NOMS PROPIS

Antonio Puerta.- No hi ha dubte que ha estat un com dur per al món de l’esport. Però és una més de tantes morts lamentables. Quants innocents moren cada dia en accidents de trànsit, per malalties greus, assassinats... de fam al tercer món. I només rendim homenatges als coneguts, als mediàtics. Jo en voldria retre a tots el anònims i que per a les famílies ha estat una pèrdua molt important i impossible de superar.

Rosa Regàs.- Se’n va la directora de la Biblioteca Nacional i guanyem a la gran escriptora que sempre ha esta. El Ministre de Cultura, diuen, va forçar la seva dimissió. I quants no han qüestionat el Ministeri de Cultura, l’únic departament que té cedides totes les seves competències a les autonomies? Dir ara que s’ha d’ampliar la llei de la memòria històrica, arriba tard, però arriba...

Daniel Sirera.- Entenc que com no és gaire conegut ha volgut ser protagonista, encara que només sigui per uns dies, de l’actualitat política catalana. Insinuar que demanarà la dimissió del president Montilla només perquè Carod-Rovira diu que pot plantejar-se el referèndum sobre la independència de Catalunya per al 2014, any del 300 aniversari de la caiguda de Catalunya per les tropes borbòniques de Felip V, és tota una fal·làcia. Què no sap que ERC és un partit que propugna la independència de Catalunya?

Manuel Fraga.- Com deia l’altre dia: “geni i figura...”. Molt malament ha de veure les coses al PP per proposar Ruiz-Gallardón com a successor de Rajoy. De Gallardón sempre he pensat que es tracta d’una dreta moderada. Potser sí. Però també té tics autoritaris. La família Ruiz-Gallardón, això sí, amb el franquisme sempre van ser monàrquics. Almenys alguna cosa bona...

Rosa Díaz.- La segona Rosa d’aquesta llista. Feia temps que els que estava dient no coincidia amb la direcció del partit... ni amb el pensament de les bases. Aquesta senyora, simplement, de socialista no en té res. Així és que si ha marxat, millor per a tots!!

El PP, en general.- Demanar la compareixença del president del govern espanyol a la diputació permanent del Congrés, és d’una demagògia supina. Una vegada més: Al PP o els interessa per res Catalunya i només desitgen desgastar tant al govern central com el de la Generalitat. Quan retirin els recursos d’insconstitucionalitat que tenen presentats contra d’Estatut de Catalunya, m’ho començaré a creureu!

Jordi Pujol.- Cada vegada que veig una entrevista d’ell a algun diari penso amb el Cid Campeador que va guanyar una batalla després de mort. O al menys així ho diu la llegenda... Si se’n va anar, penso que calladet estaria més guapo. Dir que per a pactar amb Zapatero s’ho tindrien que mirar molt, és una altra fal·làcia. Hi pactaran sempre que els vagi bé per als seus interessos. És la manera de fer política que té CiU. Jo li aconsellaria que fes com González, que es dediqui a fer conferències i criar bonsais.

OLIVERES I GARROFERS

Llegeixo a la Veu de l’Ebre que el conreu de la garrofa pot ser alternativa a l’oli d’oliva. Mirem de no caure amb els mateixos errors de sempre: la súper producció del cultiu. Tal i com ha passat amb les taronges ara i els presseguers fa uns quants anys. Les possibilitats de la garrofa son diverses: des de pinsos per al bestiar a la farina dels garrofins emprada per fer espessants per a farinetes de nadons, gelats, etc. passant per les càpsules de les píndoles, cada cop menys usades. La fabricació de pinsos per animals ha de considerar-se una alternativa possible a l’actual fabricació que usa com a base deixalles del propi animal com les vísceres. Les vaques boges van sorgir precisament d’això. Si des de els governs estatals (impulsat per la UE) afavorissin la producció d’aquest cultiu, així com la de cereals per a la producció de combustibles substitutius dels derivats del petroli, ens trobaríem davant d’una veritable alternativa als productes tradicionals. Ep! I l’oli d’oliva ni tocar-lo!

L'EBRE

Hola un altre cop. Ja he tornat de vacances per terres de la Rioja i Navarra. Us he posat al blog unes fotos del nostre estimat riu Ebre al pas per dites comunitats. Per aquells que li tenen com jo una estimació especial els hi pot agradar.

DEMAGÒGIA, UN MOT LLIGAT A CIU

Casualment he entrat al blog de Ebrediputats. Amb sorpresa he vist que era el blog dels diputats de CiU al nostre territori. A partir d’aquí cap sorpresa més i una sola paraula que el defineix: demagògia. I és que aquesta paraula sempre acompanyarà CiU allí on vagi. Exemples? El propi nom del blog. És que son els únics diputats de les Terres de l’Ebre per apropiar-se d’aquest nom? És igual que al Congrés amb el seu grup “català”... i els d’Esquerra? Que no ho son... i els d’Iniciativa? No son catalans? Ells es van apropiar dels símbols de Catalunya, la senyera, la sardana, l’11 de setembre.... Sempre han presumit de fer més per Catalunya que ningú... què l’Arturo és el més “guapo”.
Ara el comptador de la despesa de Catalunya que hi ha al costat esquerra, ja és el “colmo”. Hi ha que tindre “barra” per posar-lo!! D’aquest suposat dèficit (que va incrementant-se constantment) ¿algú em podria dir quina part és imputable als interessos dels préstecs a 10 i 25 anys què va fer el govern Pujol en els dies que va estar en funcions fins que Maragall va formar govern?
Amb aquest escrit vull acomiadar-me per uns dies. Me’n vaig de vacances i no podré escriure res fins la tornada. Fins aviat i a ser bons...