dimarts, 29 de desembre del 2015
El duo de La Camarga... o noves eleccions el juny
JAUME REIXACH
Espanya se n'ha anat a dormir aquest 20-D sense saber qui serà l'hoste de La Moncloa durant els pròxims quatre anys. En tot cas, Mariano Rajoy ho té impossible per poder revalidar el càrrec.., excepte si s'obre a la formació d'una grosse koalitionamb el PSOE, volguda pel rei Felip VI i pels poders fàctics i econòmics que remenen les cireres.
Els 123 escons obtinguts pel PP queden molt lluny de la majoria absoluta de 176 vots i la suma amb els 40 escons deCiudadanos no és suficient, ni de bon tros. Tampoc amb l'hipotètic suport del PNB (6 escons) i de Coalició Canària (1 escó) no arribaria a la xifra màgica.
Quelcom semblant li passa al PSOE de Pedro Sánchez, que salva dignament els mobles (90 escons), amb l'excepció de Catalunya, on Carme Chacón ha naufragat estrepitosament. El pol d'esquerres a la portuguesa no suma amb Podemos (69 escons) i Unidad Popular-Izquierda Unida (2 escons), ni tampoc amb una quimèrica aliança amb els nacionalistes bascos i canaris.
En aquest confús panorama, que s'haurà d'anar clarificant en les pròximes setmanes, només hi ha dues variants factibles per garantir la governabilitat:
1. La grosse koalition PP-PSOE, seguint el model alemany, afavorida per la majoria absoluta que ha obtingut el PP al Senat i que bloqueja, d'entrada, els canvis que volgués introduir l'hipotètic pol d'esquerres, en cas que arribés a quallar. Al cap i a la fi, Espanya és un alumne aplicat de fräulein Merkel i, de la mateixa manera que s'han fet brutals retallades pressupostàries, també podem copiar la seva grosse koalition i, ja posats, fins i tot el seu model de Constitució federal.
2. Un pacte PSOE-Ciudadanos, seguint el model andalús, amb l'abstenció pragmàtica de Podemos. Difícil, però no impossible.Albert Rivera, que es creia el "rei del mambo", ha sortit molt tocat i descol·locat d'aquest 20-D i necessita recuperar el protagonisme polític si no vol que Ciudadanos es converteixi en un "partit soufflé" com UPyD.
Els 17 escons independentistes d'Esquerra Republicana (ERC) i Democràcia i Llibertat (DiLL) serveixen de molt poc. D'entrada, perquè han manifestat que la seva presència a Madrid és per defensar i negociar la secessió i, per tant, és contradictori que entrin en el joc d'aliances per garantir l'estabilitat del futur govern espanyol. En segon lloc, perquè resulta inimaginable que ERC doni suport al PP de Mariano Rajoy o que DiLL ho faci amb el PSOE de Pedro Sánchez.
A Catalunya, la nítida victòria d'En Comú Podem és un vot de suport a la "tercera via" que representa l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que s'ha anat guanyant l'estima de la gent, malgrat la precària majoria que té a l'Ajuntament. Les tres forces més votades –En Comú Podem (12 escons), ERC (9 escons) i PSC (8 escons)- són les representatives de l'electorat català d’esquerres, que ha imposat de manera clara i contundent la seva hegemonia política... que, en canvi, no té (encara) correlació visible al Parlament de Catalunya.
El president en funcions Artur Mas s'ha emportat una sonora bufetada aquest 20-D, a través del seu escuder Quico Homs, que era el cap de llista de la marca Democràcia i Llibertat (DiLL). Si la coalició CiU va obtenir en les eleccions espanyoles del 2011 un total de 16 escons i més d'un milió de vots, erigint-se en la força política més votada a Catalunya, quatre anys després ha estat l'hecatombe: Convergència i Unió s'han divorciat, Duran Lleida s'ha quedat sense representació al Congrés, DiLL ha perdut la meitat dels votants i ha quedat relegada, amb 8 escons, a la quarta posició en el rànquing que ha definit el 20-D.
Comptat i debatut, un desastre que deixa Artur Mas en una posició molt desesperada. ERC ha fet, novament, el sorpasso a CDC i, des de la quarta posició assolida aquest 20-D, és molt difícil que Artur Mas pugui defensar a capa i espasa la seva investidura com a president de la Generalitat. El problema ja no el té la CUP. Ara, la disjuntiva sobre la investidura s'ha traslladat a l'interior de la coalició Junts pel Sí que, més d'hora que tard (la data límit és el 9 de gener), haurà de proposar un nou candidat de consens a la CUP si vol evitar l'escenari imprevisible d'unes noves eleccions el mes de març, amb Ada Colau i la plataforma En Comú Podem en ratxa victoriosa.
En aquest escenari, el "procés" queda relegat indefectiblement a un segon pla. La seva reactivació pot ser, de manera paradoxal, la clau que afavoreixi i acceleri la desitjada –per uns- i temuda –pels altres- grosse koalition.
Viure per veure. Al final, el duo de La Camarga –Alicia Sánchez Camacho i José Zaragoza- tornarà a fer manetes.
O això o eleccions anticipades el pròxim mes de juny.
Espanya se n'ha anat a dormir aquest 20-D sense saber qui serà l'hoste de La Moncloa durant els pròxims quatre anys. En tot cas, Mariano Rajoy ho té impossible per poder revalidar el càrrec.., excepte si s'obre a la formació d'una grosse koalitionamb el PSOE, volguda pel rei Felip VI i pels poders fàctics i econòmics que remenen les cireres.
Els 123 escons obtinguts pel PP queden molt lluny de la majoria absoluta de 176 vots i la suma amb els 40 escons deCiudadanos no és suficient, ni de bon tros. Tampoc amb l'hipotètic suport del PNB (6 escons) i de Coalició Canària (1 escó) no arribaria a la xifra màgica.
Quelcom semblant li passa al PSOE de Pedro Sánchez, que salva dignament els mobles (90 escons), amb l'excepció de Catalunya, on Carme Chacón ha naufragat estrepitosament. El pol d'esquerres a la portuguesa no suma amb Podemos (69 escons) i Unidad Popular-Izquierda Unida (2 escons), ni tampoc amb una quimèrica aliança amb els nacionalistes bascos i canaris.
En aquest confús panorama, que s'haurà d'anar clarificant en les pròximes setmanes, només hi ha dues variants factibles per garantir la governabilitat:
1. La grosse koalition PP-PSOE, seguint el model alemany, afavorida per la majoria absoluta que ha obtingut el PP al Senat i que bloqueja, d'entrada, els canvis que volgués introduir l'hipotètic pol d'esquerres, en cas que arribés a quallar. Al cap i a la fi, Espanya és un alumne aplicat de fräulein Merkel i, de la mateixa manera que s'han fet brutals retallades pressupostàries, també podem copiar la seva grosse koalition i, ja posats, fins i tot el seu model de Constitució federal.
2. Un pacte PSOE-Ciudadanos, seguint el model andalús, amb l'abstenció pragmàtica de Podemos. Difícil, però no impossible.Albert Rivera, que es creia el "rei del mambo", ha sortit molt tocat i descol·locat d'aquest 20-D i necessita recuperar el protagonisme polític si no vol que Ciudadanos es converteixi en un "partit soufflé" com UPyD.
Els 17 escons independentistes d'Esquerra Republicana (ERC) i Democràcia i Llibertat (DiLL) serveixen de molt poc. D'entrada, perquè han manifestat que la seva presència a Madrid és per defensar i negociar la secessió i, per tant, és contradictori que entrin en el joc d'aliances per garantir l'estabilitat del futur govern espanyol. En segon lloc, perquè resulta inimaginable que ERC doni suport al PP de Mariano Rajoy o que DiLL ho faci amb el PSOE de Pedro Sánchez.
A Catalunya, la nítida victòria d'En Comú Podem és un vot de suport a la "tercera via" que representa l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que s'ha anat guanyant l'estima de la gent, malgrat la precària majoria que té a l'Ajuntament. Les tres forces més votades –En Comú Podem (12 escons), ERC (9 escons) i PSC (8 escons)- són les representatives de l'electorat català d’esquerres, que ha imposat de manera clara i contundent la seva hegemonia política... que, en canvi, no té (encara) correlació visible al Parlament de Catalunya.
El president en funcions Artur Mas s'ha emportat una sonora bufetada aquest 20-D, a través del seu escuder Quico Homs, que era el cap de llista de la marca Democràcia i Llibertat (DiLL). Si la coalició CiU va obtenir en les eleccions espanyoles del 2011 un total de 16 escons i més d'un milió de vots, erigint-se en la força política més votada a Catalunya, quatre anys després ha estat l'hecatombe: Convergència i Unió s'han divorciat, Duran Lleida s'ha quedat sense representació al Congrés, DiLL ha perdut la meitat dels votants i ha quedat relegada, amb 8 escons, a la quarta posició en el rànquing que ha definit el 20-D.
Comptat i debatut, un desastre que deixa Artur Mas en una posició molt desesperada. ERC ha fet, novament, el sorpasso a CDC i, des de la quarta posició assolida aquest 20-D, és molt difícil que Artur Mas pugui defensar a capa i espasa la seva investidura com a president de la Generalitat. El problema ja no el té la CUP. Ara, la disjuntiva sobre la investidura s'ha traslladat a l'interior de la coalició Junts pel Sí que, més d'hora que tard (la data límit és el 9 de gener), haurà de proposar un nou candidat de consens a la CUP si vol evitar l'escenari imprevisible d'unes noves eleccions el mes de març, amb Ada Colau i la plataforma En Comú Podem en ratxa victoriosa.
En aquest escenari, el "procés" queda relegat indefectiblement a un segon pla. La seva reactivació pot ser, de manera paradoxal, la clau que afavoreixi i acceleri la desitjada –per uns- i temuda –pels altres- grosse koalition.
Viure per veure. Al final, el duo de La Camarga –Alicia Sánchez Camacho i José Zaragoza- tornarà a fer manetes.
O això o eleccions anticipades el pròxim mes de juny.
dilluns, 28 de desembre del 2015
NI MAS NI MARÇ (o el resultat d'una assemblea manipulada)
 |
| De Manel Fontdevila a eldiario.es |
M’han dit fons dignes de tota solvència que el resultat d’ahir de les CUP va estar manipulat. Empatar a 1, a 2 o a 3 és relativament fàcil. Empatar a 1.515 és molt més que una casualitat.
Després de tenir en suspens a tota la gent de Junts pel Sí durant tot el dia, qui, segurament, ja havien preparat els dos discursos possibles (un per si l’assemblea acabava dient sí a Mas facilitat així la seva investidura i l’altre per si deien que no i per tant s’havien de tornar a repetir les eleccions) Però n’havien preparat cap en cas d’empat? Segur que no. Qui s’ho havia d’esperar de fora del partit? Evidentment ningú... Tot i que un cupaire que se’n anava a Andalusia a passar uns dies amb la seva família va piular a Twitter: espero que no vingui d’un vot... Anit va ser l’heroi de molts i fins i tot un diari digital li estava preparant una entrevista.
I per quin motiu s’hauria decidit que el resultat fos un empat? Perquè els agrada ser els protagonistes. Ahir mateix anaven a la portada de la majoria de diaris no només de Catalunya, sinó nacionals o eren capçalera dels mitjans d’Internet. Quan abans d’ara s’havia parlat tant de les CUP? Mai!
Del resultat d’ahir (i ara deixem a part de que fos amanyat) es desprèn que els afiliats que van assistir a l’assemblea de Sabadell estaven molt dividits. Tant i que el grup es va dividir (que no trencar) en dos: aquells que per a seguir endavant amb el procés, finalment van transigir per a que s’investís a Mas i els que es van mantenir ferms a l’hora de no donar-li suport.
El canvi de posició per part d’un nombrós grup de cupaires es deu, sense cap mena de dubte a les pressions rebudes per part dels mitjans de comunicació més afins a la coalició de Junts pels Sí i també, intueixo per l’entorn de cadascun d’ells. El missatge que sense Mas el procés no tirarà endavant ha calat a una bona part de la militància que, finalment, han acabat claudicant davant la que és (o serà o seria) l’oportunitat històrica d’assolir la independència de Catalunya. El que voldria saber és quants d’aquests que finalment van votar donar suport a Mas ho van fer tapant-se el nas per a no sentir la pudor dels casos de corrupció que envolten al president en funcions i el seu partit. Ara tot queda a les mans del consell polític del partit que s’ha de reunir el proper dia 2 (a la capital del Baix Maestrat segons informa Vinaròs News) esgotant pràcticament el termini, ja que Mas hauria de ser investit com a molt tard el proper 10.
Avui hi ha molta gent que es fa una pregunta: Està jugant la CUP amb Mas?
Tornant al resultat de l’assemblea de Sabadell, el Periódico qualifica el resultat com esperpèntic, però de qualificatius se’n poden posar molts més: inversemblant, increïble, il·lògic, sorprenent, al·lucinant, etc.
El Períodico, a l’editorial (que com sabeu es tracta de l’opinió del mitjà), demana directament que per dignitat es convoquen unes noves eleccions. El País en canvi demana que jubilin a Mas.
Ahir em va sorprendre veure comentaris d’amics de Facebook (a qui tinc per persones molt assenyades) molt propers a Junts pel Sí (per no dir directament que ho són) posant tota mena de comentaris com si els de les CUP fossin els culpables de la situació. Anem a veure. La frustració que estan (o estem) vivint molts de catalans és degut al fracàs de Convergència i Esquerra Republicana que es van unir baix la denominació de Junts pel Sí per a obtenir majoria absoluta i no van aconseguir ni la representació suficient per a poder investir a Mas en segona convocatòria on només hauria fet falta majoria simple amb l’abstenció de dos diputats.
També vaig llegir comentaris de cupaires i d’altres que, tot i no donar suport al partit anticapitalista, s’ho miren de forma diferent. Un d’ells dia alguna cosa així: Estaria bé que ERC fes una assemblea per a veure si les seves bases segueixen donant suport a Mas. A mi també m’agradaria veure-ho!
Ah!, que això no estava al programa d’ERC? Tampoc estava al programa de les CUP investir a Mas... Tal com diu el costumari castellà: En todas partes cuecen habas...
Una darrera qüestió
i amb això acabo l’entrada d’avui: Creieu
que Mas, al març continuarà sent el candidat de CDC? Si és per ell segur
que sí!
No em digueu ara
que encara no el coneixeu? Temps heu tingut per a fer-ho des d’aquell remot
1997 en que Pujol el va nomenar conseller d’Economia i Finances (ja ha plogut i
això que porta temps sense fer-ho) És la persona més egocentrista que conec. A
Polònia el parodien a la perfecció: Guapu!!
Gràcies...
!!
I abans d’acabar un advertiment: Si alguna cosa de les que he dit penseu que no es veritat, recordeu que avui és el dia dels innocents! Au mano.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)