dilluns, 31 d’octubre del 2011

L'ATUR



La passada setmana es va fer pública l’Enquesta de Població Activa (EPA) del tercer trimestre de l’any amb un resultats esperats i decebedors. A Espanya quasi que 5 milions d’aturats, mentre que a Catalunya ja es frega la xifra de 750.000, 51.000 més que el trimestre anterior.
Al finalitzar el tercer trimestres el número d’aturats es sol incrementar, sobre tot, amb els temporers ocupats al sector de l’hostaleria i la restauració. Fins aquí, cap novetat. El que passa és que l’increment  ha estat molt superior al dels altres anys.
L’argument “barat” que utilitzar el PP és, com sempre, donar la culpa al govern de Zapatero. Però... I a Catalunya? Ja fa quasi que un any que tenim un govern de dretes presidit per Arturo Mas. Els de CiU ja no poden seguir culpant al govern “tripartit” (tal i com ells l’anomenaven) Comença a ser hora de que vagin assumint les culpes i reconèixer que ells tampoc tenen una “vareta màgica” per a crear ocupació. Com tampoc la tindrà el futur govern del PP si és que, finalment, guanya les eleccions.
Si bé és cert que l’empresariat és, bàsicament de dretes i, per tant, afins al PP a Espanya i a CiU a Catalunya. En moments de crisi econòmica, quan fa falta que es creï ocupació, aquest sector hauria de ser molt més receptiu a l’hora de col·laborar amb un govern de dretes que d’esquerres.
Però, normalment, els empresaris no miren tant pels interessos generals que els seus propis. Si durant molt d’anys a Espanya va arribar indústria gràcies a les inversions estrangeres (YKK a Tortosa, Kanase a Santa Bàrbara, etc), els empresaris espanyols també han invertit a d’altres països on la ma d’obra és més barata. I moltes de les indústries establertes aquí de capital estranger, han acabat marxant perquè, suposadament, no són rendibles. És el que es coneix com a deslocalització. La finalitat de les deslocalitzacions sempre són pel mateix: abaratir costos de producció (jornals, despeses generals i, sobre tot, subvencions dels organismes competents)
La solució, evidentment no passa ni passava per la construcció massiva. Encara que alguns dels habitatges construïts poden acabar en mans d’inversions estrangeres, de gent que opti per Espanya a l’hora d’establir una segona residència o bé una de permanent a l’hora de jubilar-se.
La solució, a part de la inversió (pública amb govern d’esquerres i privada amb governs de dretes)  la recerca, el desenvolupament i la innovació (r+d+i), els pilars bàsics de l’estabilitat econòmica. Però en aquest país sempre hem estat endarrerits, sobre tot, en investigació i quan hi ha crisi, també és un dels sectors per on més es retalla. Avui en dia pagar alta tecnologia a l’estranger suposa perdre competitivitat dels productes propis. I també és lògic que qui té els patens, a l’hora de fabricar o prefereixin fer-ho als seus propis països o bé on els surti més rendible.
En definitiva, tenim atur per a anys sinó es comencem a aplicar ja les mesures apropiades. I, torno a repetir, que ningú cregui que Rajoy té la vareta màgica per a sortir-ne. Dintre d’uns mesos, si voleu, en tornarem a parlar.

LES FOTOS DEL DIA 31-10-2011. LES ESCULTURES D'AMPOSTA IV

"Amposta avança" és obra en pedra d'Ulldecona de Josep Niebla, un artista que va viure durant molt de temps a Amposta i a qui l'amic Manolo Méndez li va fer de marchante durant molts d'anys.
És una de les escultures més recents. Es va inaugurar la darrera legislatura de l'alcalde-senador espanyol i el seu nom és molt de l'estil convergent.
Va dir l'autor que és com una "veleta" que senyala cap a la ciutat, mentre una de les seves "potes" està lleugerament inclinada en actitud de caminar. Molts opinen que sé sembla al logo de Caixa Tarragona.  



diumenge, 30 d’octubre del 2011

FOTOS DEL DIA 30-10-2011. ESCULTURES AMPOSTA III

L'Acullidora és una obra en bonze d'Emili Bonet que dóna nom a tot un barri d'Amposta.
Sembla que l'obra està inacabada, ja que els laterals (com es pot veure) estan buits.




PER UNA SANITAT PÚBLICA




La Sanitat, com l’ensenyament, són drets públics universals que caldria preservar de que caiguessin de forma total o en una gran part, en mans privades.
Els successius governs de CiU amb Pujol al capdavant ja va donar el primer pas amb la creació, per exemple, de l’hospital de Móra. També els de Jesús i el Comarcal d’Amposta estarien dintre d’aquesta xarxa hospitalària que, encara que són públics, la seva gestió és privada.
Si el predecessor i mentor de Mas anava per aquí, que calia pensar del seu delfí? I més quan va “fixar” com a conseller de Salut al cap dels empresaris dels hospitals privats de Catalunya?
Fa unes setmanes, devia de ser sobre la meitat del mes de setembre, recordo que Joan Herrera, el secretari general d’ICV va qualificar a Mas de covard, per no fer els ajusts on caldria fer-los.
Cal suposar que Herrera li estava demanant a Mas que retallés assessors, consells comarcals i altres despeses menys importants i necessàries que en Salut i Ensenyament.
Però perquè Mas no ho fa? És que no tem que els ajusts li passin factura electoral?
Amb dades a la ma, sembla que no. A les passades municipals, quan les retallades ja havien començat, CiU va guanyar de manera clara a Catalunya i va aconseguir alcaldies que, fins llavors, mai o quasi que mai les havia assolit: Barcelona, Reus, Girona, etc.
Ara, quan el programa de Mas ja està desenvolupat en bona part i ja porta quasi que un any de govern, el proper 20-N tornarà a passar un examen. Aquí no s’hi juguen tant. Durant els anys que vaig estar a l’ajuntament d’Amposta, algunes vegades, els regidors de CiU, m’ho havien dit clar: a ells els que els importa és el govern de la Generalitat i que el PSC hauria de decantar-se més per les eleccions espanyoles. Saben que a Madrid només podran ser determinants si els dos grans no obtenen majoria absoluta i, de vegades, ni això. En canvi consideren Catalunya com el seu feu i ficaran tot allò que estigui en les seves mans per aconseguir-ho.
Però tornem al 20-N. La enquesta que va fer pública el Centre d’Estudis d’Opinió aquesta mateixa setmana sembla ser que dóna una clara avantatja a CiU (o al menys així ho interpreten) Per primer cop guanyaria al PSC en unes eleccions generals.
De ser així, legitimaria un com més les seves retallades o no?
En canvi, no retallaran cap a les altres direccions perquè saben que allí tenen a molts dels seus col·locats i això significa tenir fidelitzats molts de vots. La pèrdua d’aquest llocs no només són gent seva que es queda sense feina, sinó també, no disposar del control a llocs que ells consideren estratègics.
Aquest matí no he anat a la manifestació. Finalment, la meva dona i jo hem preferit quedar-nos a casa.
Estem segurs que molts dels convocants i també dels qui han acudit a manifestar-se, voten i seguiran votant CiU. Per tant, manifestacions com les d’avui, serviran per alguna cosa.
M’agradaria que algun dels meus lectors hem digués si s’ha vist a la manifestació algun membre de l’equip de govern de Tortosa. Recordo que una moció presentada al consistori tortosí sobre les retallades a la Salut i l’Ensenyament va ser votada per unanimitat.