Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris turisme. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris turisme. Mostrar tots els missatges
dijous, 6 de juny del 2019
dimecres, 5 de juny del 2019
dimarts, 4 de juny del 2019
diumenge, 1 de juliol del 2018
CONEIXES... BENASSAL?
L’altre dia vaig poder descobrir per mi mateix
que Benassal
és alguna cosa més que el balneari de
la Font en Segures.
Demà hem
d’anar a Tortosa amb el cotxe de Benassal
(amb el cotxe, no amb l’autobús o l’autocar, amb
el cotxe), deien a la Galera quan parlaven de l’autobús de línia de la Hife. I és que molts no saben que darrere
de les sigles Hife s’amaga la raó
social de La Hispano de Fuente en Segures SA, que és precisament una font que se troba a un petit
turonet dalt de Benassal, a tocar de
la carretera de Culla. Aprofitant l’efecte crida de la font s’hi va construir una
mena de poblet, amb balnearis, hotels, apartaments, bars i restaurants i alguna
botiga.
Des de la primera vegada que vaig escoltar
aquella frase, encara havien de passar molts anys per a que anés a Benassal per primera vegada. I és que
de la Galera a Benassal hi ha,
pràcticament dues hores de viatge. A part d’això, si tenim en compte que allà
pels anys 60 i 70 a la majoria de cases no hi havia cotxe, comprendreu la
dificultat afegida per a poder-hi anar.
Des d’aquell primer viatge als començaments de
la dècada dels 80 hauré anat a Benassal
3 o 4 vegades més. Sempre a la font, mai al poble... Fins el passat 24 de juny.
Que vaig triar l’opció de visitar el poble deixant al marge la zona de la font.
Prèviament havia estat mirant que podíem
visitar del poble i me va cridar l’atenció el barri musulmà de la Mola del que destaca un edifici amb un gran porxo que sembla que
va ser l’origen de la població actual, així com les restes de la muralla, sobre
tot les dues torres que encara queden en peu: la de la Presó i la de la del Planet.
Tot i que també és molt destacable l’arc de ferradura de la porta de la Mola que dona accés al barri.
Del conjunt de cases senyorials que hi ha per
la part més antiga del poble, els anomenats carrerons, cal destacar les de Grau i Gras, Matutano, però sobre tot la de Sánchez
Cotanda amb dos portals barrocs. Està molt a prop de la torre de la Presó. És
una pena el seu estat de conservació.
L’església de la Mare de Déu de l’Assumpció és d’estil barroc i va ser parcialment
destruïda durant la guerra civil degut al bombardeig que va patir la població
per l’aviació alemanya (*) (com també va passar amb altres cases del poble)
Altres edificis i elements destacats que vam
poder veure són: la casa Abadia, els
rentadors (hi ha molt poques poblacions d’aquestes comarques que no els
conservin) l’antic balcó cobert que hi ha al costat de la torre de la Presó (mirant cap els rentadors), la
casa de Miquel Espasa, la casa Serrador
i el mural que hi ha a la paret de l’església que dona a la casa consistorial.
LA CURIOSITAT:
A la plaça d'Espanya hi ha una mena de barana semicircular pintada de roig i blanc. Tancant els accesos i adequant-la correctament, durant alguns dies a l'any s'hi fan tota mena d'espectacles taurins. Per tant, se pot dir que és una plaça de toros urbana.
(*) El mes de maig de 1938, durant la guerra
Civil Espanyola, quatre poblacions del Maestrat van ser objectiu de l’aviació Còndor alemanya que els va bombardejar
amb bombes de 500 quilos cadascuna d’elles. Crida l’atenció que aquests pobles
estaven molt lluny del front de guerra i, per tant, no eren llocs estratègics. Els
pobles en qüestió van ser: Benassal,
Albocàsser, Ares del Maestrat i Vilar de
Canes.
El motiu dels bombardejos no van ser altres
que provar els nous bombarders Junkers Ju 87 Stuka
de caiguda en picat i que tan determinants van ser durant la Segona Guerra
Mundial.
Aquest fets eren pràcticament desconeguts fins
l’any 2010, l’historiador britànic Antony
J. Beevor ho va explicar al seu llibre La
Guerra Civil Espanyola.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Benassal
https://guias-viajar.com/espana/castellon-benassal-maestrazgo/
http://ilercavonia.wikia.com/wiki/Bombardejos_del_Maestrat_de_maig_de_1938
https://es.wikipedia.org/wiki/Bombardeos_del_Maestrazgo
diumenge, 10 de juny del 2018
SEMPRE PLOU QUAN NO HI HA ESCOLA...
Avui tampoc no ha pogut ser...
Feia anys que per uns motius o per uns altres
no podia anar a la festa de la plantada de la Casa de Fusta. La festa de la
plantada de Lluïs Garcia, la primera que se va començar a fer... Després han
vingut totes les altres (l’Aldea, Deltebre, el Poble Nou del Delta)
Diumenge de la setmana passada va ploure i se
va haver de cancel·lar fins dissabte... Esperem que dissabte faci bo i se pugui
fer.
Fa uns dies l’amic Josep Juan, del Poble Nou me
va convidar a la que s’havia de fer avui, però com que també ha plogut, també s’ha
suspès. Ja ho diu la dita:
A Josep l’hem saludat a l’entrar al Poble Nou.
Llavors queien unes gotes, però encara no plovia com ho ha fet després. Ja no l’hem
vist més. Hem vist que ha anat canviant la furgoneta de lloc: Primer a la onda
Fortalesa i més tard al carrer de la Cinta... Però ni rastre d’ell.
El cotxe l’hem aparcat a la ronda Fortalesa,
davant de la casa de pagès de Can Gilabert, de les primeres cases de pagès que
hi van haver a les Terres de l’Ebre. Allí hem tingut el plaer de saludar a
Glòria i José dos vells amics de la lluita contra el PHN.
Hem esmorzat al bar del restaurant les
Salines, el que havia segut tota la vida el restaurant l’Espanyol.
Després hem creuat l’Ebre per a passejar una
mica i fer unes quantes fotos... O era per fer unes quantes fotos i passejar
una mica... Bé, l’ordre dels factors no altera el resultat final.
S’apropava l’hora de dinar i com que havíem
reservat taula al restaurant del càmping la Tancada, hem tornat a creuar el riu
(lo riu!)
La veritat és que sempre val la pena anar al
de Pepe. Allí ens hi trobem com a casa. Xavi, el xef i fill cada vegada inclou
més novetats a la carta. Avui hem pogut degustar un carpaccio de llagostí amb
guacamole amb unes torradetes de pa senzillament deliciós. El arròs de calamars
també estava fantàstic.
I de postres... Per aquells llépols com jo,
arribar a les postres és acabar donant-li sentit al gust. He feu un babà (he tingut que preguntar que era)
al rom. Totalment recomanable. I la meva dona ha fet una escuma de llimona
excepcional.
Tot i no haver pogut completar el dia, crec
que puc dir que no ens ha anat malament del tot.
 |
| Arròs amb calamars. |
 |
| Babà al rom. |
dimarts, 15 de maig del 2018
CALELLA DE PALAFRUGELL
Eren
nascuts a Calella, eren nascuts a Palafrugell...
Segur
que a tots us venen al cap aquests versos de l’havanera El meu avi, segurament
la més popular de les havaneres.
En una petita cala hi havia diverses
embarcacions que donaven la sensació (igual m’equivoco) de ser allí per a
completar la postal i que els visitants se poguessin fotografiar per a immortalitzar el moment.
PER A SABER MÉS:
Subscriure's a:
Missatges (Atom)