dimecres, 30 de maig del 2012

LES FOTOS DENÚNCIA DEL DIA 30-05-2012




“PA I CIRC” (nou significat)




L’origen de la frase s’atribueix al poeta romà Juvenal (segle I d. de Crist) i es referia al blat i les entrades per a veure el cric que donava l’emperador romà al poble per a mantenir-los allunyats de la política del moment.
Després de pràcticament 2.000 anys, la frase segueix tenint vigència, això sí, amb canvis significatius.
Segle XXI, Espanya (Spanien, Spain, Espagne) Situació econòmica actual: 5,6 milions d’aturats (el 24,1 % de la població activa), la prima de risc marcant màxims històrics (540 punts bàsics) la borsa sota mínims, l’índex l’IBEX està pels voltants dels 6.100 punts (el més baix des de l’any 2003, quan Aznar era el president del govern) 
 
Significat de "PA": Genèricament, és el que manca moltes cases del nostre país. Les cues de gent demanant menjar bàsic  a organismes com Càritas i la Creu Roja cada dia són més llargues. Molts de xiquets i xiquetes no poden quedar-se al menjador escolar per culpa de les retallades en les subvencions que donaven les administracions (normalment consells comarcals) i molts de pares no tenen recursos suficients per a pagar els preus actuals. En canvi hi ha d’altres famílies que prefereixen que els seus fills dinin al menjador perquè, al menys, fan un àpat diari en condicions. 
 
Significat de "CIRC": És l’espectacle que ens dona cada dia el govern central. Un govern incapaç de adoptar mesures eficients per a treure el país de la crisi. Una crisi que van provocar ells mateixos gràcies a la liberalització del preu del sòl durant el mandat d’Aznar i que després van ajudar a engreixar-la els dirigents del País Valencià i Madrid provocant enormes forats a les entitats financeres que controlaven: CAM, Bancaja, Banc de València i Caja Madrid, la majoria d’elles integrades avui a Bankia que necessita una injecció d’efectiu d’uns 20.000 milions d’euros. 
 
Cal invertir la fórmula: Més pa i menys circ. I si no és així, acabarem lamentant-nos tots... I per a llavors, ja serà molt tard, massa tard.

3.000!!



Acabo de fer l’entrada 3.000 al meu blog. El camí fins aquí no ha estat fàcil, gens fàcil. De vegades costa trobar un tema que es pugui comentar sense ser repetitiu. En els darrers mesos, la retirada de la política activa tampo m'ha ajudat gaire, ja que abans podia comentar actes o esdeveniments en primera persona o, vuiguis o no, te'n assabentaves de moltes coses que fan els nostres mandataris municipals. 
Vaig obrir la Via Augusta a finals de juliol de 2007 (encara no fa 5 anys) i, implícitament, al mateix temps, vaig adquirir el compromís amb mi mateix d’escriure alguna cosa cada dia, com si es tractés d’un diari personal on reflecteixo la meva opinió, però també les meves dèries i, darrerament, també ho faig servir com a galeria de les meves fotografies, fetes, normalment, durant els viatges. Poques vegades ha passat el dia sense que publiqués una opinió, un article (encara que no fos meu), una foto, etc.  
Des del mes de juliol de l’any passat, també heu pogut descobrir en mi una nova faceta: escriure microrelats. Aquesta era una modalitat que no havia tocat mai i que va significar tot un repte. Segurament recordareu que vaig participar en un concurs de microrelats sobre la guerra Civil Espanyola que va organitzar la Cadena Ser commemorant el 75è aniversari del seu començament. Se’ns va acotar molt l’extensió que podien tenir i, per tant, calia eliminar tot allò que es podia considerar superflu i centrar-nos, exclusivament en allò que era realment important a l’hora d’explicar-los. Amb un d’ells, al que vaig titular com “el mulo”, vaig arribar a la final on només en van arribar 8 de més de 1.300 que se’n van enviar. El jurat únic va ser l’escriptor Juan José Millás. A partir d’aquesta experiència n’he escrit diversos més, però quan els escric, no sóc tan exigent i si m’estenc una mica més, tampoc passa res. Normalment són sobre anècdotes que he viscut o m’han contat al llarg de la meva vida. Cap és inventada, ja que no tinc la imaginació necessària per a imaginar-me històries fictícies. Ara mateix n’he tinc programades unes quantes que s’aniran publicat els propers caps de setmana, normalment aquells diumenges que no publicaré l’article quinzenal que escric per a Vinaròs News.  Per cert, hi ha una productora local interessada en fer un curt (entre 5 i 10 minuts) sobre un dels relats de la guerra civil: “el último cigarrillo”. Si, finalment el projecte veu la llum, no cal ni que us digui, que tindré tanta emoció i alegria jo, com el propi realitzador Pau Bertomeu. D’haver novetats sobre el tema, us mantindré informats.    
Des de principis de l’any passat, les visites amb blog s’han incrementat notablement, però no sempre les que tinc durant un mes superen les del mes anterior. Hi ha alts i baixos, depenent sovint de l’època de l’any. El mes que més visites vaig tenir va ser el maig de 2011, coincidint amb les eleccions municipals (6.939) Aquest més va culminar la progressió que s’havia produït durant els mesos precedents. Però a partir d’aquí la davallada va ser important. Durant el mes de juliol quasi ve no vaig passar de les 2.000 visites (2.229) Passat l’estiu, el nombre de visites es va tornar a recuperar fins superar les 6.000 (6.246) el passat març, però a l’abril va tornar a patir un davallada important (4.209) Aquets mes de maig han tornat a augmentar i, presumiblement, passaré de les 5.000. Superar les 200 visites diàries, ja no és una excepció i, poques vegades baixo de les 100.
Possiblement, si en lloc de ser un blog preferentment polític tingués una altra temàtica tindria moltes més visites, però sóc un animal polític i m’agrada aquest tema (què hi farem!) No obstant això estic content per tenir uns seguidors fidels que, diàriament, aguanten les meves manies. Una vegada més expressar-vos a tots i a totes el meu agraïment i una petició: segui igual, no canvieu mai.      

EL BOSQUET DE LES ESTUNES III (PORQUERES)