LA FOTO DEL DIA 30-11-2011

Sempre he dit que quan passes tots els dies pel mateix lloc, veus qualsevol novetat que es produeix. Avui, en deixar l'Eix de l'Ebre per entrar a Amposta pel camí de Tosses m'he trobat amb aquest nou senyal per a indicar el polígon industrial el camí de Pins i també el "centre comercial". Al menys, i tal com passa amb la senyalització urbana, no es limita al "Carrefour".
Penso que és un senyal útil.

MARIANO I, EL PRUDENT

I què consti que m’ha costat trobar-li l’apel·latiu. També podria haver posar “el callat”, “l’indecís”, “el gris”, “el vigilat”, etc.

Són molts els mitjans de comunicació que li reclamen que digui alguna cosa. Ja fa més d’una setmana que va guanyar les eleccions generals per àmplia majoria absoluta i pràcticament no sé li ha escoltat dir res., tret del que va dir diumenge 20 sobre que el dia següent havia d’anar a treballar. I sembla que sí. Que al seu despatx del carrer Gènova no para d’entrar i sortir gent. M’imagino que assessors, futurs ministres i d’altres alts càrrecs del seu govern, amics, etc. Avui mateix, sense anar més lluny, ha rebut als representants sindicals i de la gran patronal espanyola. Això sí, per separat, no sigui que ja es comencin a tirar els trastos pel cap abans de començar el mandat.

Els líders sindicals diuen que no acceptaran una nova reforma laboral. En canvi, la patronal la reclama. De fet voldrien una reforma laboral que només tingués dos articles: Article 1r. “Els treballadors podran ser acomiadats quan ho consideri oportú l’empresari sense que tinguin dret a cap tipus d’indemnització”. Article 2n: “Les retribucions salarials les fixarà l’empresari d’acord amb les seves necessitats laborals o personals”.

Els empresaris espanyols voldrien pagar preus dels països poc desenvolupats per a ser així més competitius. Poc importa que els ciutadans d’aquest país no acabem consumint els seus productes, el que pretenen és poder exportar als països més rics on hi viuen les persones amb més recursos.

L’altre dia, crec recordar que el govern de la Generalitat, feia una crida als empresaris que fabriquen a tercer països per a que tornessin a instal·lar-se a Catalunya i absorbir així una part dels aturats. Però... Els compensa fabricar aquí? Els empresaris busquen primer que res el benefici empresarial. Això passa, principalment, pel cost de producció. Certament el transport des del Marroc, Romania o la Xina a Alemanya, el Regne Unit, Suïssa o França, poden ser més cars que si els mateixos productes es fabriquessin o produïssin a Espanya, però quan s’han de transportar a d’altres països com els Estats Units, Brasil o Japó, els cost és similar.

Si a sobre tenim en compte que els treballadors dels països poc desenvolupats cobren salaris molt més baixos que aquí i sense cap tipus de dret laboral, ens trobarem allí on estàvem al principi: l’empresari espanyol només retornarà al seu país si s’abarateixen els costos de producció, es a dir, la ma d’obra.

Sembla que amb Rajoy, les coses aniran per aquí. Encara que no ho digui...  

IDEES IMAGINATIVES PER A SUPERAR LA CRISI XIX

Sóc conscient que cada cop costa més superar aquesta maleïda crisi. L’aparent crisi econòmica s’ha convertit en una crisi del sistema capitalista i es trigarà molt en poder-ne sortir. S’acabarà sortint, però com sempre, els rics i poderosos, en sortiran més ben parats; i això que molts d’ells (no dic tots) han estat els que l’han provocat (però la resta en sabran treure profit)

Al segle XXI una de les coses que millor funcionen són les telecomunicacions. Qui no té a casa un ordinador o un telèfon mòbil? Per no parlar dels “iphones”, "ipad", rajoles tàctils, etc. Per tant, els negocis relacionats amb aquest món tenen moltes possibilitats de triomfar, sobre tot si són enginyosos.

Dilluns portava el Periódico de Catalunya que una parella de joves (una dona i un home) han fundat una empresa que es diu “Tiendeo”. I què és això? El nom pràcticament ho diu. Segur que cada dia os deixen a la bústia de casa propaganda d’algun supermercat de la localitat o la zona. Tant és la insistència en aquest tipus de publicitat, que molts, com jo, han optat per posar a la bústia: “Publicitat, no” o algun missatge similar.

Què passaria si algú agafés tots aquest fullets publicitaris i els posés a una web? D’això va “Tiendeo”. Així, si algú vol anar a comprar a un determinat súper, només li cal entrar a aquesta web (també hi ha blog) i mirar les ofertes que hi ha. Fàcil no? I a sobre s’estalvia en paper i en despeses de repartiment.

Una altra idea brillant.

ELS COLORS DE LA TARDOR VIII