El “preu just” és aquell que es paga sense
passar-se. Com el programa que es feia fa anys a Televisió Espanyola i que presentava
Joaquín Prats.
Però si un dia, algú, ve a casa a fer-vos un
treball i en demanar-li quan val, decideix fer-ho en negre i us diu:
-“Dóna’m la voluntat”.
Què faries?
Mira de tenir una quantitat de diners en
monedes o bitllets petits, depenent del tipus de treball. Llavors li vas donant
d’un en un i cada cop que li dipositis un a la seva ma, li mires la cara. Quan
ell creurà que li estàs donant més del que pensava, posarà un somriure. Quan
això passi, li retires el darrer bitllet o moneda. Sense dubte, serà el “preu
just” pel seu treball.
