dissabte, 22 de febrer del 2014

DRETS FONAMENTALS A LA PICOTA



Encara que per a la majoria de ciutadans d’aquest país sembla ser que la greu situació per la que estem passant no va amb ells, el cert és que de tant en tant surten mostres molt evidents que fan palesa de la pèrdua progressiva de drets i llibertats.
El deteriorament social i laboral és tan gran que, amb tota seguretat, segur, heu viscut alguna experiència recent o, al menys us ha tocar de ben prop.
Un d’aquests drets és el de la informació. Si dimarts vareu escollir TV3 per a veure el Manchester Unitet-Barça, us vareu adonar de que s’emetien les imatges però no hi havia so. Tampoc sortien el temps de joc jugat ni el resultat ni cal altra informació de la que es sobreposa a la pantalla. És més, si algú va voler sintonitzar des del televisor la Transmissió d’en Puyal (la TDP), tampoc es podia. Segurament que molts, com jo o com un company de treball, vareu canviar a la 1, en castellà i una mica antibarcelonista.
De fet, dimecres al matí, tot i que sortien les imatges del Canal 3/24, TV3 seguia sense so. En canvi el Canal 3/24 emetia amb normalitat. Algú em va comentar que, segurament, es van oblidar de prémer el botó per a reestablir el senyal acústic (al final va ser culpa meva)
Si sou teleespectadors de TV3 segur que sabeu que els seus treballadors fa setmanes que estan en vaga en defensa dels seus drets laborals. Fins i tot van arribar a retenir al director general durant diverses hores. La vaga provoca una alteració considerable a la programació com la reducció del temps dedicat a les notícies o la supressió d’alguns dels programes de la graella.
Si bé és cert que a la televisió pública de Catalunya, de vegades, està mancada de rigor, també és cert que el mateix (corregit i augmentat) els hi passa a la majoria de mitjans informatius privats. Algunes cadenes com la 13 o Intereconomía són el paradigma de la informació partidista i esbiaixada.
Sobre tot els mitjans privats es decanten cap a la part on més calenta el sol. Es a dir, es deuen als seus propietaris i miren de no fer enfadar els seus anunciants que són els que els permeten subsistir. Evidentment informen cap a un segment molt concret de teleespectadors.
Un altre dret que pateix greus deficiències és el de la salut universal. En algunes comunitats autònomes (afortunadament no és el cas de Catalunya) s’ha donat l’ordre de no atendre els immigrants sense papers al menys que paguin el cost de l’atenció que reben.
Però les retallades en salut no són només per als immigrants. Segur que a tots us ha arribat que els hospitals arreu de l’Estat han hagut de tancar plantes i, per tant, restringir el servei d’hospitalització.
Aquesta setmana els metges residents de la Vall d’Hebron van iniciar una vaga indefinida per a protestar per la manca de professionals a l’hospital tenint, en molts de casos, superar el nombre d’hores que aconsella una directiva europea. També denuncien que en algunes especialitats hi ha una manca greu de facultatius.
Però el súmmum ha arribat a l’hospital Virgen de la Salud de Toledo. Només fa uns dies, dos metges van posar una denúncia al jutjat de guàrdia de la capital manxega amb motiu de la desatenció que pareixen alguns dels pacients que els hi arriben. Aquesta desatenció ja ha patit les primeres conseqüències en forma de 2 pacients morts, els dos per problemes respiratoris i manca d’atenció necessària, ja que als passadissos de l’hospital no se’ls hi poden fer els tractaments suficients.
Dimitirà la Maria Dolores de Cospedal, presidenta de Castella la Manxa?
I ara!! Evidentment que no. En aquest país ningú assumeix cap responsabilitat, ni que hi hagin 15 morts pel mig!  

PAISATGES DEL NOSTRE TERRITORI. BEL














EL EXTRAÑO


Unos cuantos años después que yo naciera, mi padre conoció a un extraño, recién llegado a nuestra pequeña población.
 
Desde el principio, mi padre quedó fascinado con este encantador personaje, y enseguida lo invitó a que viviera con nuestra familia. El extraño aceptó y desde entonces ha estado con nosotros.
 
Mientras yo crecía, nunca pregunté su lugar en mi familia; en mi mente joven ya tenía un lugar muy especial. Mis padres eran instructores complementarios: Mi mamá me enseñó lo que era bueno y lo que era malo y mi papá me enseñó a obedecer.
Pero el extraño era nuestro narrador. Nos mantenía hechizados por horas con aventuras, misterios y comedias. El siempre tenía respuestas para cualquier cosa que quisiéramos saber de política, historia o ciencia.
¡Conocía todo lo del pasado, del presente y hasta podía predecir el futuro! Llevó a mi familia al primer partido de fútbol. Me hacía reír, y me hacía llorar.
El extraño nunca paraba de hablar, pero a mi padre no le importaba. A veces, mi mamá se levantaba temprano y callada, mientras que el resto de nosotros estábamos pendientes para escuchar lo que tenía que decir, pero ella se iba a la cocina para tener paz y tranquilidad. (Ahora me pregunto si ella habrá rogado alguna vez, para que el extraño se fuera.)
 
Mi padre dirigió nuestro hogar con ciertas convicciones morales, pero el extraño nunca se sentía obligado para honrarlas.
 
Las blasfemias, las malas palabras, por ejemplo, no se permitían en nuestra  casa-
Ni por parte de nosotros, ni de nuestros amigos o de cualquiera que nos visitase.
 
Sin embargo, nuestro visitante de largo plazo, lograba sin problemas usar su lenguaje inapropiado que, a veces, quemaba mis oídos y que hacia que papá se retorciera y mi madre se ruborizara.
Mi papá nunca nos dio permiso para tomar alcohol.Pero el extraño nos animó a intentarlo y a hacerlo regularmente.Hizo que los cigarrillos parecieran frescos e inofensivos, y que los cigarros y las pipas se vieran distinguidas.
Hablaba libremente (quizás demasiado) sobre sexo.Sus comentarios eran a veces evidentes, otras sugestivos, y generalmente vergonzosos. Ahora sé que mis conceptos sobre relaciones fueron influenciados fuertemente durante mi adolescencia por el extraño.
 
Repetidas veces lo criticaron, mas nunca hizo caso a los valores de mis padres, aun así, permaneció en nuestro hogar. Han pasado más de cincuenta años desde que el extraño se mudó con nuestra familia.
 
Desde entonces ha cambiado mucho; ya no es tan fascinante como era al principio.
No obstante, si hoy usted pudiera entrar en la guarida de mis padres, todavía lo encontraría sentado en su esquina, esperando por si alguien quiere escuchar sus charlas o dedicar su tiempo libre a hacerle compañía... ¿Su nombre?
 
 
Nosotros lo
 
llamamos.......
 
Televisor!!

Nota:
Se requiere que este artículo sea leído en cada hogar.

¡Ahora tiene una esposa que se llama:
 
Computadora!!
 
...y un hijo que se llama
 
Móvil!

con el agravante que el nieto,

pinta ser el peor de todos,
 
el SMART PHONE
 

 
 

LA FOTO DEL DIA 22-02-2014

La pissarra està a la porta d'un bar d'Amposta del carrer Amèrica. 
encara que no ho digui, el plat estrella igual és el bocadill de les 3 A: atún, anxoves i aulives. 
Bon profit!