divendres, 23 de desembre del 2011

DISCULPES D’UN MAL PAGADOR




De vegades jo també m’he de “menjar en patates” algunes de les coses que dic. Sempre he afirmat que els de CiU mai admeten que s’han equivocats, ells sempre ho fan tot bé. Estava errat. Mas, el president de la Generalitat ha admès que es van equivocar quan van restar de les nòmines dels seus treballadors un IRPF sobre quantitats que ho havien cobrat. I?
Perquè em sembla que el simple gest de demanar disculpes quan “l’han cagat” és del tot insuficient. O és que les famílies dels empleats públics d’aquest país mengen de disculpes? Em sembla que no.
Una solució immediata seria que el dia 28, amb el 80 % de la paga, se’ls hi tornés la major part d’aquest diners descomptats erròniament, més o menys fins cobrir el 100 % de la paga extraordinària. Potser amb aquest gest el govern de la Generalitat es rentar un tant la seva malmesa imatge.
Però encara és insuficient. D’alguna ment pensant va d’haver de sortir la idea de descomptar-los l’IRPF de les nòmines. No sé si del propi conseller Mas-Colell o d’algun director general, assessor, etc. Evidentment si va ser del conseller, deixa molt malament a un dels més prestigiosos professor d’economia que hi ha al món i que ho ha estat de les de Berkeley i Harvard (EE.UU) i després de la Pompeu Fabra.
Sigui de qui sigui la “fotuda de pota” la cosa no pot quedar així i caldrien dimissions més que immediates. Potser els passi pel cap fer dimitir a algun personatge de rang inferior per a salvar ells la pell, però algun culpable hauria d’assumir la monumental errada.
Segurament després, quan ja ningú se’n recordi el tornaran a recol·locar a algun altre departament i ja està, però al menys demostrarien que de tant en tant, també els de CiU són humans.  
Tant d'acusar al governs socialista de morós...   

UNA JUGADA ROCAMBOLESCA



Dimecres el Banc Central Europeu (BCE) va posar a disposició dels bancs comercials una quantitat força respectable, quasi ½ bilió d’euros (uns 480.000 milions per ser-ne una mica més exactes) a un interès d’1 % anual. Evidentment els governs de la zona euro van fer una crida a les entitats financeres per a que acudissin a la subhasta. Ja sé sap que una cosa és el que demanaran i l’altra la que s’acabaran emportant-se, això depèn del total que es demani i si es cobreix o no les previsions.
Aquests diners han de servir, principalment per a donar crèdit a empreses i famílies i activar així l’economia (què pro falta li fa), però sembla que també pot servir per a comprar deute sobirà dels països de la zona euros i, evidentment, la temptació en comprar aquell que dóna més interès, està sobre la taula. Per tan, es pot crear més especulació i, a la llarga, pot arribar a passar com als bans alemanys i francesos (sobre tot) que es van veure atrapats per la situació econòmica de Gràcia i Itàlia.  

LES FOTOS DEL DIA 23-12-2011. PORTES TAPADES

A aquest local del carrer Ulldecona, molt abans de l'empresa de la qual encara hi figuren el rètols, hi va estar el concessionari de la Citroën. la SAMSA.
Ara ja portava uns anys abandonada i el vàndals havien trencat els vidres de la porta i dels aparadors. No sé si va arribar a ser ocupada, crec que no. L'ajuntament, com ha fet amb d'altres naus de la zona, va decidir tapar portes i aparadors amb maons. 

LES INVERSIONS PER AL 2012 A AMPOSTA



El pressupost d’inversions de l’ajuntament d’Amposta per al 2012 està al voltant dels 2 milions d’euros.
Com sé que la memòria falla moltes vegades, us donaré uns exemples del que es pressupostava durant l’època de vaques magres: 5,6 milions (2004), 5,7 milions (2008) 9 milions (2009)
Com es veu, menys de la meitat de la majoria dels anys i pràcticament ¼ part del pressupost de 2009 que va ser el més alt.
Evidentment estem en època de crisi i al nostre ajuntament, l’actual conjuntura econòmica també li passa factura.
Però és que, a sobre, Amposta té un problema afegit. L’ajuntament no estalvia i les inversions sempre s’han fet gràcies a les transferències (subvencions) que arriben de la Generalitat de Catalunya i del govern central.
En fons propis (les que es farien gràcies a l’estalvi i la bona salut econòmica), recordo que un any van ser de 6 euros (no me deixat de posar milions ni tant sols mils, tal com sona 6 EUROS) i un altre any (sempre parlo de memòria) crec que van ser de 10 o 12. Això si, entre mig hi va haver un anys que van ser 200.000 euros (!) tota una proesa.
Però segons la llei actual, els ajuntament no poden invertir més enllà del capital que amortitzen durant l’any a les diferents entitats financeres i com aquesta quantitat ronda els 2 milions d’euros (l’endeutament del nostre ajuntament sempre ha estat molt alt), per al 2012 podran invertir aquesta quantitat.
I en que s’invertirà? Sembla ser que amb la compra d’uns terrenys necessaris per a la nostra ciutat i arranjant carrers.
“Eso es todo amigos”.