TOLEDO 3

TOLEDO 2

TOLEDO 1

DE TOLEDO A TARANCÓN (PASSANT PER EXTREMADURA)

Toledo. Pont d'Alcàntara. 

Càceres. Plaça d'Espanya. 

Trujillo. Plaça Major. 

Guadalupe. Real Monestir de Santa Maria de Guadalupe. 

Plasència. Aqüeducte romà. 

Meandre del Melero. Riu Alagón.

Riomalo de Abajo. Riu Ladrillar. 

Hervàs. Campanar de l'església de Santa Maria. 

Medellín. Teatre romà. 

Mèrida. Teatre romà. 

Badajoz. Carrer de Sant Joan. 

Tarancón. Arc de la Malena i església de la Mare de Déu de l'Assumpció. 

VACANCES A ESCÒCIA: I EL MONSTRE DEL LLAC NESS?

L’amic Brian Cutts (un anglès que viu a Tortosa) me va deixar un comentari als post en el que parlava del llac Ness. Trobava a faltar que no parlés de Nessie, el monstre del llac. Li vaig dir que tenia reservat un capítol propi per aquest tema.

Efectivament visitar el llac Ness i no parlar de Nessie és pràcticament impossible, tot i que jo ho vaig fer...   

Segurament el llac Ness no seria tan conegut si no fos pel misteri del monstre. Un monstre del que mai s’ha pogut constatar la seva existència... Però que als escocesos ja els hi va bé que se’n parli.

Tot i que pel que sembla ja fa molts segles que se parla de l’existència d’un monstre al llac Ness, no va ser fins la dècada dels anys 30-40 dels segles passat quan va començar a fer-se a gran escala. En aquella època va ser molta gent la que van afirmar que l’havien vist. Coincidència o no, l’any 1933 se va projectar la primera pel·lícula de King Kong i hi ha qui creu que tots dos fets podrien estar relacionat.

De totes maneres no va ser fins els anys 60 quan van començar a fer-se investigacions serioses sobre l’existència o no d’un monstre. I jo pregunto: I per què no van fer-se abans, quan sembla que el va veure tanta gent?

Segons ens van explicar al centre d’interpretació sobre el llac, l’última gran recerca de Nessie va fer-se a finals del segle XX.   

Vist des de fora penso que son ganes de emprar temps i diners, però a la vegada mantenir la incertesa del monstre, com ja he dit, els hi va bé per a traure públic que, d’una altra manera, tal vegada no hi aniria.

Mentre fèiem la travessia pel llac, un senyor anava explicant tot allò que ens trobàvem i de tant en tant deia:

-We are looking 

for the monster ... 

But for the moment 

we still can not find it (Estem buscant al monstre… 

Però de moment encara no el trobem). 

Un dels enganys més grans va ser col·locar una mena de coll i cap de dinosaure enganxat a un petit submarí. Però també se parla d’ombres, de formacions d’ànecs... En fi, de tantes coses que podrien haver confós voluntària o intencionadament els habitants de la zona.  

De fet els últims resultats sobre la recerca de l’hipotètic monstre se van saber el passat divendres dia 6. Un equip de científics de Nova Zelanda, en analitzar l’ADN dels llac, va concloure que d’existir, podria tractar-se d’una anguila gegant, ja que al llac hi ha moltes anguiles.

Segur que no serà la darrera recerca que se farà de Nessie, el monstre del llac Ness.

VACANCES A ESCÒCIA: LES MEVES IMPRESSIONS

-Els anglesos son molt d’ells...

Aquesta és una de les afirmacions que havia escoltat abans de viatjar a Escòcia. I no una, sinó moltes vegades.

Dir-li a un escocès anglès és com dir-li a un català, castellà... Per tant potser millor parlar d’anglosaxons o en aquest cas, senzillament escocesos.

De totes maneres trobo que l’afirmació no anava gens desencaminada: els anglosaxons són molt d’ells!

Uns exemples. Quan les hostesses de l’avió donen les instruccions sobre que fer en el cas de qualsevol incident, només ho fan en anglès. Fins ara sempre havia volat en companyies espanyoles i ho feien al menys en dos idiomes: espanyol i anglès. Aquesta vegada ho vam fer amb Jet 2 que és una companyia  anglesa de baix cost.  

No vam trobar a ningú que malgrat conèixer la nostra procedència ens parlés amb espanyol. Dic mentida, el propietari d’un bar d’Edimburg perquè era italià.

Una altra de les afirmacions que me van dir sobre els habitants de la Gran Bretanya va ser: El que per a nosaltres ens sembla lògic, ells fan tot el contrari... Un bon exemple és conduir per l’esquerra. En altres circumstàncies hauríem llogat un cotxe per a poder veure els penya-segats de les Terres Altes (Highlands). Ens vam quedar amb les ganes de veure més paisatges que els que vam veure dalt del tren o quan vam navegar pel llac Ness.

Tal com us deia l’altre dia, me pensava veure moltes més banderes escoceses a les cases particulars i m’esperava una altra reacció dels nadius al saber que érem catalans. 

  

VACANCES A ESCÒCIA: ESCÒCIA I CATALUNYA

Escòcia i Catalunya tenen una cosa en comú: el desig d’independitzar-se d’una part important de la seva població. Però mentre que a Escòcia s’hi va fer un referèndum vinculant fa uns anys (on va guanyar el no), el Govern d’Espanya no té ni la més mínima voluntat de deixar-lo fer.

Al contrari del que passa a Catalunya, a Escòcia, quan vas pel carrer o té desplaces en tren o en autobús d’un poble a un altre, no veus ni de lluny la quantitat de banderes que podem trobar-nos per aquí. I ja no parlem d’altra simbologia, que allí no existeix.

El Parlament escocès 

Me va dir una amic que a Edimburg van veure una botiga on se venia tota mena de material independentista de Catalunya. Jo no la vaig veure. Només a Inverness vam veure una casa (crec que era una oficina tècnica) on hi havia una bandera independentista catalana i la paraula yes. No obstant, a Catalunya de banderes escoceses n’hi ha ben poques...

La bandera blava amb la creu de Sant Andreu (el patró d’Escòcia) només oneja als edificis oficials i, en alguns casos, acompanyada per la de Gran Bretanya. Són molt poques les cases particulars que la tenen.

Escòcia, com Catalunya, també té la seva pròpia llengua, encara que no la usa pràcticament ningú. Tot i això si que hi ha llocs amb doble retolació, com per exemple a les estacions de tren i al castell d’Inverness.  

Precisament va ser al castell d’Inverness on al preguntar-nos d’on érem i dir-los que de Catalunya, se van disculpar per no tenir fullets informatius en català i van acabar donant-nos els que estaven en espanyol.  

Per cert, sabeu com se diu Escòcia en escocès? Alba.

VACANCES A ESCÒCIA: LA GASTRONOMIA

Haggis. 

Abans dels viatge me van advertir que a Escòcia se menjava molt malament. Per tant vaig marxar amb la mentalitat que hauria de menjar qualsevol cosa... I tinc que advertir-vos que sóc molt difícil a l’hora de menjar, ja qui hi ha coses que no m’agraden i d’altres que prefereixo no provar.

Però en acabar el viatge ho vaig fer amb el convenciment de que tan malament no havia menjat. És evident que la cuina escocesa té molt poc a veure amb la nostra, la qual cosa me reafirma que aquí se menja molt bé.

Si busques per Internet l’entrada gastronomia escocesa, el cert és que no diu massa cosa. Diu que és una cuina basada amb els productes de la terra (carn, peix, verdures, hortalisses...) , senzilla, plena de sabors i aromes i que deriva de la cuina tradicional de la gent de la terra i la mar.

També diu que darrerament ha adquirit mala fama perquè els turistes d’aquí quan van a Londres o Edimburg prefereixen el menjar ràpid... No va ser el nostre cas i, no obstant, no li posaria ni de lluny un notable. Tot i que, segurament, la gent d’allí la deuen de trobar exquisida i potser la nostra no tan bona com ens pensem. Tot és qüestió de gustos i dels que estàs acostumat a menjar.

Pit de pollastre farcit de haggis. 

Sembla ser que el producte estrella són els haggis. Ens ho va recomanar uns dels guies i no vam perdre l’ocasió de provar-los. Els haggis són una mena de botifarra (baldana) sense pell. Estan fets amb els subproductes del corder i s’acompanyen amb purés de verdures i patates.

No és una croqueta... És un ou dur arrebossat. 

Una de les coses que més me va cridar l’atenció és la poca quantitat de carn i peix que ofereixen els restaurants, tot i estar prop de la mar. Tampoc és habitual la carn de corder.

És cert que uns dels plats que està més de moda és el fisch and chips (peix amb patates fregides), però ni tan sols vaig tenir curiositat en provar-lo.

Als restaurants s’estila molt el que aquí diríem un plat combinat. El producte principal s’acompanya d’altres productes com per exemple patates (fregides o al caliu), enciam, tomata, bolets, però sobre tot purés.

Els anglosaxons tenen fama d’esmorzar bé. És el que se diu un beakfast. Potser sigui l’àpat més consistent de tots els que fan durant el dia. Us el podeu imaginar: ous revolts amb cansalada i algun altre producte (fesols, xampinyons....), però té moltes varietats: amb ous fregits, salsitxes, etc.  

Però també té restaurants de cuines d’altres indrets del planeta. Per exemple n’hi havia d’espanyols... I de catalans! Però no hi vam entrar i no va ser que no ho demanés. A Edimburg, sense saber-ho vam entrar a un grec. En acabar de dinar vam preguntar-li al propietari si era de Grècia i ens va dir que sí posant-se molt content en veure que ho havíem endevinat.

La sorpresa però la vaig veure a Inverness: a un restaurant s’oferien xurros.  

   

MÉS INFORMACIÓ: 

https://ca.wikipedia.org/wiki/Gastronomia_d%27Escòcia


https://www.exploraescocia.com/noticias-escocia/la-gastronomia-en-escocia/


http://www.viajaredimburgo.com/gastronomia-escocesa-edimburgo.php