dijous, 3 de maig del 2012

ELS “AMICS” DE MOURINHO SON ELS “AMICS” DEL MADRID



Si parlo del Madrid no és per fer-ho de forma positiva. És igual que quan el miro per la tele que només ho faig quan perd o té la possibilitat de perdre, igual com va passar quan va jugar contra el Bayern de Munic.
El Madrid recull allò que ha sembrat Mourinho que no és una altra cosa que enemistats i antipaties de la majoria dels equips i aficions rivals. No només del Barça, sinó de la majoria dels equips.
Potser el que es pretén és que parli d’ells, potser sí, ja sé sap la dita : “L’important és que parli d’un encara que sigui malament”. És una manera de veure les coses.
L’afició de l’Atlètic de Bilbao farà avui un acte de desconsideració cap al Madrid. Si el Màlaga guanya al camp de Barça i, per tant, el Madrid és campió de la lliga 2011-2012 abans de jugar, el públic que acudirà a Sant Mamés, arribaran ½ tard. I si el Barça guanya i el Madrid també acaba per fer-ho, l’afició marxarà 5 minuts abans d’acabar el partit per evitar felicitar-los.
Sembla ser que part del malestar existent amb l’equip blanc de la capital és per la negativa (o potser seria millor dir ‘excusa’) en deixar jugar la final de la Copa del Rei al Santiago Bernabeu.
Com ja explicava l’altre dia, l’actitud del segon entrenador blanc Aitor Karanka sobre el comiat de Pep Guardiola, no va ser precisament condescendent i d’elogi pels resultats obtinguts, sinó més bé d’una total indiferència sobre una persona que, al meu humil entendre, ha sabut revolucionar el món del futbol en mols d’aspectes.
Les declaracions que posteriorment va fer Mourinho sobre el mateix tema, tampoc ajuden gens a canviar l’opinió que molts ja teníem sobre “aquest parell”. Les declaracions de l’entrenador blanc van ser més o menys aquests: “Jo em cansaré del futbol el mes de juliol quan no hi hagin partits...”. Un amic meu m’ha donat la resposta: “Si guardiola entrenés al Barça per diners, igual com ho fa ell, no hauria renunciat a ser-ne l’entrenador”. No obstant, el mateix amic m’ha dit que ell hauria guanyat la lliga a 3 dels països més importants: Anglaterra, Itàlia i Espanya. Aquí hi he discrepat. I no és que no sigui veritat, ja que és un fet cert i contrastable, però ho ha fet amb 3 grans clubs i quan li han fitxat quasi que tot el que ha demanat.
Us en recordeu el que va dir Núñez quan les relacions amb Cruyff na no eren bones? “Amb diners, fins i tot la dona de fer feines e casa podria fitxar”. I és evident, si configures un equip amb els jugadors que demanes, costin el que costin, la garantia d’èxit és superior que si vas a un club petit sense cap possibilitat de fer fitxatges milionaris.
El gran èxit de Guardiola és haver pujat al primer equip un bon grapat de jugadors que ara són estrelles del futbol i que qualsevol equip punter pagaria grans quantitats per a fer-se amb el serveis.
Mourinho mai podrà presumir d’això...

RUPIT IV











dimecres, 2 de maig del 2012

XIX FIRA DE LA TERRISSA DE LA GALERA. BALANÇ



Aquest any vaig anar a la fira un parell de dies, diumenge per la tarda i dimarts matí i tarda. La sensació que em vaig emportar va ser força bona. L’èxit de públic està assegurat abans de començar, sempre que el temps acompanyi. Possiblement, pel que vaig escoltar i per les sensacions que varem tenir, les vendes van ser menors que anys anteriors, quan hi havia més “l’alegria” per comprar.
La majoria dels expositors repeteixen any rere anys. En alguns casos, quan canvien d’ubicació,fins i tot te’n adones. No és el més normal. L’habitual és que els artesans ocupin els mateix lloc que han anat ocupant les edicions precedents.
El que costa més és veure les novetats que solen introduir els artistes. Segurament que la majoria portaran alguna peça fabricada especialment per a l’ocasió, a part de repetir amb les més venudes dels anys anteriors. Aquest any hi ha hagut una sorpresa molt agradable. Un artesà de Madrid portava unes peses que semblaven fetes de fusta i paper. Imitaven escriptoris amb pergamins i altres objectes i n’hi havia de sobre taula i murals. Amb aquesta crítica, no és d’estranyar que aquest mateix artista s’emportés el primer premi de la III edició del concurs de ceràmica. No obstant això, la seva obra no estava a l’abast de tothom, ja que, sense dubtar ni per un moment que ho valgués, pagar quantitats al voltant de 800 o 1.000 euros, sembla un poc excessiu.  
Més enllà de totes aquestes valoracions, hi ha un parell de notes negatives que, potser per a la majoria del públic poden passar desapercebudes, però no per aquells que son fills del poble i que solem visitar la fira cada any. M’estic referint a la polèmica que hi va haver l’any passat entre el Cadup, l’associació que organitza la fira i el terrisser local.
No conec en profunditat l’arrel de tot l’enrenou, però vist des de fora, em sembla que el tracte que sé li ha dispensat  als Cortiella (que aquest és el cognom de la darrera família quan han mantingut la tradició al poble) ha estat exquisit. Sempre han gaudit d’un lloc preferent al centre del recinte firal, davant de la plaça del mercat, allí on s’ubiquen els estands de la comunitat autònoma convidada.
L’èxit global de la fira, també repercuteix de forma directa i positiva amb la promoció del taller. El poble de la Galera, ara, és conegut per la fira i per la seva tradició terrissera i, molta gent, gràcies a aquests fets, l’ubiquen perfectament al mapa.
Ahir, en passar per davant de l’obrador, la darrera casa del poble segons sé surt cap al Sud, s’hi podia veure al carrer algunes de les peses que s’elaboren com a reclam per als visitants. Em va fer pena. El lloc dels Cortiella ha d’estar a la fira venent els seus productes i mostrant les seves habilitats amb el torn (que també estava parat)
Per tant, com a conclusió, demanaria que, per al bé de la fira i, m’atreviria a dir, fins i tot per a la seva continuïtat, des dues parts haurien de ser capaces de salvar les diferències existents i tornar a la normalitat i a la bona sintonia que no s’hauria d’haver perdut mai.

RUPIT III








Fonda Marsal.