dimecres, 2 de setembre del 2015

Plebiscitàries a la fi

ENRIC MARÍN
Periodista

Som a un mes de les eleccions més importants de la nostra història recent. Marcaran el futur immediat de Catalunya. I el d'Espanya. Agradi o no agradi, tindran lectura plebiscitària. Bàsicament, per quatre motius. Primer, perquè el programa de Junts pel Sí i la CUP incorpora de forma prioritària i explícita l'inici del procés constituent de l'Estat català. Segon, perquè la campanya unionista de les forces contràries al dret a decidir encara reforçarà més la lectura plebiscitària. Només cal recordar què va passar en la campanya del 2012. Tercer, perquè han estat convocades com a última resposta al bloqueig de l'Estat a tota possibilitat d'organitzar una consulta legal. I això ho sap tothom, de Washington a Pequín, passant per Londres, París o Berlín. I quart, i definitiu, perquè a banda de la interpretació que se'n faci a Madrid, aquesta és la lectura que en farà la resta del món. Són faves comptades.
Això no obstant, molts analistes reticents al projecte independentista insisteixen i insistiran inútilment en el caràcter estrictament ordinari de les eleccions. També actors polítics unionistes. Això sí, després de fer propostes de fronts antisobiranistes...
Dilluns passat el diari El País feia un sorprenent exercici retòric oposant independència i pluralisme i alertava sobre un eventual abstencionisme dels contraris al sobiranisme català. El text acabava amb la següent crida: «Cada vot d'aquell dia serà decisiu perquè, guanyi qui guanyi, el que compta és si hi ha o no base suficient per proseguir la ruta cap a la independència. Tot vot a llistes que no incloguin la independència en els seus programes pesarà a favor dels que no volen passos irreversibles sinó sortides respectuoses amb la pluralitat catalana».
¿En què quedem, són o no són plebiscitàries?

dimarts, 1 de setembre del 2015

LA FOTO DEL DIA 1-09-2015

Tortosa. Parquímetre tancat. 

Durant totes les festes de la cinta (de fet encara no han començat oficialment) es pot aparcar gratis a les zones blaves de la capital del Baix Ebre. 

‘DE COLORES…. ‘

De Ferreres al Periódico d'avui. 
De colores se visten los campos en la primavera… (així ho diu una cançó)

Després dels escorcolls de les seus de la fundació Catalanista i Democràtica (CATDEM) vinculada a Convergència Democràtica de Catalunya i de la pròpia seu del partit, Arturo Mas va dir que tot això és per entorpir el procés i que fins els 27-S (la data de les eleccions autonòmiques) les veurem de tots colors...
Ara mateix estem a l’estiu (no a la primavera, com diu la cançó) i les eleccions es faran quan ja serà tardor que també té uns colors preciosos. Fotogràficament parlant, fins i tot més bonics que els de la primavera.
Però no tots els colors són bonics (o sí, segons es miri) El negre, el blanc, el marró i tota la gamma de grisos són colors molt menys vistosos que el roig, el verd o el groc, encara que per a vestir poden ser més elegants.
Per tant, quan Mas parla de colors hauríem d’entendre que també parla del color negre, que és el color que ha predominat en el finançament del partit. I això és així de clar i contundent, per molt que li pesi a molta gent.
Mas es queixa (i potser amb raó, no ho sé), que ara no era el moment de treure aquest tema. Però anem a pams: quan de temps fa que sé sap que Convergència es finançava il·lícitament. Segur que tots recordareu que aquest fet ja el va denunciar Pasqual Maragall crec recordar que l’any 2006, pocs mesos abans d’haver de deixar la presidència de la Generalitat i també abans d’aquella reunió de Mas amb Zapatero en la que es va parlar de que fos Mas el proper president de la Generalitat encara que els resultats no li fossin del tot favorables a canvi d’acceptar una rebaixa de l’Estatut que s’estava tramitant. Però (i pregunto) quan és per a un polític el moment oportú de treure-li els draps bruts?
Jo crec que mirat des del punt de vista d’un polític (posem per cas de Mas), cap. O sigui, Mas (i evidentment els seus), voldrien que no es parlés del tema, ni ara ni mai... Voldrien tirar terra per sobre i enterrar-ho ben enterrat. I aquí pau i allà glòria!  
Precisament per això som molts els que pensem que Mas ol ser el president d’un estat sobirà per a poder passar pàgina. Igual cm sembla que la justícia espanyola tracta al PP de forma molt benèvola, una futura justícia catalana hauria de donar el mateix tracte al President i a tots els imputats del seu partit (o investigats, com sembla que es vol dir ara)
Mas (com Rajoy) sap perfectament que al seu partit s’han fet moltes magarrufes. I fins i tot posaria la ma al foc que les coneixia perfectament, encara que ara se’n faci el desentès.
I d’això en són conscients els actuals socis de govern (ERC), així com els antics (Unió) Però també Raül Romeva que en unes declaracions que va fer ahir ja va dir que si es demostra, s’haurien de depurar responsabilitats, afectin a qui afectin... Romeva o va donar noms, però vam ser molts els qui interpretàrem que s’estava referint a Mas.
Sincerament crec que Mas és més un llast per al procés independentista, encara que molts el vegin con el líder carismàtics que ens ha de portar al poble català a la independència.
Jo mateix mai votaré una candidatura que faci tuf a Convergència i com jo, d’altres. No sé si molts o pocs, però hi ha qui així m’ha ha manifestat.
He començat parlant de Colores... Sabeu que era Colores allà pels anys 60? Eren una mena de cursos espirituals que es feien l’ermita de Mig Camí de Tortosa. Segons s’explicava, els que allí anaven, sortien amb una rentada de coco impressionant. Serieu capaços de fer un símil amb èpoques molt més properes?  
Quan tot un partit tanca files al costat del seu líder, es indiscutible que, a part d’ideologia (que dubto que la hi hagi), existeixi un lligam molt més fort que els manté units.
De no ser així, no s’entén que tot un partit, de sobte, deixi un hipotètic nacionalisme moderat i abraci l’independentisme...    
Espero que aquest comentari us hagi estat profitós.

LES FOTOS DENÚNCIA DEL DIA 1-09-2015

Hi tinc que tornar a incidir. Davant de casos com aquest s'hauria d'actuar ja! Què esperem a fer-ho?