dissabte, 29 d’agost del 2015
L'estultícia també habita en l'esquerra
JOAN TAPIA
Periodista
El 19 d'agost, i tot i el ple sobre l'aprovació de l'ajuda a Grècia, la política espanyola es nota estiuencament pacificada. Més a Euskadi, on ETA és cada dia un record més llunyà i Iñigo Urkullu insinua que Artur Mas peca d'aventurer i que el PNB ja va rectificar fa temps l'error Ibarretxe. És clar que això ho diu arrecerat rere el concert basc i convé recordar que els predecessors d'Oriol Junqueras es conformaven amb una cosa menys crematística com l'Estatut que va sortir del Parlament (l'anterior al pacte Mas-Zapatero).
Però hi ha fets que indiquen que la política pateix una accelerada pèrdua de matèria grisa. La democràcia europea és resultat de la confrontació-cooperació de la dreta i l'esquerra. Sobretot dels liberals i democristians, per un costat, i els socialdemòcrates, per l'altre. Això va crear el model europeu que ara tots defensen (o enyoren) encara que alguns critiquen -sense pietat i amb poca consistència- els que el van construir.
En això certa dreta i certa esquerra competeixen pel premi a l'estultícia. He subratllat sovint que molta dreta és patològicament obtusa, per exemple respecte a Catalunya. Però aquests dies la indigència d'alguna esquerra em deixa atònit.
El més aparatós i transcendent és el vot d'Izquierda Unida (Alberto Garzón, autopresentat com a renovador) contra l'ajuda espanyola a Grècia de 10.146 milions d'euros (la part que ens toca del tercer rescat europeu de 86.000 milions). Tot és opinable, però votar contra el rescat que el Govern grec de Syriza (després de múltiples errors) ha hagut d'implorar als altres 18 països de l'euro és de manicomi (dels d'abans). ¿Què pretén IU? ¿Fer causa comuna amb els democristians alemanys de dretes perquè Grècia es quedi sense el crèdit i hagi de declarar-se en fallida? ¿Agreujar les condicions de vida dels grecs perquè facin la revolució? ¿Castigar Tsipras per no haver portat la seva bogeria fins al final i no haver-se llançat al precipici? ¿Quedar bé davant no sé qui sabent que l'ajuda s'aprovarà amb els vots del PP i el PSOE?
En aquest cas, la posició de Podem, que ha dit que hi hauria votat a favor, sembla més raonable. I Garzón ha arrossegat no solamentJoan Coscubiela (tot i que ICV no és IU), sinó Esquerra Republicana. Incomprensible.
Un altre fet patològic és el de Compromís, del qual alguns amics valencians em diuen que -amb un PSOE castigat i avariat- és l'autèntica opció de protesta amb futur contra la dreta de Paco Camps, Rita Barberá i Eduardo Zaplana. Francament, si l'autenticitat és prohibir la programada actuació al festival de música Rototom de Benicàssim d'un cantant jueu americà perquè s'ha negat a fer unes declaracions prèvies sobre l'actuació d'Israel a Palestina, em sembla que Compromís no és el futur, sinó un perillós salt enrere. De bojos n'hi ha a tot arreu i almenys aquí s'ha rectificat amb més rapidesa que la Inquisició contra Galileu. Però targeta groga a la ultraactiva Mónica Oltra, que ha estat callada massa hores davant un intent d'estalinisme cultural.
Però Catalunya és Espanya (almenys, de moment) i la petició deJordi Sànchez, que pretén ser un intel·lectual per sobre dels partits, d'una «moratòria electoral» la tarda de l'11-S -el primer dia de campanya electoral- em sembla un altre disbarat descomunal. L'Assemblea Nacional Catalana recolza Artur Mas perquè convoqui eleccions el 27-S i la campanya comenci l'11-S i després vol que la tarda d'aquell dia hi hagi una «moratòria electoral» per no perjudicar el caràcter unitari de la seva manifestació. El tan espanyol «yo me lo guiso y yo me lo como».
divendres, 28 d’agost del 2015
REEDICIÓ: ELS PRESSUPOSTOS D’AMPOSTA PER AL 2008: L’ART DE VENDRE FUM
L’Ajuntament d’Amposta va aprovar el 28 de
desembre (dia dels innocents) els pressupostos municipals per a l’any 2008 únicament
amb el vots a favor del grup de CiU, amb majoria absoluta i el vot en contra
dels altres dos grups de l’oposició (EA-ERC i PSC-PM) Encara que l’Alcalde
Manel Ferré afirmi que pressupost vol dir fer una prevaloració de les grans xifres
municipals, el cert és que aquestes s’han de fer de la forma més ajustades
possible i amb el màxim de rigor. L’alcalde va qualificar-los de molt potents,
realistes i treballats. Treballats potser si, ja que es van tenir que utilitzar
tota mena d’ argúcies comptables per a fer-los quadrar! Mentre, els grups de
l’oposició els qualificaven de fràgils, desequilibrats, etc. etc. Anem a
explicar-ho.
El capítol d’inversions puja, aproximadament,
a un 16 milions d’euros. D’aquests, 800 mil són per a construir la nova
residència d’esportistes dintre del Centre de Tecnificació. Aquesta partida, en
la seva totalitat arribarà via subvenció de la Generalitat de Catalunya. Un
altre exemple: les urbanitzacions dels polígons industrials de Tosses i
l’Oriola, entre els dos més de 6 milions d’euros. Tal i com marca la llei, es
finançaran via contribucions especials que pagaran els afectats, així com les
urbanitzacions de l’avinguda de Sant Jaume o els carrers Verge del Pilar i
Miquel Granell (4.800.000 euros més) I la resta d’inversions es finançaran amb el
que es preveu recaptar de l’Impost sobre Construccions (ICO), de venda de sòl i
amb més endeutament o sigui, fent préstecs. I la gran pregunta és: Quina
quantitat es destinarà dels recursos propis per a inversions? La resposta és 7
euros! Sí ho heu llegit bé “set” euros! Un més que fa dos anys que van ser 6!
Encara que les previsions d’ingressos per
l’ICO han baixat respecte al 2007 en un 26 %, la xifra que es pensa assolir encara
sembla una mica exagerada, ja que durant el 2007, la major part de la quantitat
recaptada ho va ser dintre del primer semestre de l’any i com és conegut, la
construcció ha sofert una davallada important en els darrers mesos. Només un
apunt: des del mes de maig no es demanen permisos per a construir blocs de
pisos.
Però sobre tot, la part més fràgil del
pressupost és el condicionar part de les inversions a la venda de terrenys de
propietat municipal. O sigui, primer s’haurà que vendre i després invertir. “No
enganyen ningú: si fem venda de patrimoni farem inversions i si no en venem, no
es faran”, va sentenciar el propi Manel Ferré. Per tant no s’entén com fent una
afirmació tan contundent com aquesta pot qualificar-los de potents i realistes!
I és que CiU ens té sovint massa acostumats a
vendre fum per a justificar la seva bona acció de govern. Però el sorprenent no
és això, el sorprenent és que el seu electorat els segueix creient i donant la
confiança elecció rera elecció. Encara que s’estigui a favor del transvasament
de l’Ebre o es canviï de candidat!
LA FOTO DENÚNCIA DEL DIA 28-08-2015
Es podria solucionar perfectament habilitant una plaça de càrrega/descàrrega per part de la farmàcia.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)