangle es va queixar sovint de que no portava publicitats institucional, aquella que fan els organismes públics i que serveix per a finançar els mitjans, però que, a la vegada, es converteix en una arma de doble fil, ja que llavors ja no pots ser igual de imparcial.

Però el summum de la desinformació i manipulació informativa arriba a aquells mitjans controlats pel PP. Fa anys, durant l’etapa de Zapatero, quan es posaven exemples de parcialitat als mitjans públics es parlava sempre de Canal Nou i de Tele Madrid. De Canal 9 sempre recordaré (Pot de Plom ho va explicar molt bé) el dia de la dimissió de Camps. No van donar la notícia fins passades diverses hores. Llavors van emetre un especial explicant fil per randa totes les meravelles que va fer D. Francisco durant els seus anys davant de la Cheneralitat Valenciana. Però en cap moment es va dir que havia dimitit dels seu càrrec de president. Molt fort!!

De l’antiga TVE, la de l’etapa d’Aznar, segurament recordareu com es va tractar informativament parlant de la vaga general de l’any 2002, la guerra de l’Iraq, l’atemptat de Madrid o la lluita contra el PHN.

Després d’una etapa socialista on els mitjans públics espanyols van recobrar la credibilitat perduda, amb altes quotes d’audiència, la tornada al poder del PP va tornar a portar la parcialitat i la manca de rigor a TVE. Un exemple: Informe Setmanal, tan parcial que el van d’haver de treure del seu horari habitual de màxima audiència per a portar-lo a la mitja nit dels dissabtes, un horari de molta menys audiència.

El PP va anar fent fora a tots els professionals que li feien nosa, com l’Ana Pastor i al seu lloc ha anat col·locant professionals de dubtosa reputació arribats de Tele Madrid.

Ahir mateix llegia per Internet que parlant del cas estrella d’aquests dies, l’evola, va emetre unes imatges d’un hospital alemany com si es tractés d’un d’aquí. Per suposat l’alemany estava molt millor equipat per a lluitar contra aquesta malaltia infecciosa.

Però el més greu és que tot això s’està fent amb diners teus i meus i de manera totalment impune.

Un cosa semblant, però molt més domèstica, és el que passa amb la Revista Amposta. Algú que visqui a la capital del Montsià em pot dir quan Convergència treu al carrer alguna revista pròpia del partit? Només en període electoral. Durant quasi 4 anys no cal, ja que la revista dirigida per l’alcalde Manel Ferré i que també compta amb la regidora de mitjans de comunicació Rosita Pertegaz com a sotsdirectora, els hi fa tota la feina.  
Fa uns anys, no recordo si la Vanguardia o el País, posava d'exemple a la Revista Amposta de parcialitat al servei del govern municipal (CiU)