Les aigües del Barça baixen ben revoltes. I pel que sembla, trigaran molt en tornar a la normalitat. Ara bé, com em deia l’altre dia mon fill, “tot anirà en relació al resultats" Parlava evidentment dels resultats de futbol, buc insígnia de l’entitat.
Aquests dies tothom opina. Tot hom vol dir la seva. Però molts ja no recorden com era el Barça de Laporta, resultats al marge.
És evident que Laporta passarà ala historia com el president que més títols va guanya. Les dues Champions, per si soles, tenen un gran pes específic.
Però us en recordeu del gran nombre de directius que van acabar dimitint? I de la moció de censura que va salvar pels pèls? (Per a prospera la moció mancava un 65 % de vot favorable –no un 51 %- i hi van votar a favor sobre el 60 % dels socis que hi van participar) Per tant, no el van “botar” per poc.
Ara, Laporta em sembla que va de salvador. Ahir, quan ja marxava cap a casa després de treballar, a la Cadena Ser, una vegada celebrada la roda de premsa, van recalar la informació de dos periodistes esportius. Un era del Mundo Deportivo i l’altre del diari el País. Tots dos van carregar contra Laporta de forma molt dura.
S’ha criticar a Rosell per haver votat en blanc sobre el punt de l’ordre del dia de l’assemblea ordinària que va fer el Barça diumenge.
Si un dels punts de l’ordre del dia era l’aprovació del resultat comptable de la passada temporada, i l’assemblea els acabava aprovant (cosa que va passar per àmplia majoria), era prou lògic que es demanessin responsabilitats a la junta després de fer-se pública l’auditoria.
Tal i com Rosell va dir, portar un expresident davant els tribunals era una decisió molt important (jo no diria la més transcendental de la història del club) Demanar 3 minuts de reflexió als compromissaris després d’explicar-los els motius a favor i en contra d’aprovar aquell punt en concret, crec que va ser un encert. Com també el vot en blanc de Rosell. Posa’t al seu lloc. Tu que hauries fet? Difícil, veritat ?
Sigui més o menys encertada i controvertida la decisió final de portar a l’anterior president davant el jutjat, el que està clar és que és legítim, ja que una majoria (ajustada però majoria) hi va votar a favor.
Laporta ha anunciat que impugnarà l’assemblea perquè no va poder exercir el seu dret d’explicar-se davant l’assemblea. Vull recordar que Laporta va decidir voluntàriament no assistir-hi. Una mica contradictori, no?
Parlant de Laporta, avui m’han dit que dijous ve a “mitinejar” a Amposta. Qui vulgui escoltar-lo i veure’l, estarà a la Lira.
Recordo (o fico en antecedents a qui no ho sàpiga) que l’any passat, quan es va commemorar els 50 anys de la penya barcelonista Joan Gamper d’Amposta, que Laporta no va xafar-hi els peus. És cert que va acudir al dinar. Però aquest es va fer al Pla dels Catalans, al terme de l’Aldea.
Aquests dies tothom opina. Tot hom vol dir la seva. Però molts ja no recorden com era el Barça de Laporta, resultats al marge.
És evident que Laporta passarà ala historia com el president que més títols va guanya. Les dues Champions, per si soles, tenen un gran pes específic.
Però us en recordeu del gran nombre de directius que van acabar dimitint? I de la moció de censura que va salvar pels pèls? (Per a prospera la moció mancava un 65 % de vot favorable –no un 51 %- i hi van votar a favor sobre el 60 % dels socis que hi van participar) Per tant, no el van “botar” per poc.
Ara, Laporta em sembla que va de salvador. Ahir, quan ja marxava cap a casa després de treballar, a la Cadena Ser, una vegada celebrada la roda de premsa, van recalar la informació de dos periodistes esportius. Un era del Mundo Deportivo i l’altre del diari el País. Tots dos van carregar contra Laporta de forma molt dura.
S’ha criticar a Rosell per haver votat en blanc sobre el punt de l’ordre del dia de l’assemblea ordinària que va fer el Barça diumenge.
Si un dels punts de l’ordre del dia era l’aprovació del resultat comptable de la passada temporada, i l’assemblea els acabava aprovant (cosa que va passar per àmplia majoria), era prou lògic que es demanessin responsabilitats a la junta després de fer-se pública l’auditoria.
Tal i com Rosell va dir, portar un expresident davant els tribunals era una decisió molt important (jo no diria la més transcendental de la història del club) Demanar 3 minuts de reflexió als compromissaris després d’explicar-los els motius a favor i en contra d’aprovar aquell punt en concret, crec que va ser un encert. Com també el vot en blanc de Rosell. Posa’t al seu lloc. Tu que hauries fet? Difícil, veritat ?
Sigui més o menys encertada i controvertida la decisió final de portar a l’anterior president davant el jutjat, el que està clar és que és legítim, ja que una majoria (ajustada però majoria) hi va votar a favor.
Laporta ha anunciat que impugnarà l’assemblea perquè no va poder exercir el seu dret d’explicar-se davant l’assemblea. Vull recordar que Laporta va decidir voluntàriament no assistir-hi. Una mica contradictori, no?
Parlant de Laporta, avui m’han dit que dijous ve a “mitinejar” a Amposta. Qui vulgui escoltar-lo i veure’l, estarà a la Lira.
Recordo (o fico en antecedents a qui no ho sàpiga) que l’any passat, quan es va commemorar els 50 anys de la penya barcelonista Joan Gamper d’Amposta, que Laporta no va xafar-hi els peus. És cert que va acudir al dinar. Però aquest es va fer al Pla dels Catalans, al terme de l’Aldea.
