SUSPESOS!

Ahir es va fet pública l’enquesta que el Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) va fer durant el mes de gener. La principal conclusió és que, de fer-se ara les eleccions generals previstes per a la primavera que ve, el PP trauria una avantatge al PSOE de 10 punts (44,1 a 34) i fregaria la majoria absoluta.

Però a part d’aquesta conclusió se’n extrauen d’altres també força importats com són les valoracions dels principals líders polítics.

Rodríguez Zapatero només obté un 3,30. O sigui que no aprova ni de lluny. Pitjor nota treu encara el principal líder de l’oposició i aspirant a rellevar a Zapatero com a president del govern. La nota de Rajoy és d’un 3,25. Evidentment, si analitzem les dues notes, podreu treure moltes conclusions. La primera seria que si el PP és el partit més valorat i Rajoy obté una nota més baixa que Zapatero, vol dir que a molta gent que diuen que votarien els populars, no volen Rajoy com a cap de llista i preferirien un altre candidat.

La baixa nota que li donen a Zapatero s’entén per moltes coses. Sobre tot per les mesures impopulars que li ha tocat prendre al seu govern, pel desgast que li ha comportar la gestió de la crisi econòmica, per la pèrdua d’imatge de líder, etc. Llavors, pregunto: “Què ha portat a Rajoy treure una nota tan baixa?” Difícil de contestar, ja que Rajoy no governa i per tant ni ha tingut que “sortejar” la crisi, ni li ha calgut prendre mesures com abaixar el sou dels funcionaris, ni apujar l’IVA, etc. El que li passa a Rajoy, simplement, és que no té imatge de líder i que des de l’oposició no ha proposat cap mesura per a sortir de la crisi i a més s’ha comportat, en mots de casos, de forma irresponsable. Després de la visita de l’Angela Merkel es va limitar a dir. “Les mesures que ha proposat Angela Merkels són les mateixes que aplicaria el PP si fos al govern”. “Plas, plas, plas...” (aplaudiments per al Sr. Rajoy) Sense ser economista, ni polític, ni res que s’hi a sembli, qualsevol ciutadà del carrer hauria pogut dir el mateix i quedar-se tan ample!

Dels líders dels diferents partits, a qui més bona nota li posen és a Duran Lleida (UDC), un 4,40. Per tant, també suspèn. Sempre he pensat que Duran Lleida dóna a Espanya una imatge que realment no té. Sol anar de bo i d’home d’estat, però la realitat, penso, és molt diferent.

Rosa Diez (UPyD) obté un 3,75, una mica millor que els dos principals líders. La ex PSOE ha demostrat ser una espanyolista de cap a peus i, actualment, està molt més prop del PP que del seu anterior partit. Un partit que no li va donar el protagonisme que volia Diaz i que per això va acabar abandonant.

L’únic polític que aprova que no lidera cap formació política, sabeu qui és? Alfredo Pérez Rubalcaba. Curiós, no? Un polític que després de tants i tants anys ocupant llocs de responsabilitat aconsegueix “aprovar” (5,32), vol dir alguna cosa. Fins i tot els qui votarien al PP li donen una bona nota.

En aquests dies que a Catalunya es debat sobre com millorar l’ensenyament per a que no hagi tant de fracàs escolar, es a dir, suspensos, una de les mesures que es vol recuperar són els exàmens de setembre. Estaria bé que els nostres polítics tinguessin una segona oportunitat per a veure si “passen el curs”. Però molt em temo que després de la primavera que ve, alguns dels que per alguns dels qui es presentaran a les eleccions, serà la seva darrera oportunitat. Si llavors no “aproven”, “suspendran” per sempre.

DELS ALTRES PARTITS

De vegades pareix que a la política espanyola només hi ha dos partits: el PSOE i el PP. Si més no és dels que més es parla, per a bé o per a mal.... En canvi, hi ha d’altres partits (federacions o coalicions) com ara CiU, PNB, ERC, IU-ICV, CC (Coalició Canària), etc. que prenen protagonisme si els seus vots són necessaris per poder aprovar lleis al Parlament Espanyol. Aquesta circumstància també es dóna en algun parlament autonòmic i amb d’altres partits d’un àmbit molt més reduït.
Ahir, la “nova” Batasuna (ara Sortu) va presentar els seus nous estatuts en un acte solemne on hi van assistir molts dels antics dirigents de l’anomenada esquerra abertzale. De tots els partits del País Basc, només el PNB hi va assistir. El motiu és força lògic. En les darreres legislatures en que el PNB va governar, el suport de Batasuna va ser fonamental. Després de l’acord de govern entre el PSE i el PP (que entenc, però no comparteixo), si el PNB vol tornar a governar Euskadi, és fonamental que un partit de l’esquerra abertzale torni al parlament. Un altre debat seria si havia que il·legalitzar-los o no.
Perquè, si s’il·legalitza a un determinat partit polític per no condemnar la violència terrorista, no podria il·legalitzar-se també aquells partits on la corrupció està més que generalitzada?
Podria estar pensant amb el PP, perquè després de casos com el Gürtel que afecta diverses comunitats autònomes (per no dir mitja Espanya), més d’un líder nacional i territorial ja hauria d’haver plegat fa temps. Però no. Al PP ni dimiteix ingú ni tenen “prou pebrots” per a fer-los fora. Em refereixo a Unió Mallorquina (UM), un partit “frontissa” que té el seu àmbit territorial a les Illes Balears.
La corrupció continuada d’aquest partit afecta a la pràctica totalitat dels seus dirigents. Des de fora pareix un partit creat per a l’enriquiment personal dels seus màxims líders. No seria això suficient motiu per a la seva il·legalització? Ja coses que no acabo d’entendre!

I a sobre, tot far indicar que si el PSM de Francesc Antich, després de les autonòmiques, sempre que el PP no guanyi per majoria absoluta, torna a necessitat UM per a governar, tornaran a pactar.

Bé, rectifico, si que ho entenc: tot pel poder i la “puta pela”!     

TU TAMBÉ BRUTUS (Pepe Álvarez)?

La passada setmana va transcendir una notícia relacionada amb la UGT de Catalunya. Segons pareix, hi va haver topinada a l’hora d’adjudicar uns habitatges socials promoguts per la central sindical. Entre el qui van ser “afortunats” al sorteig, hi ha una germana del secretari general José María (Pepe) Álvarez i membres de la seva executiva. Tal com informava el Periódico de Catalunya, no hi ha proves concloents de que es fessin les adjudicacions a dit, però tot és força sospitós.
No seria el primer cas on la UGT s’ha vist involucrada amb temes immobiliaris. Cal recordar que als anys 90, la fallida de la cooperativa Promoción de Viviendas Sociales (PSV) va deixar sense casa i sense “cuartos” a diversos milers d’afiliats. Aquest fet va precipitar la caiguda de Nicolás Redondo, una de les figures claus de la transició política espanyola i gran avalador de Felipe Gónzalez al congrés de Suresnes (França), el darrer que el PSOE va fer a la clandestinitat. També he sentit a dir que l’afer PSV va impedir la unió de les dues centrals sindicals més grans i representatives (UGT i CC.OO) Pareix que les converses per a fusionar-se estaven molt avançades.  
Tornant a Pepe Álvarez, va ser nomenat secretari general de la UGT de Catalunya al 8è congrés del sindicat l’any 1990. La dimissió del líder històric Justo Domínguez va portar al sindicat a ser dirigit per una junta gestora presidida pel mateix Álvarez. Per tant ja porta al càrrec més de 20 anys i encara que ha anunciat diverses vegades que vol plegar (fins i tot va suggerir un successor en  la persona de Frederic Monell, que va ser secretari general de la Federació de Serveis Públics i ara és el secretari de Política Institucional de la Comissió Executiva confederal que presideix Cándido Méndez)

Vull contar-vos una anècdota de quan Pepe Álvarez va accedir a la secretaria general de la UGT, càrrec que encara ocupa...

Per aquell temps jo era el secretari d’Administració Central de la FSP de els Terres de l’Ebre. En arribar les eleccions sindicals, com al nostre sector les eleccions són d’àmbit provincial, vaig anar a Tarragona acompanyat al Secretari d’Administració Autonòmica per mirar de confeccionar una llista on les Terres de l’Ebre tinguessin un digna representació. Al mateix temps, recordo, vaig parlar amb el Secretari General de la FSP Rafael Oyonate sobre la llista a l’administració central. Mentre que per tancar la llista de l’administració autonòmica no hi van haver-hi massa problemes, Rafael Oyonate, sense que jo pogués parlar amb el meu homònim del Camp de Tarragona, es va tancar en banda i va dir que “de l’Ebre, no anava ningú”. Aquell fet va fer que jo, amb el consentiment de la meva executiva i, fins i tot, de la executiva de la Unió, decidís portar a Rafael Oyonate davant la comissió de garanties del sindicat, ja que considerava que el tracte rebut per aquell individu era de total menyspreu, ja no cap a la meva persona, sinó cap al territori que representava. Com que passava el temps i no hi havia cap veredicte per part de la comissió de garanties, vaig decidir enviar-li una carta al recent proclamat secretari general, o sigui Pepe Álvarez. A la carta li deixava entreveure que si no rebia una resposta satisfactòria, em donaria de baixa del sindica. Finalment no hi va haver resposta i jo vaig complir amb l’amenaça i vaig sol·licitar-ne la baixa.

Vull dir amb això que Pepe Álvarez no va entrar amb bon peu a la meva vida. Després vaig tornar a ingressar al sindicat i com a primer secretari l’he respectat.

Però penso que ha estat molts anys i ha fet dels seu càrrec una professió i ha comès els defectes que solen cometre molts dels integrants de la classe política quan porten massa temps al poder. S’acaben agafant molts de vicis i finalment, arriben a pensar que són els amos d’allò que administren.   

LES MUNICIPALS A LA COMARCA DEL MONTSIÀ

Sota el títol de “Pugna política per la capital”, el Punt fa avui un anàlisi dels resultats de les eleccions municipals a la comarca més meridional de Catalunya.

A l’anàlisi que fa d’Amposta, la redactora Roser Royo, posa el dit a la “llaga”. Els partits de l’oposició de l’ajuntament ampostí (PSC i EA-ERC en les dues darreres legislatures), per dos vegades han perdut l’oportunitat de poder capgirar els resultats electorals. L’any 2003, amb Josep Maria Simó i Marta Cid com a caps de cartells de les dues formacions, tot hi perdre 700 vots, no van poder evitar que CiU tornés assolir la majoria absoluta. Un dels fets claus va ser l’actitud d’ICV que va voler fer llista a part. De no ser així, segurament el PSC (amb coalició amb els ecologistes tal i com havia passat 4 anys abans) haurien aconseguit el 5 regidor a costa de la formació nacionalista. Tot i això, la suma de vots dels PSC i EA-ERC superava als de CiU, encara que, evidentment, això no serveix de res. En les passades, CiU va canviar el cap de llista i Ferré, segon de Roig durant molts d’anys, el va rellevar i va assolir una inesperada victòria que, un cop més, li donà la majoria absoluta. I dic inesperada perquè tothom esperava uns millors resultats dels partits de l’oposició, sobre tot d’EA-ERC amb Marta Cid una vegada més al capdavant. El prestigi d’haver estat consellera d’Educació de la Generalitat no va servir per assolir el 5è regidor. El PSC es va quedar més lluny, aquest cop amb Antoni Espanya com a cap de llista i que, a dures penes, va conservar el 4t.

Canviaran les coses al mes de maig amb els 21 regidors que passarà a tenir el consistori? Roser Royo dia al seu article que els ciutadans estan descontents per les obres i també les empreses constructores (històricament aliades de CiU) després de les darreres adjudicacions d’obres. Però l’equip de govern d’Amposta té altres “taques al seu expedient” que ells consideren “immaculat”: l’escorxador, els multicinemes i, darrerament, la nova zona comercial que després de quasi dos mesos de ser inaugurada encara està usant generadors per a tenir llum, la qual cosa vol dir que no disposa del corresponent permís administratiu. De totes formes caldrà veure que acabaran votant els ciutadans d’Amposta el proper 22 de maig. El senyo Pere Vidal, referint-se a la candidatura de CiU, diu que “ho tenen complicat”. Des d’aquí els hi diria als altres partits que es presentaran, sobre tot al PSC i a ERC (amb Adam Tomàs com a nou candidat i sense EA –Esquerra d’Amposta) que farien bé de no refiar-se. No es pot vendre la pell de l’os abans d’haver-lo caçat, com pràcticament va passar quatre anys enrere.

Fent una repassada ràpida als altres pobles.

Alcanar. Tot indica que repetirà victòria Alfons Montserrat. El PSC, que jo sàpiga encara no té cap de llista després de que l’exalcalde Ricart Bort tingui seriosos problemes amb la justícia. També caldrà veure si Baptista Beltran continuarà una vegada més.

Freginals. Hom presumeixo una pugna entre Evenci de los Aires (PM) i Josep Lluís Fernández (EM), l’actual alcalde.

La Galera. Tot fa pensar que passi el que passi, no hi tornarà ha haver govern de coalició entre el PP i ERC. El PSC té el repte de trobar un nou cap de llista. Joan Lleixà, després de no treure cap regidor a les passades eleccions, no crec que continuï.

Godall. Una vegada escollit oficialment Francesc Miró, l’alcalde en les dues darreres legislatures, no hauria de tenir cap problema en tornar a ser reelegit. La legislatura passada va ser molt més conflictiva que aquesta. Ha governat amb només 3 regidors, ja que l’oposició no va ser capaç de posar-se d’acord.

Mas de Barberans. Josep Maria Lleixà no hauria de patir per la reelecció. Al Mas, el socialistes, han guanyat en tots els comicis des de 1977.

Masdenverge. Tot fa pensar que Àlvar Arasa (CiU) revalidarà la majoria absoluta.

Sant Carles de la Ràpita. La renuncia d'Alonso dóna pas a Josep Pitarch, una persona ben preparada. Si el PSC no treu majoria, caldrà veure si Pitarch és capaç d'arribar a pactes amb els altres partits, històricament, molt agraviats amb Alonso.

Sant Jaume d’Enveja. L’actual alcalde i president del Consell Comarcal Joan Castor Gonell, va ser dels pocs alcaldes que “va aconseguir guanyar” a les passades autonòmiques. Segurament que al maig també assolirà la victòria.

Santa Bàrbara. Com el cas de Masdenverge, Jordi Boronat (CiU), tampoc tindrà cap problema per aconseguir la majoria absoluta. Santa Bàrbara, tradicionalment, ha estat un feu de la federació nacionalista.

La Sénia. La sorpresa ha saltat avui. Si l’altre dia si l’altre dia era Juan José Royo qui va dir que aspirava a ser el cap de llista del PSC, avui, per sorpresa, el Punt informa de que l’alcalde Víctor Pla (PSC) no optarà a la reelecció, però abans de marxar va proposar con a substitut a Josep Tomàs, un jove de 37 anys enginyer industrial per la UPC i que va acabar imposant-se a les primàries.

Ulldecona. En principi, l’alcaldessa i diputada autonòmica Núria Ventura hauria de revalidar la victòria. Però el PP no li posarà fàcil. Cal recordar també que a les passades autonòmiques, tot i que l’alcaldessa era la número dos per la província, la victòria va ser per a CiU. En quan a ERC, tot fa pensar que el seu líder històric Josep Lluís Millan no continuarà, després d’anar-se’n a Reagrupament i, posteriorment abandonant el partit de Carretero. Potser CiU també buscarà canviar “la cara” del líder.