ISABEL LÓPEZ HA FET UNA XERRADA SOBRE EL PACTE DE PENSIONS A AMPOSTA

Avui, la diputada del PSC Isabel López, representant del PSOE al Pacte de Toledo, ha estat a Amposta per fer una xerrada sobre l’acord de pensions que es va tancar ahir entre el govern, els sindicats majoritaris (UGT i CC.OO.) y les dues organitzacions empresarials més grans.

L’acte estava previst per a les 6 de la tarda al Casal Municipal. La primera sorpresa ha estat que, en arribar, l’auditori del Casal estava ocupat per un altre acte.

Segons el candidat a l’alcaldia d’Amposta pel PSC Antoni Espanya, ell havia deixat clar que demanava l’auditori i no l’aula magna del mateix edifici on s’ha acabat fent. Segons Antoni Espanya, quan el va demanar, va dir que si no podia ser allí, com a segona opció l’auditori de la Fira, inaugurat ara fa dos mesos.

Malgrat tot hem de pensar que tot s’ha tractat d’una confusió involuntària i en cap moment hi ha hagut mala intenció per part del responsable de cedir els edificis municipals (que no sé qui és)

Sigui com sigui, l’acte, que no ha estat tot el multitudinari que s’esperava (sempre quedarà el dubte de si hi ha hagut gent que no ens han trobat al segon pis del Casal), ha estat força amè. Tal i com ens té acostumats, Isabel López ha fet una xerrada molt instructiva i didàctica. En acabar, i abans de començar el torn de preguntes, hi ha hagut gent que li han dit que “ho havien entès tot molt bé”.

La participació per part dels assistents, ha estat tan nombrosa que, després de que alguns haguessin preguntat fins a 3 o 4 vegades, Antoni Espanya ha tingut que demana al públic que no fes més preguntes perquè ja portàvem dues hores d’acte.

En acabar, la gent que s’ha mostrat força complaent i convençuda de les mesures que s’han pactat, ha felicitat a la diputada socialista de forma majoritària.  

     

CAMPANYA PER NO PROHIBIR TOTALMENT FUMAR ALS BARS

Els restaurants i bars han iniciat una campanya en contra de la “prohibició total” de fumar als seus establiments. En alguns casos han penjat un cartell (el que es reprodueix) demanant aquesta particularitat. Fins i tot han començat a recollir signatures entre els seus clients. Al text que figura al encapçalament dels fulls, no hi diu molta cosa més que demanar que no es prohibeixi de forma total fumar.
Ràpidament em van venir al cap algunes preguntes: Com es fixaran els límits? Per exemple a una taula de 4 persones, 2 podran fumar i les altres 2 no? O ho faran per taules? O una possibilitat més és fer-ho en determinades hores... De 8 a 12 es podrà fumar i a partir de les 12 fins les 4, no. A partir de les 4... Tot plegat em sembla una mica inversemblant.
La llei vol fer respectar els drets dels no fumadors i, per tant, la prohibició és total, com no pot ser d’una altra manera.
I si algú, ja sigui del col·lectiu de bars que donen suport a la iniciativa de aixecar parcialment la prohibició o dels fumadors que voldrien seguir fumant, té la fórmula ideal que pugui respectar el drets de tots, que m’ho digui. Estic impacient en escoltar propostes.     

LA DARRERA PORTADA DEL JUEVES

Segur que aquesta portada portarà cua i no seria d'estranyar que algun jutge fes segrestar a la revista igual que quan van treure als Prínceps d'Espanya en situació diguen "poc decorosa".
Seria, al meu parer, un atemptat més contra la llibertat d'expressió.

Més informació al diari Público. 

MISSATGES APOCALÍPTICS

El dia d’ahir va ser jornada de missatges apocalíptics. El primer en obrir “la llauna dels trons” va ser l’Oriol Pujol, “l’hereuet”, que va dir que “El govern no pot dir-ho, però jo sí”, referint-se a l’estat de les finances de la Generalitat. Segons ell, els treballadors que depenen de l’administració de Catalunya, “potser no podran cobrar la nòmina”.
Va tenir que ser el portaveu del govern Francesc Homs, amb Pujol conseller de Finances, el que va tenir que desmentir-lo i va dir que “tampoc calia preocupar-se”.
Evidentment, no descarto una estratègia minuciosament planificada per part de CiU: Primer surt el flamant secretari general adjunt de CDC (de fet el número 2 del partit) i llença un missatge apocalíptic (No hi ha diners a la caixa. El treballadors no podran cobrar la nòmina. “El món s’acaba!”) després surt el portaveu del govern enviant missatges de tranquil·litat: “Calma. La situació no és tan greu”.
Crec que tots els partits de l’oposició van coincidir a l’hora de valorar les declaracions de “l’hereuet”, que no serà membre del govern, però si té responsabilitats de partit i ocupa un càrrec electe al Parlament de Catalunya (és el president del seu grup parlamentari) La resposta unànime va ser la d’acusar-los de fer alarmisme creant un problema que no existeix i després fer veure que l’acaben resolent.
Aquest no va ser l’únic missatge apocalíptic d’aquestes característiques que es va llençar ahir. El grup popular de l’ajuntament d’Ulldecona (una administració, evidentment molt més petita que la Generalitat i de la que no depenen tants de treballadors), va sortir dient que “Si l’ajuntament d’Ulldecona fos una empresa privada, estaria en situació de fallida”. I l’ajuntament de Madrid, governat pel “liberal-conservador” Alberto Ruiz-Gallardón, com està?  
És la “segona part” dels missatges que transmet qui va ser el seu gran líder nacional, es a dir, Josemaria Aznar? Si les autonomies que aspiren a ser “mini estats” (concepte textual segellat pel gran líder) són el gran problema d’Espanya pel seu elevat cost, els municipis els hi van al darrere i també formen part del gran dèficit públic que té l’estat i també cal reduir-ne el número agrupant els municipis més petits, agrupant-los entre ells o a un de més gran.
Personalment no crec que és el que vulgui el PP d’Ulldecona, però el missatge està tirat i seran molts qui el recullin i se’l facin propi.
Amb la crisi, la majoria del ajuntaments (per no dir tots) estan en una situació similar a la de l’ajuntament faldut. No hi ha cap ajuntament que pugui presumir de tenir unes finances sanejades i de poder seguir reinvertint al ritme que ho van fer els anys de “vaques magres”.
En casos així és fàcil caure en un discurs populista (que no popular) i demagògic esperant treure un rendiment electoral. No té cap altra finalitat.