LA FOTO DENÚNCIA DEL 30-09-2011

Aquest munt de brossa està al costat de la rotonda del "bou", a tocar de l'avinguda Aragonesa i no molt lluny dels jutjats. Una ostra més de l'incivisme d'alguns ampostins i ampostines.

LA LLISTA

“La meva consciència m’impedia lluitar i els republicans em van tancar a la presó... M’era ben bé igual haver-ho hagut de fer al costat dels uns u dels altres...”.

En arribar a la presó un pres em va donar un consell: “Cada matí passen llista; quan diguin el teu nom, no contestis; si ho fas, t’enviaran al front”.

Al matí següent van cridar el meu nom: “Cinca Piqué, Ramon”. No vaig contestar. Ja no van cridar-me més.

Finalment tothom havia de marxar cap al front. Ja no quedaven més homes disponibles. En acabar de llegir tots els noms de la llista en quedarem 4 o 5 als qui no ens havien cridat, entre ells el pres que m’havia donat el consell el primer dia de reclusió.

“I vosaltres?” –ens va preguntar el caporal- No varem saber què respondre.

Al cap de pocs instants estava damunt d’un camió camí del front de l’Ebre.

LES FOTOS DENÚNCIA DEL DIA 29-09-2011

Plantes invasores. A la cantonada dels carrers República i Vázquez de Mella (un dels carrers que encara queden a Amposta amb connotacions d'altres èpoques) hi ha una casa abandonada i els arbres del jardí invadeixen la via pública pels dos carrers.
Els hi requerit la regidoria d'Agricultura i Medi Ambient per a que podin els arbres?

LA CARTA

“La guerra està perduda, abandoneu la Galera i marxeu lluny.  Barcelona serà una bona destinació, penso què, allí, hi haurà més resistència”.

Amb aquestes paraules acabava Leonardo la darrera carta que rebrien els seus pares Leonardo i Tereseta. A partir d’aquells moments la decisió d’abandonar el poble era només seva.

...

Aquell gèlid dia del mes de gener, Leonardo, com d’altres combatents republicans, vençuts, cansats i famolencs, es disposava a creuar la frontera cap a l’exili de França pel pas de Port Bou. De sobte, sobre una petita elevació, va veure als seus pares qui, amb d’altres civils, la majoria vells, dones i nens, també es disposaven a fer el mateix. Feia un any que no s’havien vist i molts mesos des de la darrera carta.

Leonardo i Tereseta (germana de mon iaio Julián, mai més van retornar a la Galera i van morir a Lespignan -França-) Leonardo Fill, que si que va retornar moltes vegades, també va morir a Lespignan i està enterrat al cementiri del Pertús, molt prop de Rovira i Virgili, escriptor i president del Parlament de Catalunya a l'exili de França)