LA FOTO DEL DIA 29-04-2012

La foto la vaig "capturar" ahir dissabte quan anava de la Ràpita a Amposta per la carretera del canalet. Podeu observar la silueta del Montsianell.

II TROBADA DEL GRUP "QUEDEMALLALAMERA"

 Ahir a la tarda, quan finalment vaig arribar a la pista del Club Patí Rapitenc, on m’esperaven la meva dona i el meu fill gran (viu a la Ràpita), em va dir: “menys mal que has arribat; temia el pitjor després de veure les fotos que ha penjat el teu amic Paco a Twitter”. Me’n va descriure unes quantes i, efectivament, vaig poder comprovar la velocitat que avui en dia tenen les noves tecnologies de la informació.

També me’n vaig adonar que, encara que el grup es va creat per a Facebook, alguns dels membres (segurament els més actius), usen sense cap mena de problema diversos comptes i mitjans. Jo encara no en sóc capaç...

Va ser el final de la jornada. Una jornada que començava a Ulldecona sobre 2/4 de 2. Quan vaig arribar, allí, a la Mera, ja estaven esperant una bona part del grup. Després de la foto oficial ens varem dirigir al restaurant de l’Orfeó Ulldeconenc que també és seu de la penya barcelonista local.

Després de lliurar-nos a tos els presentes amb un mocador com els que usaven abans els pagesos de la zona, commemoratiu de la II trobada, ens asseguérem tots davant de l’àpat que ens havien preparat per a l’ocasió.

Quan encara hi havia que no havia pres el cafè, una part dels 50 assistents a la trobada (poc més o menys) ja estaven al patí fent el cremat i entonant “el Meu Avi”.

Encara que l’actuació estel·lar del dia va ser la presència de “Carmen de Mairena” que ens va recrear amb diferents peces del seu extens repertori.

L’única nota negativa va ser la no assistència a l’acte de Marisín Campos que va tenir que desplaçar-se al Carrefour de Vinaròs per a fer la compra setmanal.

Marisín: La propera vegada ves al Carrefour a Amposta!!!!!!!!        

EL PREU JUST (relat)

El “preu just” és aquell que es paga sense passar-se. Com el programa que es feia fa anys a Televisió Espanyola i que presentava Joaquín Prats.

Però si un dia, algú, ve a casa a fer-vos un treball i en demanar-li quan val, decideix fer-ho en negre i us diu:

-“Dóna’m la voluntat”.

Què faries?

Mira de tenir una quantitat de diners en monedes o bitllets petits, depenent del tipus de treball. Llavors li vas donant d’un en un i cada cop que li dipositis un a la seva ma, li mires la cara. Quan ell creurà que li estàs donant més del que pensava, posarà un somriure. Quan això passi, li retires el darrer bitllet o moneda. Sense dubte, serà el “preu just” pel seu treball.

ELS HOSTALETS D'EN BAS