dissabte, 31 de desembre del 2011

BITXOS?



El president veneçolà Hugo Chávez acusa els Estats Units d’estar al darrere dels càncers que pateixen alguns mandataris o exmadataris d’Amèrica del Sud: ell mateix, la presidenta d’Argentina, Cristina Fernández, l’actual presidenta del Brasil Dilma Rousseff, l’expresident d’aquest mateix país Lula da Silva i el paraguaià Fernando Lugo.
Evidentment sona a “bajanada” i més venint de qui ve encara més. De fet, el Periódico d’ahir valora negativament les seves paraules. Ara bé, Chávez argumenta que als anys 40, els Estats Units van fer proves de sífilis a Guatemala.
Les malalties es poden dividir en molts grups, per exemple les que són contagioses i les que no i, fins el que jo sé, el càncer no es contagiós. Hereditari, en alguns casos, sí, contagiós o.
Dit això, no he pogut sinó recordar la gran epidèmia (crec que no va arribar a la categoria de pandèmia) que hi va haver a Espanya l’any 1981 de la que es va culpar a l'oli de colza desnaturalitzat.
El que teniu “una edat” (com per exemple la meva) potser us en recordareu que els primers casos es van produir a Torrejón de Ardoz (Madrid), a primers de maig, just el dia que passava per allí la Vuelta ciclista a Espanya.
Com tots sabeu, a Torrejón de Ardoz hi ha una base militar dels EE.UU i qui em diu a mi que no s’hi fan experiments diversos. Jo sempre he pensat que se’ls hi va d’haver escapar un “bitxo” que es va escampar i va encomanar una rara malaltia a molta gent i va produir més de 1.000 morts segons les xifres oficials.

FELIÇ (esperem) 2012 A TOTS ELS AMICS I LECTORS


"UN AMOR PERFECTE"


Allà pels anys 70, una colla de joves d’Ulldecona, van sortir una nit de gresca. A l’hora de decidir la destinació, van pensar que Rossell estava bé, eren les festes majors i ja sé sap que, durant les festes, s’hi troba més ambient d’allò que és habitual.
En arribar, van buscar una taula per a seure al carrer d’un cèntric bar. En arribar el cambrer, cada un dels joves li va anar demanant el que volia consumir:
-“Jo una cervesa”.
-“A mi em portaràs un cuba-libre”.
-“A mi un cafè”.
....
Tot anava perfectament fins que va arribar a un dels joves. 
 
-“I tu que voldràs?” –Li demanar el cambrer-.
-“Jo? Una quinto San Miguel”.
-“No en tinc, ha de ser Estrella”.
-“No, Estrella no en vull, porta’m una Pepsi”.
-“Ha de ser Coca-cola”.
-“No, llavors portam una copa de Torres 5”.
-“Haurà de ser Magno”.
-“Tampoc. Un gin-tònic de Gordons...”
-“De Larios et va bé?”
-“No, de Larios no m’agrada...". 





Després d’unes quantes productes més, els quals el cambrer tampoc en tenia, el jove faldut li digué:
 


-“Un Parfait amour “.(*)
-“Un què?” - Li va demanar el cambrer-.
-“Un Parfait Amour .–insistir el jove- Si home, una amor perfecte...”.
 
El cambrer cansat li respongué.
 


-“Sí home, sí, un amor amb bicicleta...”. 
 


Li va acabar servint un got de llet.

(*) Un Parfait Amour era una beguda de color lila de la casa Marie Brizart.