DIARI DE L’AGOST. DIMARTS 8

De Malagón.

‘QUIEN NADA NO SE AHOGA’

Rajoy va anunciar ahir que d’aquí a l’1-O no pensa fer res: Nada.

I jo pregunto? Algú s’esperava que fes alguna cosa? 
Quan Rajoy era un xiquet, son pare li va dir: Tu fill meu no has de fer res. Espera que passi el temps, ja que el temps tot ho arregla... Si ho fas així no t’ofegaràs, perquè ja saps que diu la dita: ‘Quien nada no se ahoga’.

Si ho recordeu, ni quan va guanyar les eleccions sense majoria absoluta va fer res per a que el Borbó el designés candidat a la presidència del govern. Per tant, no és gens estrany que se’l conegui com Don Tancredo (figura de la tauromàquia que consisteix en quedar-se immòbil) Un apel·latiu ben guanyat, sense dubte.

LA POLÈMICA DEL TURISME

La polèmica oberta a Barcelona ja fa massa dies que dura i de moment no es preveu que s’acabi, al menys bé. Sembla ser que amb la taxa turística que aplica l’ajuntament no n’hi ha prou... De fet no n’hi ha ni per començar.

Barcelona és una destinació turística de primer ordre i la marca més important de Catalunya, fins i tot per sobrer d’aquesta. Tot i que és evident que Catalunya té importants actius turístics, Barcelona aglutina la major part del patrimoni d’Antoni Gaudí a part d’altres atractius i una variada i extensa oferta gastronòmica.

El problema és que no tots els turistes són iguals: Mentre uns gasten milers d’euros cada dia, d’altres s’allotgen pisos turístics il·legals i mengen als restaurants de menjar ràpid. I es clar, els uns són els bons turistes i els altres el dolents.

Però quan parlem de turistes, a qui ens referim? ¿Només els guiris, a aquells que es passegen per les Rambles amb un barret mexicà o també els catalans quan visitem Barcelona per anar a veure una obra de teatre o portar els fills al zoo? A veure si al final ens sentirem estranys a la nostra pròpia terra. 

   

CATALUNYA JA NO ACABA A L’EBRE

Sempre ens hem queixat quan llegim allò de Catalunya acaba a l’Ebre, però ara resulta que no és així...    

Ara sembla que acaba a l’Ametlla de Mar! Al menys per a l’avioneta d’Òmnium que aquest estiu sobrevola la costa catalana amb una pancarta reclamant democràcia i que en arribar a la Cala, gira cua...

¿És què l’Ampolla, Deltebre, Sant Jaume d’Enveja, Amposta, la Ràpita i Alcanar (la resta de poblacions amb platja del litoral ebrenc) no són de Catalunya? ¿O és què simplement no els importem massa?

http://www.aguaita.cat/noticia/9870/avioneta/mnium/sobrevola/ametlla/mar/amb/missatge/reclama/democr/cia

CORRIDES SENSE MORT? RECONVERSIÓ DEL SECTOR

De Vergara a eldiario.es. 

El concepte de corrides de toros sense mort és tan inversemblant com un cotxe sense rodes o un ordinador sense teclat. No té cap mena de sentit.

Com sabeu, el govern de les Illes Balears acaba d’aprovar una llei que regula les corrides de toros i que no permetrà ni matar-los ni tan sols torturar-los (pica i banderilles) El Govern d’Espanya Associacions de defensa de la tauromàquia ja han anunciat que la recorreran, perquè consideren que d’aquesta manera es desvirtua l’anomenada festa nacional. La darrera intenció del govern de ses Illes és que es deixen de fer.

Des de que les corrides de toros van ser declarades Bé d’Interès Nacional, estan protegides per la llei. Anteriorment Canàries i Catalunya les havien prohibit, però sembla que hi ha recursos pel mig.  

Els defensors, a part d’agradar-los la festa, també ho veuen com un negoci: lloguer de les places, ingressos per entrades i drets de televisió, sous i salaris dels treballadors (inclosos les quadrilles dels toreros, etc.)

I quina resposta se’ls hi pot donar davant d’aquest argument? Està clar que la possible resposta no els agradarà gens ni mica: la reconversió en una altra activitat.

Desgraciadament en aquest país les reconversions sectorials han estat nombroses i han abastat molts sectors: siderúrgic, pesquer, miner, agrari, etc. Res de nou. Per tant, per què no hi pot haver una reconversió al sector de la tauromàquia?  

Us vaig a posar un clar exemple. Durant molts i molts anys,a la població de Santa Bàrbara hi predominava la indústria del botó. Fàbriques com la Toar, la Dishel, la Kanase o la de Balagué... donaven feina a molts de joves i no tan joves. I no només de Santa Bàrbara, sinó que també hi treballaven de Godall, la Galera, Masdenverge, Freginals...

El tancament de totes aquestes empreses va significar un cop molt dur per a l’economia municipal, però molta gent es va haver de reconvertir. Conec qui va entrar al sector de la seguretat i també al sanitari... És allò d’adaptar-se o morir.

A la Sénia també ha passat amb el sector del moble i si me permeteu l’expressió, encara ha estat molt més bèstia.

A veure quan hi haurà un govern valent que elimini d’una vegada les corrides de toros, un espectacle vergonyós impropi dels temps actuals.  

MARCATS PER L’INDEPENDENTISME

Ahir es va fer públic un manifest signat per 100 persones rellevants demanant a l’independentisme que aturi el procés.

Tot i que encara no he llegit cap reacció oficial contra el manifest, si que es veritat que la notícia dóna per a molt entre els dos sectors: el d’aquells que estan a favor de la independència i els que hi estan en contra. Només cal llegir els comentaris del Periódico per Internet per adonar-vos-en que la notícia no ha deixat indiferent quasi que a ningú. No cal que busqueu cap comentari meu perquè no el trobareu.

Redactar i signar un manifest a favor o en contra d’alguna és un fet habitual. Però com tot en aquesta vida tindrà adeptes i detractors. Però el que considero fora de lloc, és la pujada de to d’alguns, com per exemple els que qualifiquen als signants detraïdors. Una vegada més es demostra que el procés està ple de fanàtics. Uns s’embolcallen amb l’estelada i els altres se envuelven con la enseña nacional española.  

Fa mesos que Catalunya està vivint un ambient enrarit. No cal recordar els orígens del conflicte perquè se’n ha parlat sobradament, ara bé, m’agradaria deixar-vos amb un titular: Al procés li han fallat dues coses. Una la negociació amb un Estat en crisi que no vol negociar res (ho pagarà car, però me temo que no ara) L’altra la unilateralitat (Guillem Martínez, Primera victoria procesista, Público.es) Tampoc pretenc que tothom hi estigui d’acord...

Tot i considerar greus els insults i apujades de to de molts, el que me sembla molt greu és que el Govern hagi amenaçat a les publicacions que no facin publicitat de l’1-O en retirar-los les subvencions. Sabem com es diu això, no? Xantatge! Xantatge pur i dur. Una prova més de la poca democràcia que emana d’aquells que s’omplen la boca d’aquesta paraula. Hi ha una dita castellana que diu: Dime de lo que presumes y te diré de lo que careces. L’aprovació del reglament de l Parlament i de les lleis de desconnexió a esquenes dels grups que no es mostren favorables al referèndum serien més mostres d’aquesta desraó que practiquen alguns.

Nio me cansaré de dir-ho. No estic en contra del procés, ni de que l’1-O es pugui anar a votar, però si que estic en contra de com s’està fent i de les actituds de molts (un adjectiu contraposat a pocs) A Catalunya sovint emprem una paraula que de vegades costa trobar traducció a d’altres idiomes: seny. Al procés li falta seny. Crec que és un bon resum del que penso.  

Tinc amics, coneguts i fins i tot familiars que sí, podria qualificar-los tranquil·lament de fanàtics. I ho demostren pels seus posts a les xarxes socials i els comentaris que de vegada me deixen. No obstant ni els he donat de baixa com amistats ni, encara menys, els he bloquejat.

En canvi si que he bloquejat a algunes persones que o bé m’han faltat el respecte o l’han faltat a determinats col·lectius com ara els immigrants o el LGBTI.  

ISABEL FERRÉ S’EXPLICA... PERÒ NO ME CONVENÇ

Isabel Ferré és regidora de CiU de l’Ajuntament d’Amposta des de temps remots. Tot i que ho he buscat, no he pogut trobar quina va ser la seva primera legislatura, però m’inclinaria per la de  1999-2003 o potser abans i tot abans. I continua... De fet, Isabel Ferré és una d’aquelles polítiques professionals que no han fet res més enllà de la política. Va entrar amb Joan Maria Roig, després va continuar amb Manel Ferré a qui va sobreviure políticament i predic que la propera legislatura tornarà a repetir.

Tot i que us suposo informats, perquè fins i tot jo he parlat del tema. Per aquells que aneu més despistats o menys informats, us posaré en antecedents.

Farà uns 10 dies el Jutjat Contenciós-Administratiu número 1 de Tarragona va donar la raó a l’Ajuntament d’Amposta sobre una demanda que havia presentat una empresa constructora sobre una factura que l’Ajuntament es va negar a pagar per unes obres que s’havien fet 4 o 5 anys abans (de vegades es diu 4 i d’altres 5) La factura en qüestió era per un import de 15.000€ pel concepte de direcció d’obra i Isabel Ferré la va autoritzar 15 dies abans de que acabés la legislatura de 2011-2015.

Segons manifestacions de l’actual Alcalde d’Amposta Adam Tomàs, li va estranyar trobar-se una factura per unes obres realitzades diversos anys abans. També li va sobtar que aquell fet no hagués cridat l’atenció a Isabel Ferré abans de donar-li el consentiment per a què es pagués.

De les paraules de l’Alcalde es desprèn (o al menys així ho interpreten els mitjans de comunicació) que els 15.000€ haurien servit per a finançar la campanya de les municipals de CiU. Unes hores més tard, Isabel Ferré va amenaçar de presentar una querella criminal contra Tomàs.

Isabel Ferré, en una entrevista que li va fer el Periodista Gustau Moreno a Canal 21 Ebre, es va mostrar visiblement dolguda i trista (tal com ella mateix diu) amb l’Alcalde a qui acusa de voler-li fer mal personalment.

He vist aquesta entrevista i, la veritat, veient l’actitud d’Isabel Ferré té venen ganes de plorar. El seu posat està molt lluny de l’arrogància i fins i tot prepotència (per què no dir-ho?) que emprava durant els anys ens els que va tenir responsabilitats de govern i fins i tot, de quan la veus exercint el seu paper com a portaveu del grup municipal de CiU i, fins i tot, en la roda de premsa que va donar després de donar la notícia. Isabel Ferré diu que Amposta no és Barcelona i que aquí no hi ha casos de corrupció. Lloret, Torredembarra, l'Ametlla de Mar, etc. tampoc són Barcelona... (No sé si m’enteneu)  

Recordo que poc abans d’acabar la legislatura de 2011-2015, Isabel Ferré va presentar al Centre d’Art lo Pati d’Amposta una exposició d’art postal de l’artista ampostí Jaume Vidal que volia retre homenatge a son besavi Josep Villalbí, alcalde d’Amposta durant la Segona República. Aquell dia Isabel Ferré es va mostrar amb la seva salsa, tal i com ens tenia acostumats a veure-la. Fins i tot es va permetre el luxe de renyar els assistents a l’acte, tal i com vaig escriure al meu blog (http://laviaaugusta.blogspot.com.es/2015/02/art-postal-en-homenatge-josep-villalbi.html)

Suposo que Adam Tomàs té més informació que no ha donat, com per exemple si la factura té o no informe favorable de la interventora, un detall que considero important.

Com sabeu, l’Alcalde d’Amposta la va animar a presentar Isabel Ferré a que presentés la querella. Després d’això només sé que la regidora va presentar als Jutjats d’Amposta una demanda de conciliació.

Esperarem expectants nous esdeveniments.

PER SI VOLEU INFORMAR-VOS:

http://www.diarimes.com/noticies/terres_l_ebre/2017/06/08/una_sentencia_deslliura_ajuntament_amposta_pagar_000_euros_per_una_direccio_obra_20445_3024.html

http://laciutat.cat/lexregidora-durbanisme-damposta-respon-que-va-autoritzar-les-factures-deucaliptus-dacord-amb-els-informes-tecnics

http://uncopdull.com/noticia/Isabel_Ferre_%E2%80%98L%E2%80%99alcalde_d%E2%80%99Amposta_em_fa_mal_personalment%E2%80%99/9505

http://ebreexpres.com/isabel-ferre-presentara-una-querella-contra-adam-tomas-si-no-rectifica-les-seues-declaracions/

http://www.teveon.tv/noticia/Tomas_mante_les_acusacions_al_PDeCAT_per_la_factura_d%E2%80%99Eucaliptus/9442

http://ebredigital.cat/ebredigital-tv/entrevistes/4654-isabel-ferre-sol-licita-un-acte-de-conciliacio-a-adam-tomas-per-la-factura-de-la-urbanitzacio-eucaliptus

http://www.canal21ebre.com/noticia/Entrevista_a_Isabel_Ferre_portaveu_del_grup_de_CiU_a_Amposta/9500

ELS TEMPS NO HAN CANVIAT TANT...

De Vergara a eldiario.es. 

Al poc temps d’entrar a treballar a Hisenda, vaig ser elegit per a formar part del comitè d’empresa de la casa. Una de les primeres coses que es va plantejar era l’elecció d’un delegat de Seguretat i Higiene al treball. Com que en aquell temps encara no existia la Llei de Prevenció de Riscos Laborals (1995), els requisits per a ser-ho eren mínims. L’any 1977 havia fet un curset al Centre de Seguretat i Higiene de Castelló, mentre treballava a una obra que feia l’empresa BRYCSA de Barcelona per a la Diputació de Castelló. Vaig demanar-los-hi que m’enviessin alguna mena de justificant conforme havia fet el curset i allò va ser suficient per a que me nomenessin vigilant de Seguretat i Higiene. No ho recordo amb exactitud, però possiblement vaig ser el primer de la Delegació de Tarragona.

Durant els primers anys de funcionament de l’Administració de Tortosa no hi havia aire condicionat. Calefacció, sí, però aire condicionat, no. I com us podeu imaginar la calor els mesos d’estiu era sufocant: S’arribava a més de 27º.

No vaig arribar a demanar l’aire condicionat, però si una altra cosa molt més senzilla i barata com era una font d’aigua. Però no només per a Tortosa, sinó també per a la Delegació de Tarragona i l’Administració de Reus. Per a facilitar-los la feina fins i tot vaig demanar catàlegs de diversos tipus de fonts on s’incloïa el preu de cada una d’elles.

Sabeu quina va ser la resposta de la Secretaria General de la Delegació, Maria Angeles Lefler? Què una fot d’aigua no podia ser, però que ens podien facilitar gots per a no haver de beure a morro l’aigua de l’aixeta!

Suposo que us heu assabentat de que a Valdemoro, província de Madrid, el passat dijous es va haver d’evacuar un grup de 47 alumnes d’un col·legi per l’episodi de calor sufocant que hem patit aquests darreres dies. Aquest fet ha tingut un ampli ressò ja que ha sortit per tots els mitjans de comunicació del país. Com deia Pepa Bueno divendres a la SER, potser no sigui bo per al planeta que s’instal·lin aparells d’aire condicionat, però alguna mesura s’ha de prendre. De moment els responsables del centre han modificat l’horari lectiu per a evitar la franja horària de més calor.

Però la solució que va donar el responsable d’educació de la comunitat de Madrid ha portat molta polèmica i encara ne portarà més! Sabeu quina solució va donar, no? Ventalls per als alumnes... Però no qualsevol ventall, no! Confeccionats de paper pels propis alumnes, com si d’una manualitat més se tractés. 

No us recorda a la solució de gots de plàstic que me van donar a mi fa 30 anys?

Els alumnes evacuats estan en barracons amb el sostre de llauna... O sigui, un veritable forn. Però és que l’empipament té va en augment quan te’n assabentes que si està en aquestes condicions és per culpa de la Púnica... Au, au, però au...!!

La persona que va tenir la brillant idea dels ventalls es diu Jesús Sánchez Martos i és conseller de Sanitat de la Comunitat de Madrid. Tot i que ho he buscat, no he pogut trobar la seva data de naixement, però pel seu aspecte és una persona una mica més gran que jo i, per tant, igual ja és iaio.

Ara potser faré una mica de demagògia, però no m’imagino els seus fills i nets assistint a classe en barracons... Sent del PP i amb el currículum que té, segur que els ha portat a col·legis religiosos amb tot tipus de comoditats i on no es pateix calor.

Què passaria si el senyor Sánchez Martos tingués els seus nets en barracons? Hauria dit el mateix? Estic segur que no. 

Per a conèixer el poble i els problemes que té, s’ha de recórrer els carrers i les places i no només de barris com el de Salamanca de Madrid.

ASSENYALANT L’ENEMIC

Tinc un amic que és un independentista de soca-rel. Al menys des de 2012 que és quan el moviment agafa més embranzida.

Quan li mostrava la meva estupefacció per alguns dels companys de viatge que havia triat, ell me responia:

-Ara, l’important és aconseguir la independència... Després, una vegada siguem independents, ja ho arreglarem... 

També he escoltat de les files independentistes que en una Catalunya independent no hi sobra ningú: Tots som necessaris. I també que hi ha que mirar d’atreure a la causa els indecisos...

Són raonaments polítics que, canviant-los el sentit, tan podrien servir per als que defensen l'altra posició; els que no volen anar-se'n d'Espanya. Per tant, cap novetat, sinó més bé un discurs faltat d’imaginació. La única diferència que hi ha entre els uns i els altres és que mentre els independentistes ens ho presenten com el jardí de les meravelles, els nacionalistes espanyols més radicals ens diuen que independència és sinònim de grans catàstrofes. Com deia aquell: Ni tant, ni tan calb...    

De Ferreres al Periódico. 

Però sempre hi ha qui trenca el discurs i radicalitza encara més les postures. Divendres de la setmana passada van aparèixer a Lleida uns pamflets amb els rostres d’Iceta, Rabell, Arrimadas i Garcia Albiol i les següents inscripcions: Els que neguen el democràtic dret a l’autodeterminació, Són enemics del Poble! Tractem-los com a tals!

No anem bé... Ja sé que l’excusa serà que són 4 eixelebrats i que la majoria del moviment no pensen així... No pensen així o no ho volen dir? Suposo que de tot hi haurà... Aquesta situació incompleix una de les regles d’or del discurs independentista: Tots som necessaris. Voleu dir que no es pretén convertir Catalunya amb la república del pensament únic? (Dintre de Junts pel Sí hi ha gent que coneixen a la perfecció com aconseguir que tothom pugui acabar pensant igual)

Només cal llegir la resposta de Xavier Sala Martín, l’economista de capçalera de TV3 durant molts anys i que va titllar a l’Enric Hernández, director del Periódico via Twitter de fer un fabulós exercici de manipulació, d’estar cegat per l’odi contra sobiranisme, d’haver perdut l’objectivitat fins convertir el diari amb un pamflet. El director del Periódico li va replicar amb l’argument que la seva resposta només feia que confirmar la seva tesi.

A veure... Si ets objectiu, ja saps de quin peu calça el Sala Martín i, per tant, la capacitat de sorpresa (al menys la meva) sobre el seu comportament i les seves paraules és nul·la. A títol merament informatiu (encara que no tingui res a veure amb els cas que ens ocupa) vull informar-vos que segons algunes fonts, pot arribar a cobrar fins a 5.000€ per participar a una taula rodona o fer una conferència... Per tant, és lògic que doni suport als que li donen de menjar...

Anit no vaig mirar l’entrevista que el director de TV3 Vicenç Sanchís els hi va fer a Carles Puigdemont i Oriol Junqueras. I no ho vaig fer perquè com sabeu, no acostumo a mirar entrevistes i perquè, a priori, no esperava que aportessin res de nou al que ja s’ha vingut dient en els darrers 5 anys... Però si que tinc una curiositat. Només una. En algun moment de l’entrevista va sortir el tema dels cartells? I si va ser així (la qual cosa dubto) Es van demanar disculpes a Iceta, Rabell, Arrimadas i Garcia Albiol?

Tot i com ja he dit, segur que els que van idear i penjar els pamflets devien de ser 4 eixelebrats, dues de les tres persones més importants dels país com són el President i Vicepresident de la Generalitat i, per tant, caps visibles de la part més institucional del moviment independentista, en algun moment ho haurien d’haver fet. Ni que fos per a quedar bé amb els que surten al cartell i deixar bé el moviment... I sinó va ser així, és una mostra més del que deia l’Enric Hernández al seu article del passat dissabte. 

PER SI VOLEU LLEGIR LA POLÈMICA:

       

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/opinio/contra-catalunya-binaria-6096571

http://www.elnacional.cat/es/politica/toque-sala-i-martin-enric-hernandez_165288_102.html

ULTIMA HORA: PINTADES AMENAÇADORES A LES SEUS DEL PSC I C'S

http://www.eltriangle.eu/cat/notices/2017/06/noves-pintades-amenacadores-a-les-seus-de-c-s-i-el-psc-45645.php

JO COM A PROTAGONISTA

Ja coneixeu la dita: L’important és que parlin d’un encara que sigui malament...

Això sembla que van fer els companys de partit durant l’executiva de la setmana passada. I també ho fa ver l’alcalde durant una entrevista per Amposta ràdio.

Els meus companys de partit ho van fer perquè sembla que ha alguns d’ells no els hi va agradar un escrit que vaig fer sobre una moció que van presentar al ple del passat mes de març... Què hi farem? Resignació... De vegades a mi tampoc m’agraden determinades coses i me prenc la mateixa medicina.

El primer objectiu del meu blog és crear opinió. És impossible que amb els meus comentaris pràcticament diaris agradin a tothom. El meu blog és crític en tot allò que m’interessa peculiarment. Si el tema no m’interessa, ni el tracto. De totes formes, en els temes que me toquen de més prop, intento fer una crítica constructiva, per a que es tingui en compte la meva opinió... Crec que molt poques vegades ho aconsegueixo... Però igual és perquè les persones a les quals va dirigida no els interessa ni el més mínim el que dic. Evidentment puc estar poc encertat o directament equivocat en les meves opinions. No sóc perfecte... Ni pretenc ser-ho. Però al món n’hi ha molts que s’ho pensen i que tampoc ho són.

No sé si he llegit alguna vegada com me defineixo: Aficionat a quasi tot i expert en res. Crec que explica prou bé com sóc. Però he de dir que hi ha temes que domino més que uns altres. Si me pregunteu per la metamorfosi de l’escarabat de la patata no sabre que dir-vos. En canvi hi ha d’altres temes molt més genèriques que quasi m’atreviria a escriure un tractat.

Una anècdota. Una vegada vaig fer un escrit opinant d’economia. Devia de ser el primer escrit que feia sobre aquest tema. Pel carrer vaig trobar a un economista i li vaig explicar l’atreviment que havia tingut. Aquesta va ser la seva resposta:

-De economia hi ha quasi tantes doctrines com economistes... Per tant, parlar sobre economia és molt fàcil... Només cal ser coherent amb el que dius.

Segurament aquelles paraules me van animar i des de llavors n’he parlat moltes més vegades.

Ara bé, com sabeu el meu tema estrella és la política. Aquells que me seguiu des de fa anys (el mes de juny farà 10 anys que vaig obrir la Via Augusta) sabeu quin és el meu primer principi: La coherència. Com veieu no es diferencia de l’economia i, segurament de la majoria de temes que puc tractar. Si ets coherent entre el que penses i el que dius, difícilment algú podrà acusar-te de contradir-te. La política la domino més per la meva experiència fruit dels anys que porto de militància, però sobre tot per les meves vivències, a part del que escolto i llegeixo.  

Hi ha una dita que diu: Del que no coneguis ni en compres ni en venguis... No és el meu cas quan parlo d’impostos o sobre la gestió dels mateixos, ja que en aquest tema acumulo una experiència de més de 31 anys.

Com suposareu, durant tot aquest temps les he vist de tots colors. Quan vaig entrar a treballar tot es presentava en paper. La implantació de la informàtica encara era incipient.Tan gran va ser l’acumulació de documentació que una vegada va estar ple l’espai que s’havia habilitat a les nostres dependències, es va haver de traslladar la documentació més antiga al que va ser la seu de Duanes de la Ràpita y posteriorment a Barcelona.

Els darrers dies de venciment d’algun termini (declaracions trimestrals i anuals), el públic s’amuntegava a la nostra oficina, sobre tot durant els primers anys quan havia caixa i es podien pagar els impostos. La caixa va tancar fa més de 15 anys, però tothom va seguir pagant els seus impostos a través de les oficines bancàries i més darrerament també per Internet.  

Assessories, gestories i públic en general omplia formulares i hi enganxava etiquetes identificatives. Fa més d’un any que es van deixar de vendre impresos i les etiquetes identificatives han quedat com una cosa residual.

I quin és el motiu per a què això sigui així? Perquè des de fa anys s’està fomentant que tot s’acabi presentant per Internet. Cada vegada són més els formularis i documents de tot tipus que s’han de presentar obligatòriament per Internet. De fet, determinades societats com les SA i les SL ja fa més de 2 anys que ho han de presentar tot per Internet. I és més, segons la nova llei de Procediment Administratiu que va entrar en vigor l’octubre de l’any passat, qualsevol societat, associació, entitat, etc. ho ha de presentar tot per Internet. Fins i tot les Comunitats de Propietaris.

Al ple del mes de març, el grup municipal socialista de l’Ajuntament d’Amposta va presentar una moció per a que la Generalitat obris una oficina a Amposta de l’Agència Tributària Catalana raonant que els ciutadans d’Amposta haurien de desplaçar-se a Tortosa per a pagar els tributs gestionats per aquell organisme. Una moció que vaig qualificar d’inoportuna (tot i que també l’hauria pogut qualificar com a fora de lloc) Des del meu punt de vista no té cap mena de sentit que avui en dia es plantegi una moció en aquest sentit.

No va agradar a alguns dels meus companys socialistes... Què hi farem! Un dels quals me va dir que tenia tot el dret a opinar (faltaria més!) I no només opinar, també discrepar.

Per això discrepo de moltes de les polítiques que segueixen els socialistes a nivell d’Espanya i de Catalunya... I de moment sembla que els resultats electorals m’estan donant la raó.

El que li fa falta a la classe política en general és més autocrítica i més fer cas de l’opinió de les seves bases i els seus votants. Sovint l’opinió es dóna a les urnes, no cal que s’expressi verbalment. Només cal mirar el que va passar diumenge a França amb el candidat del partit socialista: Va treure els pitjors resultats en més de 50 anys. No és per a fer-s’ho mirar?        

I A ZP SE’N HI VA ANAR L’OLLA...

De Manel Fontdevila.

-Aquí a Catalunya hi ha veus que han posat a sobre de la taula prejudicis sobre el projecte de Susana Díaz perquè és dona i andalusa.

Aquesta afirmació la va fer ahir dilluns qui va ser President del Govern d’Espanya durant la seva visita a Barcelona.

Durant anys i molts, molts de mítings (ho puc afirmar perquè hi vaig anar a uns quants), els militants i simpatitzants del PSC es bolcaven amb Felipe González, sevillà i andalús. Fins i tot la seva presència eclipsava els candidats catalans quan venia a donar-los-hi suport. També recordo les grans acollides que va tenir el propi ZP, lleonès i castellà, sobre tot arran de la seva bona gestió durant els 4 primers anys de govern. El Palau Sant Jordi de Barcelona li va donar suport incondicional.

El poble català (en general) ha demostrat constantment que és solidari, tolerant, acollidor, empàtic i d’àmplies mires... Per tant, opinar el contrari vol dir no conèixer-nos prou o bé soltar-la per a veure qui l’agafa...    

Va posar l’exemple de la recentment traspassada Carme Chacón quan era candidata a dirigir el PSOE... Trobo que ZP també es va equivocar aquí i que si la Chacón no va aconseguir el seu propòsit va ser per la manca de suports de fora de Catalunya, tot i la seva ascendència andalusa per part de pare.

Després de la renuncia de Felipe González, el lleidatà Josep Borrell va presentar la seva candidatura per a dirigir el PSOE davant el basc Joaquín Almunia. Borrell n’era el favorit però algú se’n va encarregar de treure-li draps bruts de la seva època de Secretari d’Estat d’Hisenda i es va haver d’apartar de la carrera successòria. Potser per què era català? No!!! I ara... Què mal pensats que sou...

Jo li diria a Zapatero que no hauria de buscar els tres peus al gat. Susana Díaz ha acumulat prou mèrits per a guanyar-se l’animadversió d’una majoria de militants i simpatitzants socialistes de Catalunya. Primer perquè amb el seu afany de defensar la seva gent més d’una vegada ha criticat els polítics catalans, com per exemple quan va dir de l’Ada Colau:

Any 2015: Ja no hi ha cafè per a tothom, només per a la Colau, a canvi d’un grapat de vots més.

Mentida! Cada vegada que Catalunya demana alguna cosa, ràpidament surten les altres comunitats demanant el mateix tracte. Si ho recordeu no fa gaires dies que va sortir la Mónica Oltra queixant-se de la promesa que va fer Rajoy de 4.200 milions d’Euros entre els anys 2018-2020.

Any 2016: Que tinguin clar que els vots dels andalusos no els van a servir per pagar els privilegis d’Ada Colau.

Privilegis? De quins privilegis parlava exactament? S’hauria d’haver explicat millor.

Però sobre tot, sobre tot, el que va fer enfurismar el socialisme català va ser la maniobra gens democràtica que va propiciar la caiguda del madrileny Pedro Sánchez.

Siguem clars. El PSOE esta immers en unes primàries i sembla que tot s’hi val a l’hora d’esgarrapar uns vots de la militància. L’aparell del partit, representat per la junta rectora que es va constituir després de la dimissió de Sánchez i la majoria dels barons històrics encapçalats pels dos expresidents del govern (Felipe González y Rodríguez Zapatero) es van postular clarament al costat de la Susana Díaz i en contra de Pedro Sánchez.

Les declaracions de Zapatero me recorden a aquella màxima de: O estàs amb mi o estàs en contra meva. Però ves per on, pel que a mi respecta té molta part de raó: A la Susana no la puc veure ni en pintura!

Respecto que Zapatero doni suport a Díaz, però això no treu que pensi que se’n va anar de l’olla per menysprear el poble català... I això que és del Barça!  

XAVIER DALMAU MATISA

El Ple de l’Ajuntament de Tortosa va aprovar dilluns una moció presentada per l’amic Xavier Rodríguez de les CUP on es demanava la retirada de tots els honors que mantenia a Tortosa Joaquín Bau (plaça, medalla d’or de la ciutat i títol de fill predilecte) La moció es va aprovar amb les vots favorables de CiU, ERC, Movem Tortosa, PSC i les CUP i només amb el vot en contra del PP (Xavier Dalmau) Ràpidament els mitjans d’informació territorials es van fer eco de la notícia sense entrar en més detalls.

Com sabeu (ho he dit reiteradament), treballo a l’Agència Tributària i des de fa uns 29 anys tinc per cap, precisament, a Xavier Dalmau.

Dimarts, en una xerrada informal (com no podia ser d’una altra manera) li vaig soltar que havia votat en contra de la moció de retirar el nom de la plaça Joaquín Bau (per cert, i aprofito l’ocasió per dir-ho: una plaça molt poc digna) Dalmau de seguida es va mostrar visiblement molest i va voler matisar (durant el ple ja ho va argumentar) el sentit del seu vot.

Foto: Canal 21 Ebre.

-Hi vaig votar en contra perquè va ser un tortosí important (va posar èmfasi a l’hora de dir que era tortosí) Va ostentar diversos càrrecs, entre ells membre del Consell d’Estat... Sí, és veritat que va ser en temps de Franco... Però ja voldríem tenir ara un tortosí al Consell d’Estat... No podem anar reescrivint la història constantment. El noms de carrers i places formen part de la història de cada poble... M’han presentat com un fatxa de merda (textualment) i no m’agrada.

Què va col·laborar amb el règim de Franco? Primer Franco el va defenestrar perquè era rival de Serrano Suñer, però una vegada acabada la Segona Guerra Mundial amb la victòria dels aliats, Franco se’n va adonar que havia de fer canvis i va ser llavors quan va comptar amb Bau.

Estic d’acord amb que Gerard Vergés, que va ser un referent de les lletres catalanes i que era d’Esquerra Republicana doni nom a una plaça o que la biblioteca porti el nom de Marcel·lí Domingo, que també va ser un tortosí significat arribant a ministre amb la Segona República.

Veus –va continuar dient- a Amposta s’ha retirar el nom dels carrers García Morato y Ruiz de Alda, que no tenien cap tipus de vinculació amb Amposta i ho trobo bé. Però Joaquín Bau era tortosí i per tant hauria de conserva el nom a la plaça.  

I la plaça de Pius XII? –li vaig preguntar- A aquesta no sé li canviarà el nom?

D’això també se’n va parlar –me va respondre Dalmau-.

Mireu, si me doneu a triar entre treure el nom de Joaquín Bau o la de Pius XII, no ho dubtaré. De Totes, totes la de Pius XII, un Papa que va ser aliat del règim nazi de Hitler.

En canvi, la de Joaquín Bau no me molesta especialment. Que la treuen, bé... I sinó l’haguessin tret... Ni fred ni calor.

Me molesta més la presència del monument...