dissabte, 30 de març del 2013

PER A FER-NOS ENTRAR AL SOLC

Ho hem pogut veure durant aquesta crisi. Sovint se'ns ha dit que la crisi l'hem provocat nosaltres, el nostre consumisme desmesurat. Evidentment no sempre ha estat així. Avui us mostraré dos exples molt gràfics de com ens manipules per a fer-nos creure que els que ells pretenen és bo per a nosaltres. De vedades potser així, però hi ha d'altres interessos amagats.

A la primera foto ens diuen que pujar per les escales és bo. I sense cap mena de dubte ho és, però el que pretenen és estalviar electricitat a costa del pacient. 

 
L'altre exemple és molt més fort. Ens volen dir que pagar l'euro per recepta serà el que "salve" (sostenible diuen ells) els sistema de salut català. Per cert, una nunci que ja no hauria d'estar ja que, recordem-ho, el Tribunal Constitucional ho va abolir i malgrat tot, no l'han tret. 
Recordeu la reacció de CiU quan el Tripartit va voler cobrar l'euro sanitari als combustibles?


Mejor chipriota que preferentista español

Después de diez días con toda la zona euro al borde de un ataque de nervios, el apaño al que se ha llegado para evitar la quiebra de Chipre quizás sea un mal menor, pero adolece del mismo defecto de origen que tenía la fórmula inicialmente impuesta desde Bruselas. Una parte sustancial del saneamiento del hipertrofiado sistema financiero de la isla (el peso de la banca equivale a ocho veces su PIB, cuando lo habitual son tres veces y media) van tener que pagarla los ahorradores mediante una quita nada desdeñable de sus depósitos. Para evitar que el escarnio sea total, se librarán de esa medida quienes tienen en sus cuentas hasta 100.000 euros, que es el tope que los Estados miembro de la Unión Europea se han avenido a garantizar, por lo menos de momento. De todas formas, el principio de que los depósitos son sagrados se ha roto, como antes se rompieron otros de igual o mayor importancia; entre ellos, el de que los jubilados no debían pagar los platos rotos de la crisis económica. En España, sin ir más lejos, ya no hay ninguna certeza de que las pensiones vayan a mantener el poder adquisitivo,una vez que Rajoy, presionado por Alemania, dejó en suspenso el año pasado la ley que establecía su revalorización automática.
Aunque todavía quedan muchos detalles por perfilar, parece que la quita sobre los importes superiores a 100.000 euros alcanzará el 40% en el Banco de Chipre, que tradicionalmente ha sido uno de los preferidos por los hombres de negocios rusos para guardar fondos de dudosa procedencia. Esa circunstancia la han utilizado algunos países para justificar la confiscación indiscriminada de los depósitos, sin importarles que como consecuencia de ello acaben pagando justos por pecadores, y de ahí el rechazo que el rescate ha merecido, no sólo en la isla, sino también fuera de ella. Un rechazo lógico, porque si Chipre funciona igual que una gigantesca lavadora de dinero negro, incluso desde antes de su incorporación a la UE, los dirigentes europeos no tienen derecho a llevarse ahora las manos a la cabeza y menos aún a hurgar en los bolsillos de quienes han acopiado sus ahorros de forma intachable, sólo a base de trabajo.
Así y todo, el destino ha sido más benevolente con los chipriotas que con los miles de españoles que a día de hoy siguen atrapados en ese agujero negro en que se han convertido las preferentes, particularmente las emitidas por las entidades financieras nacionalizadas. La inmensa mayoría de ellos fueron invitados por sus bancos a embarcarse en un producto complejo -cuya comercialización indiscriminada nunca debieron autorizar los reguladores- y que tenía la engañosa apariencia de una imposición a plazo fijo con alta remuneración y sin ningún riesgo. Ahora, esas entidades están en proceso de recapitalización y la UE ha exigido, como condición por su ayuda de 40.000 millones de euros, que los preferentistas no se vayan de rositas y apechuguen con parte del coste. Los de Bankia tendrán que asumir, de entrada, unas pérdidas del 38%; los de NCG Banco, del 43%; los del Banco Gallego, del 60%, y los de Catalunya Banc, del 61%. Además, en ningún caso recibirán dinero contante y sonante, sino acciones, por lo que no son descartables quebrantos aún mayores, sobre todo si deciden desprenderse de ellas inmediatamente después del canje, cuando es previsible que se produzca una avalancha de ventas.

Vicente Clavero

divendres, 29 de març del 2013

LES NOVES PARAULES




La maleïda crisi, a part d’aturats, desnonats, retallats, cabrejats, cremats, indignats, ineptes, irresponsables, etc. també ens ha portat noves paraules que abans no s’usaven i que ara han entrat en força a formar part del nostre lèxic diari.
Quines són aquestes paraules. Mireu, de moment se me'n acudeixen 3: dació, quitança i escrache.

Quan parlem de dació i més concretament de dació en pagament, ens referim a la commutació del deute hipotecari a canvi del pis. Desgraciadament a aquest país la llei és tan permissiva amb els bancs (i tan poc amb la ciutadania)  que quan no es pot pagar la hipoteca, l’entitat financera executa el contracte i es queda amb l’habitatge, però l’altra part (el que tenia la vivenda hipotecada) ha de seguir pagant al banc fins cancel·lar el deute. Ens han hagut de dir d’Europa que hi ha clàusules abusives i que s’ha de ser més tolerant amb els hipotecats. Està clar que el govern del PP, per si mateix, no mourà un dit. Recordem que a darrera hora es va afegir a la resta de grups polítics del Congrés dels Diputats i va votar la ILP que demanava precisament això: la dació en pagament. Però com que després s’havia de desenvolupar una llei que ho establís, fins ara, Mariano Rajoy i companyia encara no han fet ni un sol gest per a evitar l’enorme patiment de moltes famílies. Potser s’hauria de fer el que Ada Colau va suggerir fa unes setmanes a Deltebre: acusar el govern d’homicidi per cada mort produïda a causa dels desnonaments.

Quan es pala de quitança es refereix a aquella part del capital que es teu però que per obra i gràcia del govern o de l’estimada Unió Europea se’n roba. Per què, que no ens enganyi ningú, la quitança és un robatori legal en tota regla. Als xipriotes (que estan fent de conillets d’índia) se’ls hi està fent pagar una part de la crisi quedant-se l’estat una part dels seus estalvis, al menys en els casos d’aquells que més en tenen. Aquí hem pogut viure un cas de quitança en el rescat de les preferents que van posar al mercat la majoria de les entitats financeres amb l’objectiu d’autofinançar-se. Després de buscar diversos solucions i cap al gust dels impositors (com per exemple convertir les preferents en accions del propi banc, amb el risc que això suposa), ara s’ha proposat poder-les rescatar amb un descompte (quitança) d’entre un 35 o 40% del seu valor nominal. 

I la darrera paraula que ha entrat molt fort en aquests darrers dies (només cal llegir els diaris) ha estat escrache. Però que és l’escrache? És una mesura de pressió que exerceixen alguns sector com per exemple la Plataforma contra eles Desnonaments i que consisteix en manifestar-se fins i tot, als domicilis dels polítics. Evidentment és una pràctica rebutjada per la majoria dels partits, ja que veuen com, finalment, els ciutadans han donat un pas més a l’hora d’identificar els veritables culpables de la situació que estem patint. Degut a l’escrache, alguns polítics del PP han volgut relacionar els grups que el practiquen amb l’entorn de ETA o de la kale borroca (o lluita al carrer) quan, en canvi, els veritables terroristes són els que han permès que la situació hagi arribat fins on som ara mateix.
Els culpables de la crisi ho han de pagar com ho estem pagant la majoria dels ciutadans d’aquest país que han vist perdre la feina, retallar el sou, repagar la sanitat i l'educació, perdre qualitat de vida, etc. etc.    

LA FOTO DEL DIA 2-03-2013



Una mostra més de la degradació del barri de Ferreries. Tots els carrers interiors són d'un sol sentit. Antigament (tal com es pot veure a la foto) hi havia un senyal que indicava que no es podia girar cap a la dreta. Però el cotxe està aparcat en el sentit contrari de la circulació del carrer.