LES FOTOS DEL DIA 28-10-2012. ELS EFECTES DE LA VENTADA D'AHIR A AMPOSTA

Arbres arrancats a la plaça de la Castellania d'Amposta. 
La combinació de l'aigua de la pluja que deixa el sòl tou i el vent, és contraproduent. 

 

InteliCiència Col•lectiva (jornada de clausura)

Si parléssim en termes taurins, caldria dir que els ponents de la darrera jornada eren 4 primeres espases. Passem a presentar-los:

ARCADI OLIVERES. Doctor en Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Catalunya i president de Justícia i Pau.

NATXO TARRÉS. Cantant del popular grup de rock Gossos.

JOAN ANTONI MELÉ. Directiu de la banca ètica i sostenible Triodos Bank i escriptor.

SANTI LÓPEZ-VILLA. Encarregat del Fòrum del Talent del Montsià, coach i escriptor.

Voler explicar el que es va dir, donaria quasi per a fer un llibre, per tant, penso, que abans de escriure algun disbarat, millor que veiéssiu per vosaltres mateixos sobre de que anaven les jornades. Les intervencions que veureu dels diferents ponents estan extretes de YouTube i encara que no siguin les que van fer ahir, bé us podeu fer una idea força aproximada. 

http://jornadesmontsiaactiu.wordpress.com/

Vídeo de presentació de les jornades. 

Natxo Tarrés:

Arcadi Oliveras:

Joan Antoni Melé:  

Santi López-Villa: 

Un acte similar a Vilanova del Camí fa uns mesos:

Com a cloenda de la cloenda es van fer exercicis pràctics pera fer més entenedor l'objectiu de les jornades. 

DIETA VEGETARIANA

Entre brots verds i fruita, sembla ser que els nostres governants estan capficats que ens tornéssim vegetarians.

Quan a penes havíem entrat de ple en la crisi, quan a Espanya encara governava un tal José Luis Rodríguez Zapatero al cap davant d’un bon grapat de socialistes, el president va dir que gràcies a les mesures econòmiques que s’aplicaven ja es començaven a veure els primers brots verds, tot referint-se a que el país començava a sortir de la crisi.

D’allò ja fa anys, no recordo quans però als menys 3.

Però el més dur estava per arribar. Al maig del 2010 el govern de Zapatero començava a aplicar les primeres mesures d’austeritat com per exemple la primera retallada de sous als funcionaris i el projecte d’endarreriment de l’edat obligatòria de jubilació que passaria del 65 al 67 anys.

Aquesta setmana el Borbó ha estat de viatge a la Índia. Quan ho vaig saber vaig pensar en aquell acudit que s’explicava quan el president del govern era Felípe González i el Ministre d’Afers Exteriors un tal Fernando Morán. Durant el seu discurs, el Borbó va dir que les mesures econòmiques que aplicava l’actualgovern de Rajoy començaven a donar els primer fruits.

Per aquells que no ho sàpiguen, els discursos que pronuncia el Rei no els escriu ell, sinó algú proper al govern de l’estat i que, evidentment, estan en consonància amb la ideologia política del partit que governa en aquells oments. O sigui el PP.   

Al Rei li van donar uns fulls i li van dir: això és el que ha de pronunciar sa majestat en el discurs del sopar de gal·la amb el president de la Índia. Per cert, algú sap com es diu el president de la Índia (és que encara estic pensant amb el acudit de Morán)

Però n’hi havia brots verd llavors ni es veuen ara els fruits derivats de les polítiques peperes. Si us he de dir el que penso és que, ara mateix, estem vivint els moments més durs de la crisi financera. I no ho dic perquè si, sinó per que les xifres oficials així ho indiquen.

Des de l’entrada en vigor de la reforma laboral (aquella reforma que segons el PP havia de servir per a crear llocs de treball) s’han creat més expedients de regulació d’ocupació (ERO’s) que mai o el que és el mateix, més acomiadaments que mai.

Segons la darrera Enquesta de Població Activa (l’EPA) que es va fer pública el passat divendres, a Espanya la taxa d’aturats que busquen feina ja és del 25 %, o sigui 1 de 4 persones en edat de treballar i que pot treballar, no treballa (al menys que ho faci a l’economia submergida i que no ho digui), mentre que a Catalunya és del 22,5 %.

La dieta vegetariana és la que es veuen obligats a portar moltes famílies que ja no tenen per a carn ni peix. Recordo que fa uns anys, en un dels traspassos de la fruiteria que hi ha tot just als baixos de l’edifici on visc, la qui traspassava el negoci li va dir a qui l’agafava: Sobre tot, quan arribi a final de mes, que no hi faltin ni ous ni patates. Fer una truita de patates sempre és una alternativa per a posar al plat.

Ara m’imagino que la propietària mira de tenir-ne sempre, ja sigui final de mes o principis. I moltes famílies, directament, acudeixen als serveis socials del municipi a la recerca del menjar per a cobrir les necessitats bàsiques.

Per tant, ni brots verds ni fruits ni res que sé li aparegui... El panorama cada dia que passa és més desolador...  

 Per cert, us havia deixat intrigat amb l'acudit de Fernando Morán? 

Els Reis d'Espanya anaven de viatge oficial a la Índia (com aquests dies), però en contra del que és habitual, no viatjava amb ells els ministre d'Afers Exteriors per un problema de salut. Quan ja eren a l'avió el Rei li va preguntar a la Reina: Sofia, sap com es diu el president de la Índia? Ni idea -li respongué la Reina- Total que el Rei li demana al telegrafista que li fes arribar un missatge al ministre amb la següent pregunta:
Coneix el senyor ministre el nom del president de la Índia? 
Al cap d'uns moments reben la resposta:
Sí. 
El Rei, una mica confós per breu resposta, ordena enviar-ne un altre:
Sí i què més? 
Morán respon: 
Sí, Majestat!!   

CLOENDA DE LES JORNADES D'ECONOMIA DEL MONTSIÀ (Fotos I)