SOPAR ANUAL DE VINARÒS NEWS

Ahir 4 de gener es va celebrar al conegut restaurant de Vinaròs “el Langostino de Oro” la trobada anual de col·laboradors de Vinaròs News. Aquest anys es commemorava l’onze aniversari. Ha estat el primer cop que hi he assistit, ja que en sóc columnista de del mes de setembre. Així que per mi tot va ser nou, ja que no coneixia ningú. Ni al propi responsable de l’edició: Josep Emili Fonollosa, la veritable “alma mater”. Hi va assistir també l’alcalde de Vinaròs, el socialista Jordi Romeu i el regidor de noves tecnologies, també socialista Vicent Andreu Albiol. Vaig compartir taula amb els responsables de “Maestrat.net” Victor Casajuana i Àngel Salom, que en els seus inicis van ser responsables de la publicació. També vaig poder tenir una petita conversa amb Vicent Sanz que escriu la columna “Ilercavònia” i que em digué que el passar octubre va ser present a una trobada d’escriptors que va tenir lloc a la biblioteca comarcal Sebastià Juan i Arbó d’Amposta, on jo també hi era present. Al final del sopar vaig preguntar a l’alcalde per Rafel Genovès, persona que vaig conèixer fa més de 20 anys i que sempre he recordat. Va ser el primer regidor socialista de Serveis Socials de l’Ajuntament de Vinaròs i secretari general de la UGT del Baix Maestrat. Em diguè que ja feia 4 o 5 anys que havia mort degut a un càncer. La qual cosa lamento moltíssim i, encara que sigui tard, voldria enviar el meu condol a la seva família. He de dir que jo vaig afiliar-me a la UGT a Vinaròs i que el primer cop que vaig ser delegat dels treballadors va ser-ho a una empresa de la capital del Baix Maestrat.
Vull fer públic el meu agraïment a Emili per dos motius: per la seva confiança en donar-me una columna quinzenal a la seva publicació i per convidar-me a sopar en un clima de germanor i cordialitat a un dels més emblemàtics restaurants de Vinaròs, també col·laborador de Vinaròs News.

MONARQUIA BARATA

A l’hora de decidir si un és partidari de la monarquia o la república hi ha factors més importants que el cost econòmic i quantificat del seu pressupost personal. Evidentment hi ha motius ideològics i fins i tot morals.

Però avui llegeixo al diari el Periódico (que a la vegada extreu les dades del setmanari Tiempo) que el rei costa a cada espanyol 19 cèntims, mentre que per al sosteniment de la família real britànica, cada un dels ciutadans hauria de pagar-ne 93. També fa la comparativa amb els presidents d’alguns estat europeus i arriba a la conclusió de que els de França, Itàlia o els Estats Units cobren més.

Així que a parir d’ara quan busqueu arguments per defensar la república, el dels “calers”, no val.

Per a finalitzar us contaré una anècdota. Diu que el Rei li va preguntar a Felipe González el perquè estava a favor de la república. I el rei li va donar un altre argument: “Que en les campanyes presidencials de cada quatre anys es gasten molts diners”. A Espanya no n’hi ha...

ESTUDI DEMOGRÀFIC

Un estudi estadístic al diari el Punt comptabilitza les variacions demogràfiques sofertes amb 5 anys a les Terres de l’Ebre. La majoria de poblacions han guanyat habitants, la majoria dels casos (per no dir tots), gràcies a la immigració, sobre tot la vinguda d’Amèrica del Sud i el Magrib. Només 18 pobles han perdut cens respecte el 2002. El més destacat Gandesa, capital de la Terra Alta i el que més, percentualment, Bot, també municipi de la mateixa comarca. La qual cosa significa que la Terra Alta no en té prou en produir un dels millors vins de Catalunya. Li manca alguna cosa més. Recordo que vaig participar en la confecció del “pla estratègic territorial” que va confeccionar-se de cara el primer cop que Maragall va presentar-se com a candidat a la Presidència de la Generalitat. Ens mancava informació sobre la Terra Alta i vaig convidar a un amic, llavors independent, però de gran significació dintre de la seva comarca: Joaquim Paladella. I recordo que Joaquim només va demanar dues coses per a desenvolupar econòmicament aquell territori: millors carreteres i poder elaborar cava. La primera d’aquestes coses ha millorat moltíssim amb l’enllaç de Gandesa amb l’Eix de l’Ebre i seguirà millorant quan s’acabin les obres de la carretera que ens porta fins Vall-de-Roures tot passant per Prat de Comte, Horta de Sant Joan i Arnes i la futura autovia d’Alcanyís a la Mediterrània.

Sobre l’increment de població la cosa que més m’ha sobtat ha estat Amposta que, mentre l’ajuntament assegurava que duran el 2007 s’havia passat dels 20.000 habitats (la qual cosa faria que l’any 2011 hi hauria 21 regidors en lloc dels 17 actuals), l’estudi situa la població ampostina amb 19.805. Xifra molt propera, és veritat, però inferior a les dades donades per l’oficina d’empadronament.

CATALUNYA INDEPENDENT

Un article publicat al Punt d’ahir i signat per J. Foguert sota el títol de “Independentista busca referent” es referia a una hipotètica independència de Catalunya. Fent referència al diari anglès The Times, s’atrevia a fixar una data: 2020.

L’argument de l’article era trobar les similituds entre el procés d’independència de Kosova de Sèrbia, amb el suport de la Unió Europea i els Estats Units i Catalunya, però també les altres nacionalitats dites “històriques”: el País Basc i Andalusia.

L’article també esmentava experts com Ferran Requejo, Catedràtic de Ciència Política de la Universitat Pompeu Fabra i Maria Ortega, professora de la Universitat de Barcelona que era, precisament, la que recomanava la lectura de l’informe citat amb anterioritat.

Arribat a aquest punt he de referir-me a una qüestió que em se va plantejar a principies de la segona meitat de la dècada dels 80 (1986 o 1987, a tot tardar) Un conciutadà, mestre de professió i amb residència a Aldover em va qüestionar la meva militància política i la meva manera de pensar respecte la Independència de Catalunya. Va ser el primer cop que vaig dir que “jo, concebia la independència del meu país dintre d’una Unió Europea (llavors Mercat Comú Europeu) unida políticament”. Però “no pensava que mai, Espanya, ens concedís un status diferent al de una comunitat autònoma més”. Pareix que el pas del temps m’ha donat la raó (o me la donarà, ja que la “cosa” encara va per llarg”. Ara bé, el que no veig és que Andalusia també vulgui afegir-se a la llista d’estats independents com afirma el The Times, juntament a altres estats d’Europa com Escòcia, Valònia, Flandes u Ossètia del Sud, per posar uns exemples.