dimecres, 30 d’abril del 2014

FLEXIBILITAT



El president de la patronal catalana Foment del Treball, Gay de Montellà, va dir que els sous no havien de baixar més, però, en canvi, demanava flexibilitat.  Flexibilitat en què senyor Gay?
Primer que res, fixem-nos en el que diu el diccionari sobre la paraula flexibilitat: La flexibilitat és la capacitat que posseeix un objecte o sistema d'adaptar-se a una nova situació. També es designa flexibilitat com la qualitat del que és flexible, i aquesta com la capacitat o disposició que té qualsevol cosa de deformar-se sense trencar-se. El terme té aplicació en diversos àmbits lingüístics.
El cert és que amb els antecedents que tenim és difícil relacionar les paraules del president de la patronal catalana amb les definicions del diccionari. Ara bé, per lògica, si un empresari demana flexibilitat, s’ha de referir concretament a la flexibilitat laboral i això, coneixent com conec els empresaris, vol acabar dient acomiadament lliure i gratuït.
Dilluns, Pepa Bueno, en el seu editorial diari a la Cadena SER va parlar, precisament d’ocupació y va anunciar que dimarts sortiria l’enquesta sobre l’EPA, es a dir, sobre la població activa. Unes enquestes que només serveixen per donar percentatges d’ocupació (o d’atur) però que t’aporten molt poques dades. Per primer cop, aquesta vegada s’utilitzaran uns altres paràmetres que permetrà reduir ni que sigui unes dècimes el percentatge d’aturats d’aquest país. Però Pepa Bueno va incidir que si els empresaris volen assolir el nivell de negoci que tenien abans de la crisi, també haurien de pensar en retornar els treballadors la mateixa qualitat d’ocupació.
Però des del món empresarial es reclama una vegada més caminar cap a una ocupació cada cop més precària i de menys qualitat i, evidentment amb sous molt més baixos.
Dijous serà el Primer de Maig, el dia Internacional del Treball. Un cop més els sindicats (potser no tots, Manos Limpias segurament no ho farà) convocaran actes entre els quals, destacaran les manifestacions a les grans ciutats (Madrid i Barcelona principalment) Un cop més les xifres de participants oscil·laran segons sigui qui en faci el recompte. Un cop més acudiran a la manifestació aquells treballadors més sensibilitzats i menys cansats. Perquè els aturats i els que estan en precari i que haurien d’abanderar la manifestació, el més normal és que es quedin a casa i se’n assabentin per la televisió.
Un dels conceptes que més s’escoltarà és el d’unitat sindical. Però quants anys ho portem escoltant? Per què encara no s’han unit (al menys els considerats de classe)? Fixeu-vos. A l’àmbit de Tarragona de l’Agència Tributària hi tenen representació els següents sindicats: UGT, CC.OO., CGT, SIAT-USO, CSIF, GESTHA (corporativista) i una associació professional d’Inspectors d’Hisenda. Però a l’àmbit espanyol encara n’hi ha al menys un altre de corporativista l’UCESHA.  
Hi ha una desafecció entre els sindicats tradicionals i els treballadors, això és innegable i això és el que em passa a mi. Considero que les centrals sindicals (UGT i CC.OO.) no estant fent el que caldria per plantar cara al govern i a la patronal (que en situacions com l’actual van de la ma)
Fa mesos que anuncien una tardor calenta i passa la tardor i anuncien una primavera calenta i passa al primavera...  
I si això és així és perquè temen un gran fracàs de convocatòria. Per tant, he de pensar que ni sóc l’únic que estic cansat, ni sóc l’únic que estic desmotivat, ni sóc l’únic que estic contrariat per com s’estan fent les coses.
Els dirigents (tots) s’haurien de replantejar si els seus mètodes són els més adients per conduir el sindicalisme d’aquest país en ple segle XXI.  

PAISATGES DEL NOSTRE TERRITORI. EL MAS DE BARBERANS













LA FOTO DEL DIA 30-04-2014

Aquest és l'aspecte a les 15:00 d'avui de la plaça Joaquim Bau de Tortosa.
Pel que sembla l'ajuntament ha iniciat una reforma profunda de la plaça i, suposo que, a partir de quan estigui acabada, no s'hi podrà aparcar.
Mentiria si digués que no em sembla bé que es faci una reforma integral i que es treguin els aparcaments, ja que fa molts d'anys que dic que entrar a una ciutat i veure una plaça plena de cotxes no queda gens bé.
Dit això torno al que deia l'altre dia quan parlava dels aparcaments que s'han tret a la zona de l'Hospital Verge de la Cinta. Si traus aparcaments i no dones cap alternativa, què passa amb els cotxes que s'hi aparcaven?
Hi ha dues alternatives:

-O aparquem, pagant als aparcaments soterrats que va fer Bel la passada legislatura i pel que sembla no acaben de funcionar.
-O s'inventa un cotxe plegable que te'l puguis posar a la butxaca mentre treballes, vas al metge, compres o fas les gestions. 

BARCELONA NO ÉS TURÍSTICA

Si hagués de situar al mapa la Roca del Vallès, no ho sabria fer. Hi ha dues comarques que porten el topònim de Vallès: l’Oriental i l’Occidental i, tot i això, pel nom, no és garantia de pertanyi a alguna d’elles.  
A dit municipi hi ha una zona comercial que s’anomena la Roca Village que, per poder obrir en festiu va demanar que al poble sé li atorgués la consideració de municipi turístic... I sé li va concedir.
Ahir, el president del gremi de hoteleria de la província de Barcelona Jordi Clos (germà de qui fou alcalde de la Ciutat Comtal Joan Clos) reclamava que Barcelona també tingués la consideració de municipi turístic que, evidentment, no té.
Com a ignorant que sóc en la matèria, em pregunto quins mèrits turístics té la Roca del Vallès que no tingui Barcelona. Igual a la Roca hi arriben creuers de luxe o milions de visitants a l’any; igual la Roca Village supera en escreix el comerç del Passeig de Gràcia, del Portal de l’Àngel o del carrer de Sants... Igual sí i, perdoneu la meva ignorància (reitero) i jo no me’n he assabentat.
Recordo que fa uns anys es va demanar la mateixa consideració a la Sénia, ja que, com sabeu, per aquell temps la gent hi acudia en peregrinació a comprar mobles, fins que els empresaris del sector ho van denunciar i van d’haver de tancar en diumenges i festius. I posat a recordar, crec que, finalment, no se’ls hi va donar.
Aquest matí, tot parlant d’aquesta polèmica, el carter de Ferreries es preguntava per quin motiu es permetia que els basars xinesos obrissin més hores que la resta d’establiments regentats per comerciants d’aquí.
Molt fàcil, -li he dit- perquè no s’atreveixen a fer-los complir l’horari