CARNESTOLTES AMPOSTA 2011

Anit sortírem a veure la rua del Carnaval d’Amposta. No puc dit que em va desagradar, però tampoc puc dir que em va agradar. Un any més em dóna la sensació que es queda a mig camí...

La concentració de les comparses i disfresses era a les 9 de lla nit. Una mica tard si temin en compte que hi ha moltes criatures. També és una hora un tant incerta: quan sopes, abans d’anar-hi o al tornar?

No sé si seria pel partit del Barça que jugava a les 8 (per tant acabava a ¾ de 10) o un altre motiu, la rua va començar a les 10 de la nit, hora que, segons el programa d’actes ja s’havia d’estar al pavelló de Fires on es faria el lliurament de premis, es faria ball i es repartiria coc i mistela...

Al menys des de la Regidoria de Cultura del nostre Ajuntament s’ha donat entrada a les entitats i particulars. Això de per si ja és tota una fita!

Fa uns anys, els únics que podien desfilar eren les associacions de veïns. Increïble però cert... La darrera vegada que em vaig disfressar, ja fa un bon grapat d’anys, deuria de ser l’any 2004, ho vaig fer amb la colla de les cosines de la meva dona. Quan s’hi van anar a inscriure’s, els hi van preguntar de quina associació de veïns eren. Al respondre’ls que de cap, els responsables de l’organització només hi posaven “peros”. Al final es va desfilar juntament amb les altres comparses, però sense possibilitats de poder accedir als premis.

Anit, entre d’altres comparses, es van poder veure un grup d’equatorians ballant danses típiques del seu país; l’Associació d’Amics dels Cavalls (no sé si hi participaven com a tal o no) muntats sobre les seves cavalleries i fent piruetes; els Country Sheriffes que, en el moment de passar per davant nostre no feien cap coreografia; un grup de romans, etc. La colla de mon fill van representar una espècie de concurs de gossos d’atura “patrocinats” per Futuro Ciudad Amposta. Algú va voler interpretar-ho com la cursa del “Corte Inglés” de Barcelona. Potser si que era una paròdia...

Ja pel matí en el tradicional vermut, em van arribar queixes de que el servien calent. “Un glaçó s’hauria agraït”, em van dir.

Com passa amb la majoria d’actes festius que s’hi celebren, cal fer-s’hi un nou plantejament. Ara sembla més que volen “complir” que no mirar de potenciar la ciutat de portes en fora.

Com que a finals dels anys 70 i principis dels 80 treballava a Vinaròs, vaig poder seguir de ben prop el desenvolupament dels seus Carnavals. El primer any, no recordo si va ser el 82 o 83, la gent va sortir al carrer de forma improvisada. Es pot dir que grups d’amics van fer “la guerra pel seu compte”. Però ‘ajuntament de Vinaròs necessitava una festa d’hivern. Feia uns anys que Benicarló havia començat a fer les falles i la rivalitat existent entre les dues poblacions veïnes va esperonar l’ajuntament vinarossenc a potenciar-los fins arribar al que ara són. Bé, ja fa anys que gaudeixen d’un gran prestigi.

A la nostra ciutat hi ha cap festa que hi destaqui? Al meu parer, tot es queda a mig camí a mig fer...   

CRÒNICA D’UNA MORT ANUNCIADA

Maulets d’Amposta ha iniciat una campanya contra la mort de la pagesia i el petit comerç. Cal suposar que no tant sols de la ciutat d’Amposta, sinó també de la comarca del Montsià i part de les més properes.

Els culpables, segons Maulets són l’hipermercat Carrefour, que va obrir portes al públic ahir mateix i l’Ajuntament d’Amposta. Encara que jo no generalitzaria tant, ja que els regidors de l’oposició també formem part de l’Ajuntament i no tothom ha estat d’acord amb la implantació de l’hipermercat i de les galeries comercials. De totes maneres, la bona marxa de les galeries dependrà de l’èxit de Carrefour.

Seguint amb el tema Maulets, avui repartien una espècie de recordatori on s’anunciava una solemne processó fúnebre per a avui mateix que havia de sortir des de la plaça del Mercat (o el que queda d’ella, ja que com la majoria sap s’hi està construint un aparcament soterrat) fins la plaça de l’Ajuntament, entre les 11 i les 12 d’aquest matí.

Com bona part de la ciutadania opina, Carrefour acabarà amb bona part del comerç de proximitat. És a dir, el comerç tradicional existent a la nostra ciutat, el de barri, el de tota la vida.

Recordo que la implantació dels primers supermercats van anar acabant progressivament amb les botigues de queviures, principalment. Ara, Carrefour, anirà fent tancar de forma progressiva altres súpers més petits. Recordo que, fins hi tot aquest, han tingut que tancar o transformar-se. El Plus ja ha tancat dues vegades. Al seu lloc se’n van obrir d’altres: el Lidl i el Dia. Però aquest darrer que tenia tres establiments oberts, va acabar tancant-ne un (on s’havia instal·lat per segona vegada el Plus) El Caprabo que tenia dos centres, per la política comercial que van portar els seus propietaris, va acabar transformant-se en Eroski, encara que un d’ells, el primer, el que va començar sent un Intermarché, encara conservi parcialment el nom, però ha perdut bona part de la seva clientela i, és l meva opinió, també sofrirà les conseqüències de la implantació del Carrefour, situat a menys de 500 metres.

Alguns comerços d’Amposta tampoc sobreviuran dintre de pocs mesos. El dia de la inauguració vaig veure bicicletes per 79 euros. L’any 1985 a mi ja em va costar més cara (unes 18.000 pessetes de l’època, comprada a la tenda de Ximo Martí, el pare de qui va ser-ne alcalde de la població) Així, qui vengui bicicletes a Amposta, com altres productes com parament de la llar, tèxtil, sabates, etc., dintre de poc hem de veure com van “baixant persianes” als seus comerços.

Els llocs de treball que, segons els dirigents municipals i del grup empresarial que ha obert el nou centre comercial, es guanyaran a la nova zona comercial, els anirà perdent la resta de comerç.

Al menys, que les treballadores i treballadors que trobin feina, la tinguin de qualitat i no amb “contractes brossa” com acostumen a fer aquestes grans empreses.  

LA PORTADA D’AVUI DEL "DIARI EBRE"

Avui, el “Diari de l’Ebre” (Diari de Tarragona) ha tret en portada una fotografia de la inauguració d’ahir del Carrofour d’Amposta. En dita fotografia m’hi veig jo envoltat d’una multitud que també van assistir a la inauguració.

Permeteu-me que gaudeixi de “l’instant”! No és corrent que surti als diaris i menys en portada, però com deia avui als meus amics, prefereixo que em publiquin un escrit o em facin una entrevista, per petita que sigui. Però com us he dit, permeteu-me gaudir-ne.

Quan la inauguració surti a la Revista Amposta, no sortiré. Com sempre es veurà l’alcalde amb el president del Grup Carrefour i, segurament, cap membre de l’oposició (n’hi havia el menys 5) sortirà a cap foto.

És la pluralitat informativa que aplica el govern de la nostra ciutat...

L’EQUIP “DEL GOVERN”

Quan mon fill era petit, solia cantar: “Ala Madrid. Ala Madrid. El equipo del gobierno, la vegüenza del país...”.
I és que tradicionalment el Madrid (oficialment el Real Madrid) ha estat l’equip del govern d’Espanya y el màxim representant del futbol espanyol.
Ja es deia en temps del dictador i bona prova és tot l’enrenou que es va muntar quan el Barça va voler fitxar a la figura mediàtica d’aquell temps, Alfredo di Stefano. El govern de Franco va fer costat al Madrid i volia donar al cas una solució salomònica que el Barça no podia acceptar mai.  
Durant el primer govern socialista, tot i que el Madrid segui representant futbolísticament Espanya, va tenir una altra consideració per part del govern. Segurament perquè el seu president, Felipe González era del Betis.
L’arribada al poder d’Aznar, madridista de pro, va coincidir en una època força gloriosa del Madrid. A l’arribada de Zapatero (barcelonista ligth –hauria de mullar-se més del que ho fa-), en canvi, casualitat o no, el Barça ha tornat a tenir grans moments i, ara per ara, és l’indiscutible número 1 del futbol espanyol (dic espanyol perquè juga la lliga i la copa espanyoles)
Ahir, algú, no recordo qui, em va dir que el govern ni havia donat al Madrid 3 milions d’euros. Se’n feia creus! Però no va saber-me’n aportar més informació.
Avui al Periódico he llegit que només serà 1 milió i que “els hi dóna” el ministre d’Indústria Miguel Sebastián per lluir a la samarreta el lema “Visit Spain” (Visita Espanya), però també “Visit Madrid” (Visita Madrid)
Al Periódico no els apareix bé, ja que segons els del rotatiu, hi ha equips que “es passegen pel món més que el blanc” (cito la frase de forma textual) i ho considera discriminatori de cara els altres equips. Un company d’esmorzar també ho veu així.
En canvi jo sóc de l’opinió que qui millor que el Madrid per a fer campanya a favor d’Espanya.
Quan el Periódico parla de que hi ha equips que és passegen pel món més que el blanc, de qui parla exactament? Cal suposar que del Barça, no? I quan diu discriminació, suposo que aquí hi podrien entrar tots aquells que juguen competicions europees.
Us imagineu l’enrenou que es produiria entre socis i aficionats d l’equip culer si per 1 milió d’euros haguessin de portar "Visit Spain"? Per “molt menys”, en aquest cas per portar “Qatar Foundation”, que els suposa uns ingressos molt superiors (30 milions d’euros per cinc anys) ja hi va haver no poca controvèrsia. Primer per “embrutar la samarreta” i, segon, per que el fons de la publicitat era em blanc (!), el color del Madrid (?)
Per tant, em sembla totalment exagerat la polèmica que s’ha creat en torn a la subvenció del Ministeri d’Indústria i Turisme espanyol.
Per al Madrid, 1 milió d’euros és una quantitat pràcticament insignificant, una mica més que el cost d’un vol del seu president Florentino Pérez, tipus el que va fer només fa unes setmanes entre Madrid, on va assistir a la final de la Copa del Rei de bàsquet i Barcelona o l’equip de futbol jugava contra l’Espanyol.

Desitjo que per molts d’anys que el Madrid sigui “l’equip del govern d’Espanya”!!