OLIVERES I GARROFERS

Llegeixo a la Veu de l’Ebre que el conreu de la garrofa pot ser alternativa a l’oli d’oliva. Mirem de no caure amb els mateixos errors de sempre: la súper producció del cultiu. Tal i com ha passat amb les taronges ara i els presseguers fa uns quants anys. Les possibilitats de la garrofa son diverses: des de pinsos per al bestiar a la farina dels garrofins emprada per fer espessants per a farinetes de nadons, gelats, etc. passant per les càpsules de les píndoles, cada cop menys usades. La fabricació de pinsos per animals ha de considerar-se una alternativa possible a l’actual fabricació que usa com a base deixalles del propi animal com les vísceres. Les vaques boges van sorgir precisament d’això. Si des de els governs estatals (impulsat per la UE) afavorissin la producció d’aquest cultiu, així com la de cereals per a la producció de combustibles substitutius dels derivats del petroli, ens trobaríem davant d’una veritable alternativa als productes tradicionals. Ep! I l’oli d’oliva ni tocar-lo!

L'EBRE

Hola un altre cop. Ja he tornat de vacances per terres de la Rioja i Navarra. Us he posat al blog unes fotos del nostre estimat riu Ebre al pas per dites comunitats. Per aquells que li tenen com jo una estimació especial els hi pot agradar.

DEMAGÒGIA, UN MOT LLIGAT A CIU

Casualment he entrat al blog de Ebrediputats. Amb sorpresa he vist que era el blog dels diputats de CiU al nostre territori. A partir d’aquí cap sorpresa més i una sola paraula que el defineix: demagògia. I és que aquesta paraula sempre acompanyarà CiU allí on vagi. Exemples? El propi nom del blog. És que son els únics diputats de les Terres de l’Ebre per apropiar-se d’aquest nom? És igual que al Congrés amb el seu grup “català”... i els d’Esquerra? Que no ho son... i els d’Iniciativa? No son catalans? Ells es van apropiar dels símbols de Catalunya, la senyera, la sardana, l’11 de setembre.... Sempre han presumit de fer més per Catalunya que ningú... què l’Arturo és el més “guapo”.
Ara el comptador de la despesa de Catalunya que hi ha al costat esquerra, ja és el “colmo”. Hi ha que tindre “barra” per posar-lo!! D’aquest suposat dèficit (que va incrementant-se constantment) ¿algú em podria dir quina part és imputable als interessos dels préstecs a 10 i 25 anys què va fer el govern Pujol en els dies que va estar en funcions fins que Maragall va formar govern?
Amb aquest escrit vull acomiadar-me per uns dies. Me’n vaig de vacances i no podré escriure res fins la tornada. Fins aviat i a ser bons...

BAIXAR A L'INFERN

Víctor Morlán, secretari d’estat de infrastructures (sempre que el nomenen me’n recordo de Benigno Blanco, un dels pares del PHN) amb el gest d’ahir de comprovar insitu el funcionament dels trens de rodalies, ha fet un gest que l’honra. No hi ha manera millor de saber com funcionen les coses que comprovar-les per un mateix. L’administració pública està plena de grans càrrecs, també les multinacionals tenen els seus consells d’administració, però algú s’ha dignat mai a provar d’atendre els usuaris i tractar-los de tu a tu o baixar fins una cadena de muntatge per a veure el seu funcionament? Sempre he pensat que les coses millorarien molt.