dimecres, 29 de febrer del 2012

CARTA QUE HE ENVIAT AL PERIÓDICO DE CATALUNYA: AMB EL PEU CANVIAT



Primer que res voldria felicitar al Periódico per la seva innovació constant. La darrera l’haver introduït el codi QR a la seva edició en paper par a poder veure vídeos des de els mòbils que tinguin l’aplicació adequada.
Dit això, i aprofitant que a Barcelona s’està fent el Congrés Mundial del Mòbil (perdó el Mobile World Congress), trobo que les noves tecnologies, que cada cop més, s’estan introduint a la nostra vida quotidiana res tenen que veure amb el funcionament de les companyies telefòniques que ens permeten la connectivitat. Els uns i els altres porten el pas canviat.  
Sense citar noms, la majoria d’elles (per no dir totes) acaben per no donar el servei que has contractat o, simplement se les enginyen per a pujar-te les tarifes (com per exemple treure’t les bonificacions pactades)  
Encara no fa un any que em vaig canviar i, des de fa mesos, ja tinc decidit tornar a canviar quan s’acabi el període de permanència per que m’he sentit enganyat des del principi.  

ALS DIRECTORS DE BANDES DE MÚSICA DE VALÈNCIA



Dissabte vaig tenir el plaer d’escoltar a la banda Unió Musical de Riba-roja de Túria dirigida per José Rafael Pascual Vilaplana, dintre de la programació “Amposta de banda a banda” que organitza cada any la Lira Ampostina. La banda de música valenciana, que properament ha de participar al concurs de la Sénia, ens van fer gaudir amb un repertori molt treballat i, sense dubte, molt preparats per al concurs.
El seu director, agraït el reconeixement del públic, ens va oferir per acabar la vetllada una sardana.
Els directors de bandes solen ser coneixedors de les músiques arreu del món i, cal suposa, que com ningú saben les que són típiques de cada territori. Si bé la sardana és la “dansa més tradicional de Catalunya”, caldria recordar-los que la més tradicional de les Terres de l’Ebre és la jota.
Per tant, senyors directors, a partir d’ara, si volen quedar bé amb el públic autòcton d’Amposta, els hi agrairia la interpretació d’una jota com a darrera peça del seu repertori. Gràcies. 



  

FOTOS DE LA FOIA DE MASDENVERGE I