dissabte, 4 de juny del 2011

MORELLA, LA VALLTORTA, SANT MATEU (fotos)































MORELLA, LA VALLTORTA I SANT MATEU DEL MAESTRAT


Potser alguns dels meus lectors més fidels ahir em vareu posar “falta”. Certament ahir va ser un d’aquells pocs dies que vaig faltar a la meva cita d’escriure alguna cosa. El motiu va ser personal. Ahir vaig poder fer una de les coses que més m’agraden: fer de guia turístic.
Vaig acompanyar al fill de mon cusi de França i a la seva núvia a Morella. Llàstima que el que no ens va acompanyar va ser el temps, ja que va ploure en diversos moments de la jornada.
De totes formes, tret del castell, poguérem veure la majoria de coses interessants de la capital dels Ports, el lloc on el general Cabrera va establir un dels seus quarters generals i on molts d’anys abans el rei Jaume I va començar la conquista de València.
Ja per la tarda baixarem fins la petita localitat de Tírig per visitar el museu dedicar al art rupestre llevantí i com bé sap tothom, va ser declarat patrimoni de la humanitat per la UNESCO. La zona de la Valltorta, on es troben els abrics, impressiona no només la primera vegada que la veus, sinó, fins i tot, cada vegada que hi tornes. A part de les pintures, una construcció molt típica de la zona són les barraques construïdes amb la tècnica denominada “pedra en sec”, és a dir, sense utilitzar cap tipus d’argamassa per ajuntar-les.
Després de poder-ne visitar una, la del Civil, on el guia va fer-nos les explicacions en anglès per deferència a una parella d’holandesos que anaven, començarem el retorn cap a casa, no sense abans passar per Sant Mateu, la capital històrica del Maestrat on es establir l'ordre religiosa-militar del Montesa. Allí, a la plaça major, una de les més boniques de la zona, asseguts en una de les moltes terrasses que hi ha, poguérem refer una mica les nostres forces prenent un aperitiu.
La darrera visita va ser a les muralles que en voltaven durant l’època medieval Sant Mateu.  

dijous, 2 de juny del 2011

ELECCIONS MUNICIPALS. LES “PATACADES”


Aquest cop no és gens difícil trobar pobles i ciutats on els socialistes “ens hem donat una bona patacada”. Hi ha qui pensa que la remuntada començarà a partir d’ara, que ja no es pot arribar més avall. La meva resposta va ser “que sempre podem cavar un colt”. Vull dir amb això que la renovació a la majoria de llocs hauria de ser, pràcticament total. Començat per la cúpula del partit a Barcelona. Gen nova, amb noves idees i renovada il·lusió. Si cal, hauria de refundar el socialisme i com em deia l’altre dia un amic, tornar a la doctrina marxista que, per a ell, encara està en vigor. El que si que cal és apropar-se més a la ciutadania, sobre tot a les classes mitjanes i baixes, fer nostres els seus problemes i trobar-los solucions les solucions adients per a cada cas.
Bé, dit això, passem a les “patacades”. Començarem per Tortosa, per ser la ciutat més important del territori i un dels llocs que s’han perdut més regidors. Concretament de 7 que en tenien s’ha passat a 4. Abans de les eleccions ja eren moltes les veus que deien que l’alcaldable Joan Sabaté no hauria d’haver continuat. De fet que hauria d’haver dimitit ja fa 4 anys quan es va perdre l’alcaldia. La sortida de la llista d’algunes significades regidores (per exemple la que havia anat de 2) ja feia pressentir que alguna cosa passava. La darrera “bona” pista la va donar quan es va veure la dificultat en poder completar-la i tenir que recórrer al sindicat CC.OO., d’on va sortir la seva “segona”, una persona fins llavors “desconeguda”  per la majoria dels ciutadans.
Una bona patacada va ser també la que es van pegar els socialistes a la Ràpita. La renovació de la llista amb la sortida del carismàtic Miquel Alonso deixant pas a Josep Pitarch, va comportar passar de 9 a 4 regidors i va ser, després de molts anys la segona llista més votada pel darrere de CiU. Una política rapitenca em va valorar els resultats i em va voler dir (ella no m’ho va dir amb les mateixes paraules) que en el futur Josep hauria de deixar anar llast... Ara que ja sé sap que hi haurà un pacte de govern amb CiU, personalment penso que ha estat una decisió encertada la que han pres els companys de la Ràpita.
Potser a Ulldecona no cabria parlar de “patacada” però és cert que quan es governa i es perd l’alcaldia, la valoració no pot ser bona. L’incombustible Celestino Hervás (ex-UCD, ex-CDS i des de fa molts d’anys “independent”) pot acabar donant l’alcaldia a la dreta local pactant amb CiU i el PP en detriment de la llista més votada.  Dependrà de l’entesa que hi haurà entre els tres partits en els propers 4 anys, per a que, a les properes Núria Ventura pugi tornar a ser l’alcaldessa. Veus de gent  molt propera a mi d’Ulldecona també m’havien avançat de la més que provable davallada socialista.
Però per a “patacada grossa” la que es van donar les candidatures amb integrants socialistes de Santa bàrbara i la Galera. Dels resultats se’n podria treure una conclusió: “Els invents amb gasosa”. És a dir, voler ajuntar naps amb cols pot resultar contraproduent. A Santa Bàrbara s’havia fet una candidatura conjunta entre ERC i PSC, amb el cap de llista republicà i sota el paraigua de Progrés Municipal. En lloc de sumar van restar. I a la Galera va passar quelcom paregut. Si cap, l’experiment encara va ser molt més complicat. La darrera alcaldessa Ester Martí va encapçalar una candidatura on el seu segon era un díscol del PP i el tercer el darrer regidor que va tenir el PSC i que fa quatre anys ja no havia sortit. Aquí sa suma de forces també va restar i el resultat va ser la majoria absoluta de CiU després de molts d'anys de no aconseguir-la.   

(L'acudit és del mestre Ferreres i el publica avui el Periódico de Catalunya) 

dimecres, 1 de juny del 2011

EN TEMPS DE CRISI: POPULISME I DEMAGÒGIA


Ho hem vist amb els resultats de les darreres eleccions. El Partit Popular, però sobre tot Plataforma per Catalunya, en un discurs simplista i forta càrrega de populisme basat, sobre tot, en el problema que, segons ell, significa la immigració.
Allà on s’ha fet més palesa del que estic dient, ha estat a Badalona, amb el candidat popular Garcia Albiol fins i tot ha estat imputat per racisme.
Vic i el Vendrell són les places fortes de PxC amb 5 regidors a cadascuna d’aquestes poblacions. A Vic, on es presenta el seu líder Anglada, és la segona força política només pel darrera de CiU. També a les Terres de l’Ebre la “collita de regidors” ha estat força bona amb 2 a Roquetes i 1 a Tortosa i Amposta.
Dit això, a mena d’introducció, em centro en el tema del que us volia parlar avui: la nova campanya d’E-cristians, un moviment ultracatòlic.
Segons aquest moviment, “els avortaments d’avui repercutiran en les pensions del futur”. Evidentment, el tema pensions és un dels temes que preocupa més. Conscients de els notícies relacionades que surten, sobre tot, en la reforma que vol fer el govern central allargant l’edat de jubilació, limitant les jubilacions anticipades, augmentant els anys a computar per al càlcul, etc, en un intent de garantir-les al màxim, E-cristians, amb aquest discurs populista i demagog vol “preservar” els fetus amb l’amenaça de que “gràcies” a ells, podrem cobrar puntualment les pensions futures.
L’avortament és un dret socials que s’ha anat adquirint, consolidant i augmentant des de fa unes dècades. Com sempre diem els qui el defensem, a cap dona se la obliga a avortar i si ho fan, és perquè està en perill la vida de la mare, del propi fetus o per altres motius socials així ho aconsellen. Tampoc l’avortament és un acte exclusiu dels no creients, ja que són moltes les dones catòliques i amb un poder adquisitiu alt que acudeixen a les millors clíniques amb la seguretat que allí gaudiran d’unes mesures sanitàries i de seguretat molt més altes que a d’altres tipus de centres, alguns d’ells fins i tot clandestins o quasi.
La notícia sobre la campanya es va donar a conèixer ahir mateix i ha de durar 15 dies. Però a part d’això res més s’ha filtrat a la premsa o al menys jo, no ho he llegit. A què em refereixo? Simplement em pregunto d’on han tret les dades. És que han fet algun estudi? I si l’han fet, és tot el rigorós que cal. O és el que deia jo de bon començament? Populista i demagog. Personalment m’inclino per aquesta darrera opció.