dimarts, 31 de maig del 2011

Manipulaciones informativas sobre la carga de los Mossos d’Esquadra

Manipulaciones informativas sobre la carga de los Mossos d’Esquadra

Publicado el 29 may 2011 en ActuacionesGeneralNovedadesPara llorar....    
Esta asociación se entristece, una vez más, de ver como nuestros compañeros del cuerpo de Mossos d’Esquadra, son acusados de agradir a minusválidos y vagabundos durante las cargas efectuadas el 27M en la Plaza de Cataluña, para ello se exhiben públicamente en cientos de páginas web y varios medios de comunicación las siguientes imágenes:
Es por ello, por lo que cuanto menos se pide publicar la secuencia completa de imágenes que aclare a la ciudadanía lo que realmente pasó, pues ni el minusválido de la imagen, ni el vagabundo durmiendo en el banco de la fotografía fueron agredidos, tal y como demuestran las siguientes imágenes:
La democracia real comienza por la no manipulación de los lamentables echos ocurridos en la Plaza de Cataluña el 27M
No somos animales, ni somos bestias, somos personas y tenemos sentimientos mal que les pese a algunos, sabemos discernir lo lógico e irrazonable de lo que no lo es, basta de manipulación informativa.
 
La qual cosa demostra que els Mossos també fotografien (i filmen) les seves actuacions i no cal que els incorporin les microcàmeres al seu equip.

FELIP PUIG EN ESSÈNCIA


Tan criticar el govern d’Entesa (el tripartit, segons CiU) i ara resulta que l’actual govern presidit per Arturo Mas comet errors encara més greus si cal.
Voler desallotjat divendres la plaça de Catalunya va ser un error en tots els sentits, per molt que l’alcalde en funcions Jordi Hereu s’hi mostrés d’acord.
Quan van començar les acampades, tan a Madrid com a Barcelona, la divergència de criteris des del primer moment va ser molt clara. Mentre la vicepresidenta Joana Ortega no descartava l’ús de la força per a desallotjar la plaça de Catalunya, el Ministre d’Interior Javier Pérez Rubalcaba feia unes declaracions contundents i assenyades: “Estem per a resoldre conflictes, no per a crear-los”.  Em pensava que els membres del govern de la Generalitat n’havien pres bona nota. Es veu que no.
Amb l’excusa de netejar, van interrompre els mossos  disposats a acabar amb l’acampada. Van errar l’estratègia i així els va anar. De fet no és la primera vegada que usen una estratègia equivocada. Ja us ho contaré.
El col·lectiu dels acampats, coneguts com els “indignats”, ho tenien molt fàcil. Via Twitter  van fer una crida i, ràpidament van acudir milers de persones a la plaça de Catalunya. M’imagino que per a donar-los-hi suport, ja que, fins l’arribada dels mossos, la violència no havia aparegut en lloc.
Digui el que digui Puig, i tal com es veu a les imatges, els mossos van pegar a tort i a dret amb l’única intenció de fer-los fora. L’excusa de celebrar allí la victòria del Barça en el cas de que es produís, era només això, una excusa. Bé podria haver-se traslladat al passeig Picasso, al costat de l’Arc del Triomf, tal i com es va proposar.
Ara resulta que Felip “Fuig” ha tingut la brillant idea de col·locar microcàmeres a la policia autonòmica amb la finalitat de gravar les accions dels ciutadans. NO dubto que davant l’actitud dels mossos, la resposta dels ciutadans sigui violenta, però qui la provoca? Si bé hi ha casos que la violència està premeditada, sembla ser que divendres no va ser així.
Aquest matí, al programa “Hoy por hoy” de la Cadena SER han fet burla de les declaracions del conseller d’Interior català i l’han acusat de voler crear “poli-periodistes”. També l’han criticat per l’intent de voler culpar per les imatges difoses als fotògrafs de premsa, tal i com passa sovint quan no agrada als qui manen. D’això se’n diu “voler matar l’emissari”.   
El que no es van arribar a imaginar ni Puig ni els caps policials és que, de sobte, els mossos es veiessin envoltats per una multitud de ciutadans que van acudir a la crida dels “indignats”. I que, ara possiblement sí, significaven una greu amenaça per a la policia.
Ara retornarem al passat, a l’època de la lluita anti-transvasament de l’Ebre i les protestes al President Pujol. Un dia, pel matí, va visitar Ulldecona. Aquell dia un grup de manifestants (entre els quals estava jo mateix) ens concentràrem davant les escoles velles d’aquella localitat. Durant l’espera, un mosso, darrere de les tanques de seguretat, ens filmava amb una càmera. Per tant, les portin al casc o a un altre lloc, l’ús de càmeres ja fa anys que és habitual... Ara que no ens vulguin vendre” sopars de duro”. Per la tarda, Pujol, inaugurava les noves instal·lacions de MEDESA a Amposta (la mateixa fàbrica que després de l’ERO amenaça en tancar) I ara bé el que us he dit més amunt que explicaria. Aquell dia, els mossos van protegir la carretera per on havia d’entrar l’expresident posant tanques als dos costats. Segons un em va dir un dels mossos presents, l’acció policial va ser errònia, ja que als manifestants se’ls hauria d’haver mantinguts agrupats a un sol costat. D’aquesta manera era més fàcil protegir a Pujol.
Han passat els anys i, sembla ser, que encara no n’han aprés.  

(L'acudit és del mestre Ferreres i es publica avui al Periódico de Catalunya)  

dilluns, 30 de maig del 2011

LES MUNICIPALS A AMPOSTA. ANÀLISI 3a PART, ELS PERDEDORS: EL PSC


La derrota soferta pel PSC diumenge 22 de maig a les urnes, és històrica. Volia afegir que “difícil d’entendre”, però penso que es donaven les circumstàncies necessàries per a que fos així.
Malgrat el que diuen algunes veus, el cap de llista no té res a veure amb aquesta derrota.  Certament, ja abans de les eleccions parlaves amb gent que mostrava el seu desacord amb que Toni Espanya encapçales la candidatura. Per a mi era i segueix sent, avui per avui el millor candidat. Disposa de la capacitat suficient per a liderar i coordinar qualsevol grup, té molt clares les seves idees i les sap transmetre i defensar davant de qui sigui. Segurament amb un altre candidat o candidata, aquest cop, la davallada hauria estat igual de contundent. 
Per tant, els motius de la derrota els hem de buscar per un altre lloc. Primer que res, per la baixada general que ha tingut el partit tant a nivell d’Espanya com de Catalunya. Ara mateix la “marca” socialista no ven. De totes maneres és cert que hi ha llocs on s’han mantingut o, fins i tot, s’ha pujat lleugerament. Si bé, en la majoria dels casos, la victòria es deu al carisma de l’alcalde o candidat, caldria analitzar un per un tots els casos.
Tornant a Amposta, la pèrdua de vots que ha patit el PSC respecte a fa 4 anys amb els mateixos cap de llista i segona, ha estat de 547 regidors. Si fa 4 anys el 4t ja es va assolir per molt poc, el context general ha fet que aquesta vegada si s’acabés perdent. No obstant, i com ja he dit en els altres cassos, és com si se’n haguessin perdut dos al passar de 17 a 21 regidors.
I on han anat a parar? Amb tota seguretat a PxC i al PP. Encara que sembli difícil, en èpoques de crisi, els votants fidels del PSC (des del partit al menys així es pensava) han buscat altres opcions polítiques perquè segurament pensen que des d’allí se’ls “alleugerarà la situació que estan patí. Serien les classes més humils, les que no tenen feina, les que tenen fills o nets a l’atur i no veuen cap sortida a la solució.
El PP, però sobre tot PxC han fet un discurs populista, buscant els suports dels descontents, sobre tot, en la política a nivell nacional de Zapatero. Un discurs basat, sobre tot, en els mals de la immigració, carregat d’odi i demagògia barata. Però que ha acabat calant entre els electors. Fins i tot, un dels membres de la candidatura era un exafiliat del PSC que, tot sigui dit, mai he vist pel partit.  
Certament PxC va obtenir uns “bons” resultats (per ells, evidentment), no així el PP que s’esperava alguna cosa més. De tots ells també us en parlaré.  

diumenge, 29 de maig del 2011

EL BARÇA CAMPIÓ D’EUROPA!!


No, no es tracta de la ressaca d’ahir. És que avui l’entitat barcelonista ha assolit un altre títol europeu. En aquest cas ha estat la secció d’handbol, la que dirigeix “l’altre” Xavi Pascual la que ha conquerit la 8èna copa d’Europa de la secció. Aquest cop davant el “totpoderós Ciudad Real”. I ho ha fet amb claredat, molta més que el que ha acabat assenyalant el marcador (27-24)
El dia del comiat de l’Iker Romero, l’heroi del partit ha estat sense cap mena de dubte el porter Daniel Saric que ha aconseguit ni més ni menys que aturar 22 pilotes, quasi tantes com gols encaixats i això al handbol és molt.
La secció, com el futbol, aquesta temporada també ha obtingut un doblet: primer la lliga i ara la Copa d’Europa. No està gens malament.
Quin altre club té unes seccions així? Difícilment en trobarem cap i això encara fa més gran al FC Barcelona.
Un altre cop, felicitats campions, FELICITATS BARÇA!!   

Si voleu més informació podeu mirar a la pàgina del diari SPORT