UNA SORTIDA DIGNA DE JESÚS M. TIBAU

Divendres 26 de febrer, a la Biblioteca Comarcal Sebastià Juan i Arbó d’Amposta, l’escriptor de Cornudella del Montsant i veí de Tortosa Jesús M. Tibau va presentar la seva darrera obra: “Una sortida digna”.
Sabeu quan me’n he assabentat? Avui (no cal que mireu el calendari, 13 de març de 2010), 15 dies després de la presentació.
Vull dir que m’hauria agradat assistir a la presentació del llibre de Tibau, encara que només fos per dues raons. La primera coneix-se’l en persona i la segona perquè és un dels seguidors del meu blog i penso que hauria estat una forma d’agrair-li.
Però tal com denunciava al meu article a Vinaròs News i reproduït el mateix dia de la publicació (31 de gener) al meu blog, l’equip de govern de l’Ajuntament d’Amposta no ens facilita gens la nostra tasca com a regidors de l’oposició.
Darrerament la manca de convocatòries de comissions informatives ja està resultant ser massa habitual. La qual cosa, com deia a l’article, va que no ens apropéssim a la Casa Consistorial a recollir tot el material divers que se’n deixa a la carpeta (o al menys que se’ns hauria de deixar)
La presència de Tibau a la biblioteca d’Amposta no sortia a l’agenda cultural del mes de febrer. Però tant me dóna.
Ahir, si no hagués segut perquè la Teresa Bertran es cosina prima de la meva dona i tenen una prou estreta relació via correu electrònic, tampoc no hi hauria anat, ja que l’agenda cultural del març encara no resta al meu poder.
En sortir de l’acte d’ahir, juntament am la meva dona, anàvem comentant la presentació de la “Missió secreta” amb l’Antoni Espanya i una quarta persona. Jo deia que no havia rebut l’agenda, mentre que l’Antoni deia que ell sí, però a la seu dels Serveis Territorials d’Agricultura, que com a regidor, tampoc havia passat encara per les dependències municipals. La quarta persona la rep a casa i s’estranyava molt que a nosaltres no ens la enviessin. Li vaig respondre que l’anterior legislatura sí que es feia, però aquesta (ves tu a saber el perquè) no!
Suposo que això és el que vol l’equip de govern. Com menys se’ns vegi pels actes que s’organitzen des de l’ajuntament, molt millor.

LA MISSIÓ SECRETA

“L’ampostina” Teresa Bertran Torres va presentar ahir per la nit a la biblioteca comarcal Sebastià Juan i Arbó d’Amposta el seu darrer llibre: "La missió secreta".
Acompanyaven l’escriptora la regidora de cultura de l’Ajuntament d’Amposta i la professora de l’IES Ramon Berenguer IV Maria Josep Margalef, amiga personal de la Teresa.
La sala d’adults de la biblioteca es va omplir d’amics i familiars de l’escriptora. També hi van assistir l’alcalde d’Amposta, el senador d’Espanya (encara que tots dos van arribar tard) i el director de Serveis Territorials d’Agricultura Antoni Espanya. L’amic personal i regidor Víctor Conesa va voler honrar a l’escriptora fent acte de presència tot just abans de començar l’acte, ja que degut a un acte de partit convocat per a la mateixa hora no li era possible assistir-hi.
Maria Josep Margalef va explicar la trama de la novel•la que va qualificar “d’històrica, intriga i misteri”. Està ambientada principalment en la Ràpita del segle XVIII, quan el Rei d’Espanya Carles III va somiar fer de la població dels Alfacs una gran ciutat, a imatge de Sant Petersburg. La trama també transcorre per Tortosa i Amposta.
La sinopsis del llibre diu el següent:
“En temps de Carles III, una generació forastera va trencar la calma de la vila marinera de la Ràpita. Els il•lustrats volien que esdevingués una magnífica ciutat, a l’estil de les de Nova Planta, en transformar l’humil port mariner en refugi per a la marina militar borbònica aprofitant el recer de la badia dels Alfacs. Construirien un imponent canal de navegació, fluvial i marítim, fins a la Badia, que evitaria les perilloses goles de l‘Ebre a la seva desembocadura. Allí, els imponents vaixells del comerç ultramarí carregarien les mercaderies que baixaven pel riu en llaguts i rais des de l’Aragó, destorbant sense miraments les petites naus dels pescadors. Perquè va fracassar el magnífic projecte? Quin era el preu secret que haurien d’haver pagat els rapitencs a canvi de la seva ciutat? Els protagonistes de la novel•la són un intendent maçó, torturat per les seves contradiccions, un capellà altiu i repolit al servei encara del actiu Tribunal de la Santa Inquisició, l’inquietant prior hospitaler d’Amposta i un vell algutzir rapitenc. El relat ordeix una secreta trama que el lector haurà de descobrir”.
Teresa Bertran, primer que res, va agrair la presencia dels assistents als que quasi va nomenar un per un. Fa felicitar l’escriptor rapitenc Josep Igual que, molt recentment va guanyar el primer premi de poesia Ciutat d’Alcoi. També va agrair a totes les persones que l’ajuden dia a dia en la seva tasca d’escriptora.
Després, en parlar de la seva obra, va recordar que de la seva anterior novel•la, "Terres de Salabror", se’n havia dit que era transversal i va mostrar la seva perplexitat per no saber, exactament, el significar de la paraula. També va fer el mateix en parlar de l’adjectiu aplicat al seu darrer llibre: historicista. Anecdòticament, Josep Igual li va aclarir els dos qualificatius i li va dir que estès tranquil•la, ja que no volien dir res de dolent.
L’escriptora també va voler remarcar que al llibre ha volgut introduir el mite des saginers, una figura entre real, fictícia i enigmàtica que restà molt freqüent a la vida quotidiana de les nostres comarques en èpoques passades.
Finalment, l’autora va desitjar que els agradés el llibre i es va mostrar molt contenta de l’èxit que ha assolit la seva anterior obra.

I AL TERCER DIA...

... Continuava la alegria... (Madrit-1, Olimpic de Lió-1)
Què li va passar al Madrit dimecres?
El que em dóna ràbia és la prepotència d’alguns després de dissabte on el Madrit es va posar líder de la lliga espanyola. Dilluns “m’ho van recordar” i també vaig d’haver-me de sentir (com molts d’altres barcelonistes) allò de que si “Barcelona estava blanca” (per la neu caiguda)
Van aprofitar la més mínima ocasió per “gallejar” i rebregar-nos per la cara el seu lideratge.
Com he dit avui a “algun d’ells”, que poc que ha durat l’alegria a “casa del ric”.
Els diaris d’ahir (tant el de la capital) com els d’aquí es van esplaiar prou a gust. Avui, el Periódico encara porta un article de Martí Perarnau (un periodista català que treballa a Madrid) titulat: “Negre entorn blanc”.
Es diu que la premsa madrilenya són molt més durs amb el Madrid que la d’aquí amb el Barça. Potser per això ahir, algun diari titulava: “Pellegrini fa olor de mort”.
Ara l’afició blanca busca excuses ràpidament i volen dissimular els sentiments que segur tenen.
Avui mateix, quan he anat a comprar el diari, m’he trobat a un dels que compra cada dia el Marca que em deia coses com “No passa res...” “El projecte és a llarg termini, no de 6 mesos...” o “Ara l’equip base ja està fet i per a la temporada que ve només cal fitxar uns quants jugadors de mig camp...”.
No es cert! Com tothom sap, aquest any, la final de la Champions Leage es juga al Santiago Bernabeu (per cert, quan faran un reconeixement públics als germans catalans que van fundar el club?) i Florentino va fer un equip pensant amb la “décima”. O és que ja no se’n recorden de les paraules que va dir l’altre dia: “El Real Madrid tiene gravada Europa en su ADN”. Molts se’n van recordar del “chorreo” de Boluda de l’any passat!
Florentino i Valdano van voler fer un equip per mirar d’aturar al Barça. 6 copes guanyades el mateix any fan molt de mal. Va ser una cosa històrica i, a principi de temporada volien mirar d’igualar-ho (ja que superar-ho és impossible) Van fitxar a les millors “figures” mundials. Però jugar bé a futbol no és el mateix que muntar un betlem. Per a fer un betlem agafes les figures i les vas col•locant aquí i allà. Per a jugar a futbol, a més a més s’han de moure i no sense sentit, sinó amb certa lògica. I això és el que pareix que li falta al Madrid. De moment ja no guanyaran ni la Champions ni la copa del Rei, eliminats pel modest Alcorcón (4-0 i 1-0)
L’excusa que és un projecte a llarg termini no em val. Potser ara molts no se’n volen recordar de la primera etapa de Florentino. Va fer pràcticament el mateix però fitxant cada any un jugador diferent: Figo, Ronaldo, Zidane, Bechkham, etc. Els primers anys va tenir molt d’èxit : 2 Champios (la 9èna), tres lligues, etc. Però a partir d’aquí un fracàs total fins que va haver de plegar.
Recordo que li vaig dir a un amic del meu fill, per suposat del Madrid: “Amb Florentino ja no guanyareu res més”. I fins que va plegar, ho vaig encertar.
Però com que no hi havia cap projecte de garanties i passaven més entrenadors de jugadors per l’entitat blanca, Florentino va tornar a presentar-se com el salvador.
El madridista del qui parlava abans em dia: “Per a l’any que ve fitxarem més; el Madrid genera molts d’ingressos”. Tants? Li he dit que ja van vendre la “ciudad deportiva” i per aquest camí potser caldria vendre el Santiago Bernabeu o convertir el club en una SAE. M’ha respost que li donava igual.
A mi no em donaria el mateix si ho fes el Barça. Prefereixo cent vegades més el projecte d’aquí.
A la llarga és molt més sostenible i engrescador, sobre tot quan veus els resultats que estant fent amb jugadors formats, en la seva majoria, a can Barça.
Per molts d’anys!!

5è CONGRÉS DE LA FSP DE LES TERRES DE L'EBRE

A la seu de l’Ajuntament de Roquetes s’ha celebrat durant tot el matí d’avui el 5è congrés de la Federació de Serveis Públics (FSP) de la UGT de les Terres de l’Ebre.
Després de la perceptiva acreditació de les delegades i delegats dels diferents sectors que conformen la federació, a 2/4 de 10 del matí engegava el congrés amb la salutació de l’alcalde de la ciutat Paco Gas.
A part d’ell han donat la benvinguda als participants Dani Andreu, com a president del Consell Comarcal del Baix Ebre, Antoni Sabaté com a director dels Serveis Territorials de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya i Pere Panisello com a vicepresident de la Diputació de Tarragona.
Acte seguit ha pres la paraula el secretari general Valentí Marín en nom de l’executiva sortint per llegir l’informe de gestió dels darrers quatre anys que ha estat recolzat per quasi la unanimitats de les delegades i delegats.
Com era previsible només s’ha presentat una candidatura per conduir la FSP en els propers quatre anys, encapçalada pel propi Valentí Marín i que, com a novetat, ha quedat reduïda només a 3 membres. A part del secretari general, un secretari d’organització i una secretaria d’acció sindical.


Abans de la cloenda s’han presentat per a l’aprovació del congrés dues propostes de resolució. La primera “En defensa del poder adquisitiu dels empleats públics. Per a que la crisi no la paguin els treballadors”, ha estat defensada per l’ampostí Joan Seana. I la segona ha estat una declaració defensada per Pep Vallés i on hi destacaven 3 punts:
1r. En defensa d’uns serveis públics de qualitat, com a eina de solidaritat social bàsica i essencial per a totes les ciutadanes i ciutadans.
2n. En defensa dels interessos dels empleats públics d’aquests serveix que s’han de fer compatibles amb les necessitats de totes les treballadores i treballadors, i
3r. En la promoció del bon govern i la qualitat de les nostres institucions.
Procedint a la votació i, com no podia ser d’una altra manera, Valentí Marín ha estat reelegit de forma aclaparadora secretari General.


Ja per tancar el congrés han pres la paraula (i per aquest ordre) Wifredo Miró, secretari general de la UGT de les Terres de l’Ebre, Ramón Cebrian (exsecretari general de la FSP de Catalunya, en nom de l’executiva nacional)
Finalment ha pres la paraula el flamant secretari general Valentí Marín.
A la clausura hi hagut de nou presencia de diversos polítics de les nostres terres: Josep Rovira, director dels SS.TT. d’Economia i Finances de les TT.E. en representació del PSC i els regidors de l’Ajuntament de Tortosa Ricard Forés d’ERC, Jaume Forcadell d’ICV i Meritxell Roigé de CiU.