dilluns, 27 de juny del 2011

COM ROVELLONS D’ESTIU


Com cada any quan arriba l’estiu, els carrers i places de la nostra ciutat, allí on hi ha un bar, s’hi fica una terrassa. Normalment, per aquest tipus, diguem-li d’instal·lacions, regna l’anarquia absoluta, es a dir, no hi ha cap model ni reglamentació específica. Parlo evidentment d’Amposta, després parlaré d’altres ciutats. Suposo que les ordenances municipals només regulen “l’ocupació de la via pública”.
L’altre dia, el propietari del bar Maxi del carrer llarg de Sant Vicent, on vaig a esmorzar cada dia, m’explicava el que diu la normativa de Tortosa sobre les terrasses d’estiu. Carlos, el propietari, és un d’aquells que es queixa sovint de la normativa que no permet fumar a l’interior dels establiments de restauració i, suposadament, voldria col·locar una terrassa davant del seu bar. Segons aquesta normativa, totes les terrasses han de ser de fusta, amb laterals de “celosia” en forma de quadrat o rombe. La vorera no pot tenir menys de 2,5 metres (la de davant del bar en fa 2,47) i no es pot ocupar la via pública. A més, les cadires, taules i para-sols no poden portar cap meda de publicitat i els suports dels para-sols han de ser de fusta o formigó.
Ara, si fem un exercici mental sobre la situació d’Amposta, ens en adonarem del que deia al principi. A mi, particularment, no és que em molesti que les terrasses siguin d’una forma o d’un altra o que les taules i cadires portin la marca d’una cervesa o refresc. Però el que ja no em sembla correcte és que s’ocupi la calçada.
Aquelles terrasses que “baixen” de la vorera, a part de les molèsties que això comporta (més escassetat d’aparcament), hi ha molt més risc que puguin ser envestits per algun cotxe. El motiu d’establir una amplada mínima de vorera no és casual. Les voreres són l’espai per on han de passar les persones i, per tant, sempre s’ha de deixar un espai lliure per evitar que, en un moment donat, hagin de baixar a la calçada.
Sembla que a Amposta aquesta mena de coses (com tantes d’altres) no interessa gaire a l’equip de govern. A l’hora d’atorgar els permisos potser pensen més en recaptar diners que no en la seguretat de vianants i usuaris. Fins que passi alguna cosa.
La setmana passada llegia al Punt que des de la regidoria de governació es vol regular l’horari de les terrasses per a que no molestin els veïns a l’hora de dormir. Imagino que aquesta nova reglamentació encara no ha entrat en vigor perquè el que tenim tot just davant de casa anit (sí ahir per la nit la matinada de diumenge a dilluns) passades les dues encara estaven de tertúlia.       

diumenge, 26 de juny del 2011

EL BARÇA, SUMA, SEGUEIX I ARRIBA AL FINAL DE LA TEMPORADA



Amb la finalització del darrer partit del play off  de futbol sala i on el Barça ha guanyat per 3 a 2 al Caja Segovia, la secció ha assolit la darrera copa per a l’entitat blaugrana.
Aquest matí mateix el Barça juvenil també ha vençut a la final de la copa del Rei, l’únic trofeu que no va poder guanyar el primer equip. Ho ha fet davant l’Espanyol per 2-0.
El cap de setmana passat les noies de futbol (de les poques seccions de fèmines que hi deu d’haver a l’entitat) també van guanyar a l’Espanyol, en aquest cas per 1-0.
I pocs dies abans el Barça de bàsquet va guanyar la lliga davant el Bilbao Biscaia Bàsquet.
Per tant, un excel·lent colofó per una temporada que no sé si serà la més llorejada de la història del Futbol Club Barcelona en els 112 anys d’existència, però sinó ho és, sense cap mena de dubte és de les millors.
Felicitats Barça i a superar els èxits la propera temporada 2011-2012.   

MICRORELATS SOBRE LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA



El proper 18 de juliol serà “oficialment” el 75è aniversari del començament de la guerra Civil Espanyola.
Per a commemorar l’aniversari, la Cadena SER ha convocat un concurs de microrelats de temàtica exclusiva sobre la guerra que es va produir a Espanya entre el 1936 i el 1939.
La cadena de Prisa pretén recollir en poques línies vivències i anècdotes que es van produir durant la guerra i que s’han transmès de pares a fills o d’avis a nets. En el meu cas, encara que el germà gran de mon pare i padrí de tots dos va estar a la guerra i després va formar part d’un “batalló de disciplinaris” per la zona d’Olesa de Montserrat, el cert és que mai me’n va parlar.
Qui sí que ho va fer va ser mon tio Leonardo, el pare dels meus cosins de França.
En diverses vegades mon tio ens va portar a veure alguns dels espais on va estar combatent. Per exemple em va explicar que la nit de la revetlla de Sant Jaume (24 de juliol) del 38, la nit en que l’exèrcit de la República va començar l’ofensiva amb la que s’iniciaria la batalla de l’Ebre, van arribar a les portes de Gandesa. Em va explicar mon tio que des de la seva posició podia escoltar el ball que s’hi celebrava a la capital de la Terra Alta.
També ens va portar fins Vilalba dels Arcs on una metralladora situada a dalt del campanar de l’església va fer una gran carnisseria a les tropes republicanes. Per aquella zona estiguérem buscant un pou on, mon tio, recordava haver calmat la seva set.
I, evidentment, per la zona de la Fatarella, el lloc on s’hi va estar més temps intentant aturar els atacs de l’exèrcit revoltat.
Sobre les vivències en aquest lloc, abans d’arribar al poble i no molt lluny de la carretera que puja de les Campusines, és d’on mon tio em va explicar més coses.
Fins ara, dues d’aquestes anècdotes les he fet servir per a participar al concurs de microrelats. Quan escric aquestes línies una d’elles està “penjada” de la seva pàgina web i, encara em balla pel cap una altra més, aquesta va passar a la zona de Vilalba.
No obstant, i salvaguardant les bases del concurs on s’hi diu que han de ser relat inèdits, quan els meus escrits ja no tinguin cap possibilitat de guanyar el premi de 600 euros, els publicaré al meu blog.  

(La foto està feta al límit de les províncies de Saragossa i Osca (front d'Aragó)