dissabte, 9 d’octubre del 2010

EL ESPAÑOL LENGUA UNIVERSAL

I el català “dialecte local”. Així és com ho veuen des del PP.
Ahir, quan vaig escoltar per la ràdio (crec que a Catalunya informació) la notícia sobre les declaracions del actual responsable del PP balear José Ramón Bauza de que “si el seu partit torna al govern, derogarà l’actual llei de política lingüística, perquè el català que es parla a les Illes no té res a veure amb el que es parla a Catalunya”, en van venir al cap una sèrie de respostes.
La primera de totes, i com ja he dit moltes vegades, és la manca de rigor dels polítics a l’hora de voler adoptar mesures així. Tal com s’ha fet a València, els actuals dirigents del PP, hereus d’una generació de corruptes i que han tingut amb Jaume Matas, qui va ser Ministre de Medi Ambient d’Aznar en el temps del PHN, el seu màxim representant.
Amb tota lògica, el que pretén Bauza, és “valencianitzar” el PP balear i, de retruc, les Illes. Perquè a València, estareu d’acord amb mi, fins ara no els hi ha anat tant malament. Han convertit la comunitat amb la seva “alqueria” particular, fent i desfent els que els hi ha donat la gana i, de tant en tant, desviant algun milió d’euros acompanyat amb algun vestit d’Armani o un parell de sabates o una bossa de ma de Louis Vuitton.
Sembla estrany la forma de pensar que té la majoria del PP. Fins ara, sempre m’agradava puntualitzar amb la ferma actitud dels balears defensant el català comú, al contrari del que passava valència. D’arribar al poder i complir l’amenaça, ja no hi haurà cap mena de distinció.
Avui, dia 9 d’octubre, la diada valenciana, on es commemora l’entrada del rei Jaume I a la ciutat de València, he escoltat a Francisco Camps parlar valencià. Normalment s’expressa en castellà, a l’igual que la majoria dels dirigents llevantins. Els és igual on hagin nascut, la seva principal preferència és el castellà (o español) I si és així, perquè defensen amb tanta fermesa que el català i el valencià són dos idiomes diferents.
A partit del retorn del PP balear al govern (esperem que això no passi) es crearà un altre idioma. La constitució europea haurà de ser traduïda al balear i l’Agència Tributària tindrà que incorporar un altre idioma oficial a la seva web.
Total perquè canvien algunes paraules. És que cada poble de Catalunya no té paraules pròpies i que només es diuen allí. I sinó, que li preguntin a Màrius Serra, el lingüista que apareix al programa divendres de TV3 i que cada setmana explica els mots propis de cada poble visitat i des d’on es fa una part del programa que presenten Xavi Coral i Espartac Peran.
Us imagineu que cada poble de Catalunya que té petites variacions i mots autòctons reclamés ser idioma propi? Així, de repent, el tortosí, l’ampostí, el rapitenc, el cavero, el calero, el xertolí, etc., es podrien convertir en idiomes (!?) O fins i tot la forma de parlar dels Muntells
És que això no passa amb el castellà (o español)? Evidentment, sí. Per això el Real Diccionario de la Lengua Española ha anat introduït noves paraules, moltes d’elles parlades als països sud-americans.
I parlant de països sud-americans, algú se’n ha alegrat de que li donessin el premi Nobel a Mario Vargas Llosa? Tal com recordava el Punt, va ser un dels que van signar el “Manifiesto por la lengua común”, en contra del català.
Si algú no veu cap diferència entre socialistes i peperos, només cal que es fixi en les qüestions de l’idioma.
Finalment el PP balear ha fet marxa enrere i diu ara que només i que la seva proposta “passa ara per suprimir els mínims de llengua catalana garantits a l'ensenyament i els necessaris per accedir a l'administració pública”.
Veure’m com acaba tot.            

divendres, 8 d’octubre del 2010

DESPRÉS DE LA VAGA DEL 29-S


Arran de la vaga del passat 29 de setembre, hem escoltat comentaris sobre els sindicats i el paper dels sindicats per a tots els gustos.
Aquests comentaris venien, sobre tot, de dos grups força diferenciats: d’aquells que van fer vaga “malgrat els sindicats convocants” i els que van decidir anar a treballar.
Vaig veure cartells anunciant la vaga de grups contraris als sindicats UGT i CC.OO. Fins i tot, al lloc on els sindicats convocants de la vaga van fer la concentració a Tortosa, en acabar aquesta, un altre sindicat va fer una mena de “manifestació paral·lela”. El argument més repetit per aquests sindicats era que “la vaga era necessària, però arribava tard”.
En canvi, els que van decidir anar a treballar, tenien un argumentari força discrepat. Normalment mantenien una postura en contra dels sindicats als que solien acusar “d’inoperants”.
També alguns polítics d’esquerres que es manifestaven en contra de la vaga, tenien la seva particular manera de pensar sobre UGT i CC.OO., sobre tot, com els sindicats més representatius i majoritaris.
Fins i tot, al si de CC.OO., dies després de la vaga, donaven la culpa del “fracàs” a la UGT i a la seva sintonia amb el PSOE, segons informava el diari la Razón.
La vaga del 29 no va ser un fracàs, ni tampoc un èxit. Hi ha qui la ha valorat com a “taules”, com en una partida d’escacs.
És cert que, la UGT, històricament, ha tingut molt més que una bona sintonia amb el partit socialista. Recordo que Pablo Iglesias va fundar les dues coses, primer el sindicat i després el partit. Per tant, les dues organitzacions han seguit camins paral·lels, amb finalitats comunes en una gran majoria de les vegades.
Però que ha passat quan el PSOE ha estat al govern i ha tingut que promulgar lleis lesives amb els interessos dels treballadors? El primer en “trencar” va ser Nicolás Redondo en els temps del govern de Felipe González. Ara li va tocar el torn a Zapatero.
Però és cert que a l’hora de fer una gran mobilització, des de la UGT costa més fer-la contra un govern “cosí”. Què s’hauria pogut fer abans? Segurament que sí.
En canvi discrepo dels polítics del meu partit que es mostren en contra dels sindicats en general i de la UGT en particular. Com també d’aquells que diuen que els sindicats “no serveixen per a res”.
Normalment els qui afirmen això últim, estan en contra de tot. Dels sindicats, però també dels partits i si m’apureu, dels sistema en si mateix.
Per la meva part, el que segueixo qüestionant és el model sindical actual. O millor dit les relacions que tenen els treballadors amb els sindicats. El percentatge d’afiliació sindical a Espanya és molt baix. Això fa que, igual com passa als partits polítics, per a “sobreviure” necessiten les subvencions de l’estat.
L’autonomia econòmica sindical, permetria, per una part, ser molt més forts que són ara i, en segon lloc, poder-se enfrontar al govern de torn, quan fos necessari, amb molta més llibertat i independència.

Vegeu la carta al director que apareix avui al Periódico.  

dijous, 7 d’octubre del 2010

LA CAMPANYA DE MAS


Mas va prometre fer una campanya en positiu, ho recordeu. Suposo que s’esforçarà per a que així sigui. Durant els 7 anys que ha estat a l’oposició ja l’ha fet prou “en negatiu”, ja que res que hagi fet el govern d’Entesa (als qui ells insisteixen en anomenar “tripartit”)
Pel que sembla Mas ja compte en persones “suficientment preparades” per a fer les propostes més dures i polèmiques de la campanya.
Parlo, per exemple, de Josep González, president de PIMEC-SEFES. González va llançar la proposta de reduir el nombre de funcionaris de Catalunya. Caldria, però, que concretar més. Sovint s’identifica els funcionaris només amb el qui fan les tasques administratives. Però dintre del grup n’hi ha molts més: metges, professors, policia, etc.
Caldria concretar de quin o de quins col·lectius pensa reduir personal.
Però per a prendre una mesura com aquesta (el parla de fer una ERO a l’administració) és força complicat. Es cert que ell parla de “canviar la llei”. Però la reforma, a part de ser històrica, és força complicada i, evidentment, comptaria amb l’oposició de tots els col·lectius de funcionaris i, evidentment, dels sindicats que dels representen.
Parlant dels sindicats, des d’un de l’administració catalana, ja sé li va donar una solució alternativa: reduir al màxim el nombre de càrrecs de confiança! Una bona solució. N’hi ha algun d’aquests que no sé sap ben bé quin paper hi juguen: comissaris polítics? Censors?
Segurament els funcionaris gaudeixen d’unes avantatges que no tenen d’altres col·lectius. Però també hi ha inconvenients. Un d’aquests inconvenients és, per exemple, que no tenen atur. Amb la llei d’ara, un funcionari només pot perdre aquesta condició si se’l sanciona com a conseqüència d’un expedient disciplinari considerat com a “molt greu” que comporti una mesura així.
També cal recordar que entre les mesures aprovades per Zapatero està la de no cobrir les vacants produïdes per les jubilacions. És una bon manera de “suprimir” molts llocs de funcionaris sense tenir que recorre a “fórmules magistrals”.
Per tant, la reforma “en profunditat”, primer hauria de preveure equiparar el funcionari amb la resta dels treballadors: atur, jubilacions incentivades, prejubilacions, etc.
Una altra cosa que em va sobtar de les declaracions que acostumar a fer Arturo Mas, és que “no vol retornar al ‘pujolisme’”. Què vol dir Mas amb aquestes paraules? Fins ara jo havia cregut que el “pujolisme” és la doctrina de CDC. I a partir d’ara també ho seguiré creient... O és que Convergència té una ideologia diferent al que significa el “pujolisme”? Que no ens vulgui vendre “sopars de duro” que qui més qui menys ja fa molts d’anys que s’afaita...
Mas també diu que vol recuperar “l’autoestima dels catalans” És que alguna vegada l’hem perdut?
Crec parlar en nom de molta gent de l’Ebre quan dic que aquest territori, d’autoestima en té molt. No m’atreveixo a dir que li sobra, però en té quantitat. O no és autoestima voler viure al territori i del territori? Recordo que el darrer govern Pujol volia vendre l’aigua de l’Ebre a canvi de compensacions... Ah, ja! El no retorn al “pujolisme”... Ni ells s’ho creuen!  

dimecres, 6 d’octubre del 2010

MULTAR PER CREUAR EL CARRER

Creuar el carrer és una acció característica dels vianants. Ahir vaig escoltar que alguns municipis multen si ho fas malament. Es a dir, per un pas de zebra amb semàfor quan aquest està en roig o per algun altre lloc sense cap tipus de senyalització.
A l’entrevista que van fer a diversos ciutadans per a “il·lustrar” la notícia, com sempre passa, hi havia opinions para tots els gustos. Hi havia qui ho entenia perquè “anava en contra de la norma” i va haver qui va dir que “Pitjor és robar i ‘tots’ els polítics roben” (ja hi som!)
Com a ciutadà que vaig força a peu, sobre tot quan em moc per la ciutat, però que també sóc conductor i, per suposat, també vaig amb cotxe, crec que abans de multar els vianants, primer hauria que posar ordre a la forma de circular i d’aparcar de molts de conductors.
Al carrer i a la carretera el vianant és el més feble. Per tant, en cas de xocar una persona amb un cotxe, sempre, qui quedarà més mal parat és el ser humà. Si l’accident es produeixi fora del lloc establert per a passar el vianant, qui s’emportarà la pitjor part és aquest, per molts d’anys que pateixi el cotxe i, a sobre, no sé li donarà cap indemnització.
El conductor sap que pels carrers i carreteres és el “més fort” (i ja no parléssim d’alguns camioners que imposen la seva llei) Per tant, sovint, incompleixen la normativa dificultant la circulació dels vianants. Situacions com saltar-se els passos de zebra o aparcar-hi a sobre o fer-ho a les cantonades o d’altres llocs prohibit, són freqüents a qualsevol ciutat o poble amb un parc d’automòbils considerable.
I la sensació que tinc (al menys jo) quan vaig a peu, és que les autoritats competents (normalment la policia local) no hi posa les solucions adients.
Quan s’hagi posat ordre al trànsit rodat i els conductors siguin totalment cívics respecte als vianants, entendria que
s’apliquessin mesures contra aquests últims. I “només” llavors.