diumenge, 29 de maig del 2011

TOP SECRET. SOBRE LA LIRA AMPOSTINA



Sembla ser que a l’actual president de la Lira Ampostina li queda poc temps d’ocupar el seu càrrec i, tal com manen els estatus de la societat, hi haurà que renovar diversos càrrecs.
Segons em deien ahir mateix, sembla ser que ja comencen a sonar noms que podrien ocupar el càrrec que avui ostenta Javier Escrihuela.
A ningú sé li escapa que ens els darrers mesos, la junta directiva de la societat ha estat molt crítica amb el govern municipal de Manel Ferré. Tota la polèmica ve arran de que l’ajuntament no va voler municipalitzar l’escola de música de la Lira, tal i com va acordar l’assemblea de socis, negant així una solució als greus problemes financers que tenen. Ja en campanya electoral, CiU va dir que ja s’havia concedit a l’entitat una subvenció de 49.500 euros. La qual cosa va ser negada pel encara president. Per a sufragar el dèficit, la Lira organitza per al proper 17 de juny un concert de Serrat. Segons sembla, el conegut cantautor català vindria per la amistat que l’uneix amb uns dels músics: el pare de l’eurodiputat d’ICV-EUA Raül Romeva.    
La Lira Ampostina, tradicionalment, ha estat una de les poques entitats que CiU no ha controlat a la nostra ciutat. En canvi, l’altra societat musical, la Unió Filharmònica si que ha tingut presidents convergents.
No obstant això la Lira ha de fer gestos d’aproximació al govern municipal si bol seguir contant amb “les favors” de l’ajuntament ampostí. Un d’ells, recordem-ho, va ser l’atorgament de la primera medalla d’or a l’exalcalde i avui senador espanyol.
Sobre qui pot arribar a ser el nou president (o presidenta de l’entitat), us en donaré una pista. Podria ser, indistintament, un dels membres d’un matrimoni de músics de la societat.
Ara per ara només és un rumor, però ja sé sap allò de que “cuando el río suena...”.    

ÉS EL BARÇA DE GUARDIOLA EL MILLOR EQUIP DE LA HISTÒRIA?


És una pregunta que es sol fer. Ahir mateix, a la roda de premsa li van preguntar a l’entrenador del Barça. Com cabia esperar, Guardiola, tan diplomàtic com sempre, va dir que ell no havia vist jugar el Madrid d’Alfredo di Stéfano.
Per a mi la resposta és un sí rotund. I per què? Molt fàcil, perquè el futbol d’aquella època era molt diferent a l’actual. No era tan físic, ni tant tècnic. Llavors es jugava més amb la intuïció i la improvisació. Jo no diré que el Madrid de les 5 copes d’Europa consecutives no fos un bon equip, ni que Di Stéfano no ha estat un dels millors jugadors del món, però si ara es poguessin enfrontar els dos equips, el de guardiola guanyaria per golejada (i no és un tòpic, seria una realitat)
Fixeu-vos hi bé. Jesse Owens va ser plurmasquista olímpic l’any 1936 amb un temps de 10” 3. Actualment Usain Bolt té el rècord del món en 9” 58. I per què us ho dic això? Només és un exemple de la superació de l’home. L’atletisme i la natació són els esports que més permeten poder comparar con eren els esports de fa 50 o 100 anys amb els actuals. Els rècords s’han anat superant al llarg de la història. Quan pareixia que l’home havia arribat al seu límit, sempre n’ha sortit un que l’ha superat als pocs anys. Qui no se’n recorda de Carl Lewis, també als 100 metres llisos o Marc Spitz en natació. Cert que a la seva època van ser insuperables? Si el futbol es permetés comparar-lo de la mateixa manera, estic completament segur que molts dels actuals equips que juguen la Champions League (per no dir tots) acabarien superant el Madrid de D. Alfredo, no només el Barça de Guardiola. 

Per cert, si voleu veure l'opinió dels lectors de Público sobre si el Barça és o no el millor equip de la història, només cal clicar sobre el nom del diari. Crec que la votació ja està tancada.      

ACUDITS GRÀFICS SOBRE L'ACTUACIÓ POLICIAL A LA PLAÇA DE CATALUNYA

 De Manel Fontdevila, a Público.
 De Manel Fontdevila a Público.
 De Jap al Punt.
 De Ferreres al Periódico de Catalunya.
De Alfons López a Público.

dissabte, 28 de maig del 2011

EL BARÇA L’ANTÍDOT CONTRA LES PENES


Qui se’n recorda ara mateix de la derrota de diumenge passat? Bé, jo, però és com si s’hagués superat de sobte i per sempre. EL BARÇA CAMPIÓ D’EUROPA!!! Una altre cop, per quarta vegada, Per tercera en 5 anys!!! Quin equip... Quin entrenador... I quina afició... Sí home sí, l’afició també... Què nassos!! Com seria el Barça el millor club del món si no contés amb la massa socials i els aficionats que té a tots els continents! FORÇA BARÇA!!!
I quin partit. Algú ha temut perdre la final? Encara que el Manchester ha sortit pressionant, el Barça, el nostre Barça enseguida s’ha fet l’amo i senyor del parit. Quin Messi!!, Quin Xavi!!, Quin Iniesta!! Quin Marcherano!! Quin Piqué!!, Quin Busquets!!, Quin Pedro!!... En fi, tots, quin equip. Es pot repetir? Espero que ens duri encara alguns anys ja que un equip així és molt difícil de repetir...
I que em dieu dels gol. El primer i per a mi sempre el més important: el de Pedro. I perquè el més important? Perquè sense el primer no hi ha un segon, ni un tercer... Llavors en han empatat. Fora de joc, tu!! Villarato, Villarato... A no que l’ha fet el Manchester, llavors no... Què hauria dit la caverna si el gol il·legal l’haguéssim fet nosaltres? 
Però només començar la segona part, el millor jugador del partit, el millor jugador del món mundial, Lionel Messi... GOOOOOL!! Meravellós, tu... Impressionant...
I Villa, després del que ha patit aquesta darrera part de la temporada ha fet el tercer, el que matava el partit, el que pràcticament ens donava la Copa d’Europa, la quarta... Com m’agrada ara mateix el número 4!!! 4, 4, 4... TETRACAMPIONS...
I al final el gest sobre Abidal, l’Abi, el que en els darrers mesos en va començar a posar el cor en un puny per la seva malaltia, pel seu tumor al fetge i que ens ha acabat per robar-nos el mateix cor que teníem al puny. Quin detall de Puyol i companyia (societat extraordinària) de deixar que fos l’Abi qui acabés recollint l’orelluda. La magnífica copa d’Europa. A un estada mític, a una de les catedrals del barcelonisme: Wembley.
Segurament a Jordi Hereu, encara alcalde en funcions de Barcelona, de sobte, com a mi m’ha passat, s’ha oblidat del resultat de diumenge i ha celebrat el títol de l’equip de la seva ciutat. Una molt bona manera d’acabar l’etapa d’alcalde.
I la Jeny Facerias, la que anava la número 4 a la candidatura del PSC, culer (o culera, com es dirà) com qui més. Diumenge també es va emportar una gran desil·lusió al veure que no seria regidora. M’imagino que, com a mi, li hauran passat, de sobte, tots els mals.
VISCA EL BARÇA CAMPIÓ D’EUROPA PER 4ta VEGADA!!!! Com m’agrada avui el número 4!!
 
(Fotos diari SPORT i EL PERIÓDICO DE CATALUNYA)