dijous, 25 d’agost del 2016

La razón de Willy Toledo y la cobardía de Facebook

David Bollero

Willy Toledo volvía a liarla hace unos días…El detonante fue un comentario en Facebook sobre el atleta cubano, Orlando Ortega, nacionalizado español hace menos de un año. La pregunta es: ¿era para tanto lo que dijo? ¿Acaso en su crítica no hacía más bien una defensa del propio Orlando Ortega? ¿No había detrás una crítica feroz al deporte base español?
De manera interesada, pocos fueron los que quisieron ver eso, comenzando por los medios de comunicación. En su crítica, Willy calificaba de ‘gusano’ al vallista, que es como se denomina a los cubanos contrarios al Castrismo que emigran de la isla opositando, sobre todo, desde Miami.
El término, aún siendo despectivo, está tan normalizado en Cuba que nada tiene que ver con el insulto que utilizamos en España para describir a alguien vil y despreciable. Sin embargo, no sólo la mayoría de los medios de comunicación titularon centrándose en ese término sino que, además, ni siquiera explicaron en el texto el uso con que se empleaba. Había, pues, una clara intencionalidad en generar la polémica y ganar retuits. Y funcionó.
El resultado es que, a pesar de que Willy tenía toda la razón del mundo, Facebook no ha tenido ni el coraje ni la honestidad que debiera para ser impermeable a la clara manipulación que ha tenido lugar. ¿Podía haber empleado otras formas el actor español para transmitir su crítica? Seguro que sí, pero Willy siempre utiliza ese lenguaje provocador para amplificar el mensaje -aunque, incluso cuando no lo emplea, ciertos medios se encargan de convertir en noticia hasta un simple estornudo suyo-. Y ahora en verano, que se anda escasito de noticias, ‘hacerse un Willy Toledo’ genera muchos retuits.
Lo triste es que los medios siguen explotanto aquello de que el tonto mira al dedo que señala la luna. Pocos medios pusieron el énfasis en que la medalla de Orlando Ortega no es un éxito del atletismo español. ¿Cómo lo va a ser, si hace apenas un año Ortega competía por Cuba, como ha hecho toda su vida? El vallista es producto de la escuela cubana de atletismo que ha traído al deporte mitos como Iván Pedroso o Javier Sotomayor.
Que el medallero español se haya visto beneficiado con el metal del cubano es casi fruto de una acción comercial, una suerte de importación, como ha sucedido en el caso de otros cinco cubanos que han ganado medallas para sus ‘nuevas patrias’. Una medalla para España que no llegó, por ejemplo, con el que ha sido bronce en los 400 metros vallas, Yasmany Copello, que emigró de Cuba a España en 2012 y finalmente se nacionalizó por Turquía, para quien ha logrado el metal en Río 2016.
¿Cuántos migrantes, a los que se ha denegado o llevan años en espera, habrán visto pasmados cómo Ortega conseguía la nacionalidad española justo antes de Río 2016? Comenzando por migrantes famosos, como el violinista libanés Ari Malikian, al que hace tres años y después de vivir 15 en España le fue denegada la nacionalidad. ¿Qué ha pasado con Ortega?
Sencillo, que la pésima promoción del deporte base en España, que el escaso apoyo a nuestros deportistas se suple importando medallas. Ocupamos el puesto 14 en el medallero de Río 2016 -¡con grán éxito de las mujeres!- después de invertir 177 millones de euros entre los Londres 2012 y 2016, según cifras del Consejo Superior de Deportes, muy por debajo de las grandes potencias del deporte.
El medallero debería ser un reflejo de la apuesta por el deporte base de cada uno de los países, no de su capacidad de importar talento. Y la realidad es que en el caso español, ni siquiera buena parte de los deportistas nacionales son resultado de ese deporte base, sino más bien de buscarse la vida como buenamente pueden, combinando sus entrenos de alta competición con trabajos que nada tienen que ver con su disciplina deportiva.
Pero, oye, una medalla es una medalla, ¿no? Y hay que sentirse orgulloso y si se te ocurre criticar, prepárate para encajar las críticas feroces. ¿No lo hicimos ya con el nadador López-Zubero en los 90? Un deportista nacido y formado en EEUU -con serios problemas para hablar español- que compitió por España pero que no representaba ni por asomo al deporte español. De hecho, ya retirado, sigue viviendo en EEUU, donde entrena a otros nadadores.
En este mismo sentido, ¿por qué nos alegramos tanto de cada medalla que gana el patinador Javier Fernández si tuvo que irse a Canadá para poder formarse en su disciplina como es debido? ¿No se dan cuenta de que cada medalla que consigue representa más un éxito de Canadá en ese deporte y un nuevo fracaso del deporte base español?
Abran los ojos y no permitan que las formas de uno o las malas intenciones de los medios de comunicación manipulen sus mentes impidiéndoles ver la realidad.

dimecres, 24 d’agost del 2016

83è TALL DE L'N-340. AMPOSTA
































DIARI DE L’AGOST. DIA 24

PERSONATGES DEL CIRC

Sé m’ha acudit avui: Quin personatge del circ serien els de Ciutadans? No? L’empassa-sabres!  
Com podeu veure per l’esdevenir de les negociacions, cada dia que passa C’s cedeix una mica més davant el PP i n abans hi havia línies roges, ara s’han esborrat completament. És la força de la sang (crec recordar que ja ho vaig dir una vegada) Són partits germans: el gran és el PP i el més menut C’s... Però fills del mateix pare i la mateixa mare i, per tant, condemnats a entendre’s. El que cal veure és si, finalment, aconseguiran la fita desitjada o sigui, investir a Rajoy president.

OTEGUI
Puc està a favor d’Otegui... O puc està en contra... De fet és un personatge que, personalment, no me produeix cap tipus de sensació: ni fred ni calent.
Però el tema d’Otegui me sembla tan lamentable com el que està passant a Catalunya (en general) El corró de l’Estat (i cuita, quan parlo d’estat, a part del govern i les seves institucions també parlo del PP, del PSOE i companyia...) s’emporten pel davant (o al menys ho intenten) tot allò que els molesta. Els molesta la independència de Catalunya i els molesta que a Euskadi pugui passar el mateix si finalment guanyen les forces abertzales el proper 25 de setembre. I Otegui en aquest punt és el personatge clau. De totes formes ja coneixeu l’efecte rebot. De vegades només cal que des de Madrid es vagin posant pals a les rodes com per a que la ciutadania (que no sempre és tonta) es reboti en contra. Per tant, és molt possible que amb Otegui o sense, dintre de poc més d’un més, al País Basc hi pugui haver un govern de l’esquerra nacionalista. I si l’hi ha, no ho dubteu, trigaran pocs mesos en iniciar (o al menys intentar-ho), un procés semblant al de Catalunya.    
De moment la Junta Electoral de Guipúscoa l’ha vetat. Imagino que més per pressions dels estaments de l’Estat que per propi criteri. Ara hi haurà recurs i després contra-recurs. Pot ser un estira i arronsa posant al límit els estaments judicials que són els que tindran la darrera paraula... La darrera? Segurament Otegui el dia 25 no serà candidat, però la història no acabarà aquí... Serà com la història inacabable o com el conte de l’enfadós (com ho preferiu), però segur que acaba amb recurs davant del Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg i sinó, viure per veure... I allí ja li vendrà al govern d’Espanya de que els hi donin la raó, perquè sinó l’enrenou serà majúscul.

ELS CARRERS DESPRÉS DE FESTES
Tinc la desgràcia de desplaçar-me per Amposta a peu a diferència de com ho fan molts dels meus conciutadans. Només a peu sé poden veure les situacions que denuncio sovint (per cert, us vàreu adonar que durant les festes no vaig publicar cap foto denúncia?) Vaig voler donar un treva a l’equip de govern que, com és normal, estava més centrat en que tot sortís bé que no de com seguia estan la nostra ciutat.
Però no sóc l’únic que ho veig. La gent gran també tenen per costum desplaçar-se a peu. Aquest mateix matí m’ho comentava una veïna del carrer Brasil, del bloc del costat d’on ahir es va produir l’accident. Fins i tot m’ha dit que el conductor de la furgoneta que baixava pel Murillo (i que tenia prioritat), li va dir a l’altre conductor que no va cedir el pas: Què estàs ‘tonto’?  Bé, a mi m’ha preguntat una altra cosa?
-Quan vindran a netejar el carrer?
I és que està ple de palers, plàstics, cartrons i quasi de tot allò que es pugui tirar al terra. Cap novetat. Dimarts per tot el poble encara eren evidents les restes del Cosso Iris de diumenge: molt de confeti, però també de les bosses de plàstic que serveixen per envasar les boles.
Li he explicat que una part del servei de neteja el fa una empresa particular. L’encarregat de la mateixa m’ho va explicar un dia i me va assegurar que la part d’Amposta que ells netegen està neta. Llavors que passa amb la part d’Amposta que neteja la brigada municipal?
La mateixa senyora m’ha explicat que una vegada va anar fins el Racó del Ciclista (què per aquells que no ho saben és el bar on esmorza part del personal de la brigada municipal) i va preguntar pel que portava la màquina de neteja més gran. Un company el va senyalar amb el dir: és ell. Llavors, dirigint-se a ell li va dir:
-És que els veïns d’aquest barri no paguem impostos? És que els impostos només els paguen el que viuen al centre del poble? Com quasi mai passeu a netejar per aquí...
Segons la senyora, el conductor de l’equip de neteja es va posar tot sufocat.

DIGUES LA TEUA (DTL)  
Alejandro Sanz, més conegut per Candret o Candret lo Cantador (tot i que també conta acudits, molts acudits) va obrir fa uns dies a Facebook una pàgina per a que les ampostines i els ampostins puguin dir la seva. Aquest matí ja advertia que si hi ha insulta o paraules grolleres esborrarà els comentaris. I és que sovint aquests tipus de pàgines se’n poden anar de mare depenent de qui entra i de la permissibilitat del moderador.
Recordo que abans de que es popularitzessin les xarxes socials, el convergent Josep Torta, copropietari de l’empresa d’informàtica Insert, a la seva pàgina web Amposta Info, va obrir un apartat per al debat. Els insults, calumnies, difamacions i menyspreus cap a aquells que no érem del règim establert a Amposta eren constants. Algunes vegades vaig ser jo la diana dels sequaços de Roig. Finalment va haver de tancar aquella apartat d’opinió perquè Ismael Pinyas i jo mateix el vàrem amenaçar de denunciar-lo. Tot i que Josep Torta se’n va desmarcar, com a responsable de la pàgina hauria hagut de vetllar per a que no s’arribés al punt que es va arribar i que fregava el que podria considerar-se delicte.         

LES FOTOS DENÚNCIA DEL DIA 30-08-2016

Amposta, carrer Brasil. 

Un dia lamentable més i ja en van...