diumenge, 6 de febrer del 2011

LES MUNICIPALS A LA COMARCA DEL MONTSIÀ


Sota el títol de “Pugna política per la capital”, el Punt fa avui un anàlisi dels resultats de les eleccions municipals a la comarca més meridional de Catalunya.
A l’anàlisi que fa d’Amposta, la redactora Roser Royo, posa el dit a la “llaga”. Els partits de l’oposició de l’ajuntament ampostí (PSC i EA-ERC en les dues darreres legislatures), per dos vegades han perdut l’oportunitat de poder capgirar els resultats electorals. L’any 2003, amb Josep Maria Simó i Marta Cid com a caps de cartells de les dues formacions, tot hi perdre 700 vots, no van poder evitar que CiU tornés assolir la majoria absoluta. Un dels fets claus va ser l’actitud d’ICV que va voler fer llista a part. De no ser així, segurament el PSC (amb coalició amb els ecologistes tal i com havia passat 4 anys abans) haurien aconseguit el 5 regidor a costa de la formació nacionalista. Tot i això, la suma de vots dels PSC i EA-ERC superava als de CiU, encara que, evidentment, això no serveix de res. En les passades, CiU va canviar el cap de llista i Ferré, segon de Roig durant molts d’anys, el va rellevar i va assolir una inesperada victòria que, un cop més, li donà la majoria absoluta. I dic inesperada perquè tothom esperava uns millors resultats dels partits de l’oposició, sobre tot d’EA-ERC amb Marta Cid una vegada més al capdavant. El prestigi d’haver estat consellera d’Educació de la Generalitat no va servir per assolir el 5è regidor. El PSC es va quedar més lluny, aquest cop amb Antoni Espanya com a cap de llista i que, a dures penes, va conservar el 4t.
Canviaran les coses al mes de maig amb els 21 regidors que passarà a tenir el consistori? Roser Royo dia al seu article que els ciutadans estan descontents per les obres i també les empreses constructores (històricament aliades de CiU) després de les darreres adjudicacions d’obres. Però l’equip de govern d’Amposta té altres “taques al seu expedient” que ells consideren “immaculat”: l’escorxador, els multicinemes i, darrerament, la nova zona comercial que després de quasi dos mesos de ser inaugurada encara està usant generadors per a tenir llum, la qual cosa vol dir que no disposa del corresponent permís administratiu. De totes formes caldrà veure que acabaran votant els ciutadans d’Amposta el proper 22 de maig. El senyo Pere Vidal, referint-se a la candidatura de CiU, diu que “ho tenen complicat”. Des d’aquí els hi diria als altres partits que es presentaran, sobre tot al PSC i a ERC (amb Adam Tomàs com a nou candidat i sense EA –Esquerra d’Amposta) que farien bé de no refiar-se. No es pot vendre la pell de l’os abans d’haver-lo caçat, com pràcticament va passar quatre anys enrere.
Fent una repassada ràpida als altres pobles.

Alcanar. Tot indica que repetirà victòria Alfons Montserrat. El PSC, que jo sàpiga encara no té cap de llista després de que l’exalcalde Ricart Bort tingui seriosos problemes amb la justícia. També caldrà veure si Baptista Beltran continuarà una vegada més.

Freginals. Hom presumeixo una pugna entre Evenci de los Aires (PM) i Josep Lluís Fernández (EM), l’actual alcalde.

La Galera. Tot fa pensar que passi el que passi, no hi tornarà ha haver govern de coalició entre el PP i ERC. El PSC té el repte de trobar un nou cap de llista. Joan Lleixà, després de no treure cap regidor a les passades eleccions, no crec que continuï.

Godall. Una vegada escollit oficialment Francesc Miró, l’alcalde en les dues darreres legislatures, no hauria de tenir cap problema en tornar a ser reelegit. La legislatura passada va ser molt més conflictiva que aquesta. Ha governat amb només 3 regidors, ja que l’oposició no va ser capaç de posar-se d’acord.

Mas de Barberans. Josep Maria Lleixà no hauria de patir per la reelecció. Al Mas, el socialistes, han guanyat en tots els comicis des de 1977.

Masdenverge. Tot fa pensar que Àlvar Arasa (CiU) revalidarà la majoria absoluta.

Sant Carles de la Ràpita. La renuncia d'Alonso dóna pas a Josep Pitarch, una persona ben preparada. Si el PSC no treu majoria, caldrà veure si Pitarch és capaç d'arribar a pactes amb els altres partits, històricament, molt agraviats amb Alonso.

Sant Jaume d’Enveja. L’actual alcalde i president del Consell Comarcal Joan Castor Gonell, va ser dels pocs alcaldes que “va aconseguir guanyar” a les passades autonòmiques. Segurament que al maig també assolirà la victòria.

Santa Bàrbara. Com el cas de Masdenverge, Jordi Boronat (CiU), tampoc tindrà cap problema per aconseguir la majoria absoluta. Santa Bàrbara, tradicionalment, ha estat un feu de la federació nacionalista.

La Sénia. La sorpresa ha saltat avui. Si l’altre dia si l’altre dia era Juan José Royo qui va dir que aspirava a ser el cap de llista del PSC, avui, per sorpresa, el Punt informa de que l’alcalde Víctor Pla (PSC) no optarà a la reelecció, però abans de marxar va proposar con a substitut a Josep Tomàs, un jove de 37 anys enginyer industrial per la UPC i que va acabar imposant-se a les primàries.

Ulldecona. En principi, l’alcaldessa i diputada autonòmica Núria Ventura hauria de revalidar la victòria. Però el PP no li posarà fàcil. Cal recordar també que a les passades autonòmiques, tot i que l’alcaldessa era la número dos per la província, la victòria va ser per a CiU. En quan a ERC, tot fa pensar que el seu líder històric Josep Lluís Millan no continuarà, després d’anar-se’n a Reagrupament i, posteriorment abandonant el partit de Carretero. Potser CiU també buscarà canviar “la cara” del líder.     
      

dissabte, 5 de febrer del 2011

TOT S'ACABA SABENT


Fa uns dies, vaig rebre d'un company d'Astúries el següent escrit. Serà veritat? Molt provablement, sí. 

Tot s'acaba sabent:
 
Catalunya és un país molt petit, i tot s'acaba sabent.
La veritat del segrest del magreb dels 'cooperants catalans'.
Tot el que els mitjans de comunicació no ens expliquen. Visca la transparència! Visca la democràcia!
Y su rescate costó 8 millones de euros.
  
El director de Acción Solidaria ocupa tres cargos públicos
Uno de los secuestrados es consejero de Gecoinsa, empresa relacionada con el 'caso Pretoria'.
La mujer del alcalde de Barcelona viajó con la caravana pese a no ser cooperante.
 
La mayor parte de los miembros que acompañaron a la caravana solidaria en la que fueron secuestrados los tres cooperantes españoles son funcionarios o trabajan en empresas participadas por la Generalitat. Es el caso de Albert Vilalta, hijo del ex consejero de Medio Ambiente durante la etapa de Jordi Pujol y ahora colocado como director general de Tabasa, empresa encargada de la explotación y conservación de los túneles y accesos a la Ciudad Condal.
Por su parte, el cooperante Roque Pascual, residente en Santa Coloma de Gramanet y del que poco más se ha dicho aparte de que es empresario, ocupa nada menos que el puesto de consejero delegado en la constructora Gecoinsa, empresa centrada en proyectos urbanos en el cinturón rojo de Barcelona. La empresa fue favorecida por Greenpark, sociedad implicada en el caso de corrupción Pretoria. Tras la auditoría realizada por Deloitte se supo que le fue adjudicada la construcción de un garaje por 1,7 millones de euros por un procedimiento negociado que excede lo legalmente previsto. Además, Gecoinsa no paga a sus proveedores desde 2008 y hace poco menos de un mes convocó un concurso de acreedores.
El director de la ONG, Francesc Osán i Tort, también es un hombre de la casa y ostenta los cargos de Asesor para la Diplomacia de las Ciudades de la Diputación de Barcelona, Asesor del Regidor de Participación y Solidaridad del Ayuntamiento de Barcelona y Director de Participación Ciudadana del mismo Ayuntamiento; sus objetivos, el propio lector los puede adivinar. Además, Osán también revela en su Facebook que sus principales intereses son “viajar, los juegos de aventura y el no hacer nada”; todo un aventurero, aunque ya no se le pueda ver con el pendiente de corsario y los brazos llenos de pulseras que lucía antes de todo lo sucedido. Alicia Gámez, la primera en ser liberada, lleva 20 años como funcionaria en el juzgado de Primera Instancia de Hospitalet de Llobregat, otro municipio del extrarradio de la ciudad, y feudo socialista. En él se encuentra también la ONG Asomobe, principal beneficiaria de estas caravanas solidarias.
Pero en esta travesía no sólo iban cooperantes, sino también acompañantes como Belén Cosín, mujer del alcalde de Barcelona, Jordi Hereu. A pesar de que aparece en fotografías junto a otros voluntarios y de que Hereu lo confirmó el pasado 30 de diciembre, la ONG ha negado a LA GACETA que Cosín “trabaje” con ellos. Lo que sí es obvio es que disfrutó de un viaje pagado por África Occidental. A ella le acompañó la mujer del delegado de Presidencia de la Generalitat, Ignasi Cardelús. Se sumaron, también, el coordinador del Área de Deportes del Ayuntamiento, Toni Camps; trabajadores de Transportes Metropolitanos de Barcelona y dos bomberos, entre otros. Todo ello fue pagado con dinero público y de grandes empresas, muchas de ellas con intereses en licencias municipales. Uno de los principales patrocinadores de la caravana es Cespa, filial de Ferrovial Servicios, que se dedica a la prestación de servicios medio ambientales y a la gestión y tratamiento de residuos.

divendres, 4 de febrer del 2011

TORNA FELIP V!


Bé, finalment pareix que no tornarà, però el Partit per Catalana (una escissió de PxC) de Cervera (la Segarra), va presentar una moció per a que es donés el nom del primer rei Borbó a un carrer o plaça del municipi.
Potser Cervera va ser única població catalana “ben tractada” pel que respecta al rei que va eliminar l’autogovern de Catalunya al segle XVIII. La universitat que va fundar a la capital de la Segarra seria un bon exemple del tracte rebut pel rei borbó. Finalment la moció va ser rebutjada però va comptat amb els vots favorables del partit que va presentar la moció i també del PPC.
Alcanar deu el títol de “Fidelísima ciudad” a haver fet costat a Felip V durant la guerra de Successió espanyola. Aquesta distinció no és un motiu d’orgull per al poble canareu.
En canvi, a Roquetes hi havia un carrer que tenia el nom de “Milans del Bosch”, en honor a l’avi del general colpista que va fer sortir els tancs pels carrers de València aquell funest 23 de febrer de 1981. Al cap de poc temps de l’intent de cop d’estat que van intentar donar Tejero i d’altres caps militars, la pressió popular va fer que l’ajuntament roquetenc retirés les plaques i canviés el nom del carrer. Jo no ho hauria fet, ja que Francisco Milans del Bosch va lluitar a la guerra del Francès al front dels miquelets.
Els noms dels carrers sempre han portat i porten certa controvèrsia. Per això, l’exalcalde camarlenc Primitivo Forastero va optar en “numerar” els carrers quan va treure el noms franquistes. A la Galera, una vegada constituït el primer ajuntament democràtic, una de les primeres mesures va ser “tornar-los” el nom que havien tingut abans de la dictadura: Camí de Godall per José Antonio, Amposta per General Mola, Major per Generalísimo, etc.
Però encara avui, malgrat les peticions populars i les mocions presentades pels grups de l’oposició, hi ha ciutats com Amposta que mantenen carrers de clares connotacions franquistes i d’altres que, sense ser-ho clarament, també eren del grat dels qui van manar a Espanya a partir de 1939.    


dijous, 3 de febrer del 2011

ISABEL LÓPEZ HA FET UNA XERRADA SOBRE EL PACTE DE PENSIONS A AMPOSTA


Avui, la diputada del PSC Isabel López, representant del PSOE al Pacte de Toledo, ha estat a Amposta per fer una xerrada sobre l’acord de pensions que es va tancar ahir entre el govern, els sindicats majoritaris (UGT i CC.OO.) y les dues organitzacions empresarials més grans.
L’acte estava previst per a les 6 de la tarda al Casal Municipal. La primera sorpresa ha estat que, en arribar, l’auditori del Casal estava ocupat per un altre acte.
Segons el candidat a l’alcaldia d’Amposta pel PSC Antoni Espanya, ell havia deixat clar que demanava l’auditori i no l’aula magna del mateix edifici on s’ha acabat fent. Segons Antoni Espanya, quan el va demanar, va dir que si no podia ser allí, com a segona opció l’auditori de la Fira, inaugurat ara fa dos mesos.
Malgrat tot hem de pensar que tot s’ha tractat d’una confusió involuntària i en cap moment hi ha hagut mala intenció per part del responsable de cedir els edificis municipals (que no sé qui és)
Sigui com sigui, l’acte, que no ha estat tot el multitudinari que s’esperava (sempre quedarà el dubte de si hi ha hagut gent que no ens han trobat al segon pis del Casal), ha estat força amè. Tal i com ens té acostumats, Isabel López ha fet una xerrada molt instructiva i didàctica. En acabar, i abans de començar el torn de preguntes, hi ha hagut gent que li han dit que “ho havien entès tot molt bé”.
La participació per part dels assistents, ha estat tan nombrosa que, després de que alguns haguessin preguntat fins a 3 o 4 vegades, Antoni Espanya ha tingut que demana al públic que no fes més preguntes perquè ja portàvem dues hores d’acte.
En acabar, la gent que s’ha mostrat força complaent i convençuda de les mesures que s’han pactat, ha felicitat a la diputada socialista de forma majoritària.