LA NOSTRA RIBERA 18

VILLAESCUSA DE HARO

Ser socialista avui

JOAN SUBIRATS

Catedràtic de Ciència Política (Universitat Autònoma de Barcelona).

En la nova publicació del Centre d'Estudis per la Democràcia Jordi Solé Tura (www.soleturamollet.cat) es reprodueix un article de l'any 1993 de l'enyorat professor en el qual es preguntava què és ser socialista. És un text que planteja amb força el nexe entre conviccions personals i una conjuntura política que sembla qüestionar-les. Ens parla d'una Europa que viu moments de confusió, de desconcert entre les forces tradicionals de dreta i esquerra, de situacions de tensió a Espanya.

Ara tot és molt més intens i preocupant. Fa uns dies, el dirigent socialista Patxi López escrivia un article en què tractava de ressituar el PSOE després de la greu crisi de direcció que ha sacsejat tota la seva estructura. En l'article, López reconeixia un greu problema d'adaptació: «El món ha canviat, els problemes són diferents i les nostres velles respostes han quedat antiquades». El reconeixement que existeix un problema és la premissa per tractar de resoldre'l. Però l'important és encertar en el diagnòstic. Patxi López apunta alguns elements, però el seu diagnòstic resulta incomplet al no mencionar el canvi tecnològic i parlar genèricament d''economia', al referir-se al capitalisme en la versió actual financera, digital, especulativa i ambientalment depredadora. ¿Hi ha resposta a la 'uberització' del mercat de treball? ¿Segueix havent-hi espai per a una socialdemocràcia que pretengui únicament pal·liar els efectes negatius que genera aquest sistema a través de polítiques de reducció de danys i mecanismes redistributius que temperin inequitats i injustícies? ¿No ens hauríem de plantejar noves respostes des de la inversió pública i des de les iniciatives cooperatives aprofitant les possibilitats de les plataformes digitals?

Bernie Sanders o Jeremy Corbyn, dos personatges de llarg recorregut, que durant molt de temps han sigut vistos als seus partits com a figures exòtiques que repetien conceptes d'una altra època, tenen ara entre els més joves els que millor valoren la seva coherència, el seu compromís i la seva clara defensa d'un canvi radical, allunyat de les terceres vies de Blair i Clinton. I ho són perquè han sabut connectar els valors de sempre amb els dilemes i conflictes actuals que deixen sense futur digne i just les noves generacions. Són molts els que afirmen que precisament amb Sanders les coses haurien pogut ser diferents el passat 8 de novembre als EUA.

No crec que sigui possible ser socialista sense superar els postulats socialdemòcrates tal com han anat sent posats en pràctica en els últims anys pels partits que els han representat. Amb l'acceptació de l'economia de mercat, del capitalisme, en la seva versió actual, financera, digital i global, no hi ha espai per a poders públics que vulguin disposar de capacitat de decisió significativa en temes clau, recuperant sobirania des de la proximitat. No cal anar al programa d'Erfurt del Partit Socialdemòcrata Alemany del 1891, per recordar que aquella declaració de lluita contra tota opressió de classe, de raça i de sexe, està lluny del que avui són les pràctiques de govern de la socialdemocràcia europea, difícilment distingibles, en els seus programes econòmics, de l'ortodòxia neoliberal. La barreja d'ingenuïtat (per seguir dient ben alt el que un creu) i de realisme (per poder transformar el que no ens agrada, ja que per contra no traduiríem en fets concrets els grans conceptes) segueix sent una combinació imprescindible.

En el citat article, Solé Tura recorda que «quan hi ha una contradicció entre el que un pensa i la realitat, la culpa no és mai de la realitat, i no té sentit aferrar-se a conceptes caducs». Hi estic molt d'acord. Segueix havent-hi «desigualtats per resoldre, injustícies per reparar i prepotències per vèncer» i necessitem nous conceptes per interpretar aquesta realitat i ser capaços de transformar-la. Les pulsions de fons que han mogut sempre el que anomenem 'esquerra', la lluita dels que pateixen injustícia i no accepten la pobresa com a inevitable, segueixen aquí. No podem considerar l'economia com una cosa naturalitzada i indiscutible. N'hi ha que perden i n'hi ha que guanyen en cada decisió que es pren. Ser socialista avui, per mi, és lluitar contra la prepotència i la corrupció, contra la injustícia i la desigualtat, contra un sistema que genèticament genera aquestes situacions. I buscar nous aliats que vulguin explorar noves vies per construir col·lectivament i en comú, alternatives dignes i justes.

UNA CURIOSITAT A L'ÀMBIT DE L’AEAT DE TORTOSA

Foto: La Marfanta. 

Amb tota seguretat, si us pregunto quin àmbit és el de l’Administració de Tortosa de l’AEAT me respondreu que les Terres de l’Ebre. Què tots els pobles de les TT.E. hi formen part... Error. N’hi ha un que al seu dia es va resistir a formar-hi part, una mica com l’aldea gal·la d’Asterix i Obelix, salvant les distàncies, es clar.

Anem a fer una mica d’història. La Administració d’Hisenda de Tortosa (va néixer així) va obrir portes un 5 de maig de 1985, poc després ho farien les de Reus i Vinaròs.

En aquell temps i durant més d’una dècada, hi formaven part tots els pobles del Montsià, el Baix Ebre, la Terra Alta i alguns de la Ribera d’Ebre. Mai s’ha sabut quin argument van fer servir per a l’hora de decidir quin pobles pertanyien a Tortosa i quins a Reus. Tot i que es pot pensar que els que hi havia al marge dret de l’Ebre eren de Tortosa i els de l’esquerra de Reus, no és així, ja que Ginestar, Benissanet i Rasquera estan a l’esquerra i sempre han pertanyi’t a Tortosa...

Així, Ginestar, Benissanet, Rasquera, Móra d’Ebre, Miravet, Flix, Ascó i Riba-roja d’Ebre van formar part de Tortosa des del començament. En canvi Móra la Nova, Tivissa, la Torre de l’Espanyol, Garcia, Vinebre i la Palma d’Ebre formaven part de Reus.

L’any 2001, com a conseqüència directa del moviment antitransvasament es crea la Delegació del Govern a les Terres de l’Ebre que, teòricament, ocupa el territori de les 4 comarques i, per tant, tots els pobles compresos.

En aquell temps, un dia, parlant amb l’Administrador de la ja AEAT Xavier Dalmau, vam considerar lògic que si, d’alguna manera, s’havia donat vida a les Terres de l’Ebre, tots els seus pobles formessin part de l’Administració de Tortosa.

Jo ja no en vaig saber res més, però sembla ser que ell va moure els fils necessaris per a que fos així.

Al cap d’un temps, el BOE publicava que Tivissa, la Torre de l’Espanyol, Garcia, Vinebre i la Palma d’Ebre, deixaven de formar part de l’Administració de Reus per a passar a dependre tributàriament parlant de la de Tortosa..

Us hi he fixat? Un i només un dels antics pobles de l’Administració de Reus no va deixar de formar-hi part i, per tant, tampoc va passar a dependre de Tortosa... A quin m’estic referint? Efectivament, a Móra la Nova.

Segurament us preguntareu el perquè... Per quins motius Móra la Nova no es va desvincular de l’Administració de Reus.

La història, anècdota o com li vulgueu dir l’he explicat moltes vegades. En aquells moments a Móra la Nova regnava Joan Sabanza i va considerar que la gent de Móra tenia més tirada a Reus que no a Tortosa i, per tant, va demanar que el seu poble hi quedés exclòs.

A la pràctica aquest fet té molt poca rellevància i són molts els ciutadans de Móra la Nova que baixen a Tortosa per a fer tràmits amb l’administració tributària, ja que, amb el pas dels anys, aquesta situació no ha canviat.

Tot i els arguments de Sabanza, sempre he pensat tenien més motius els de Móra d’Ebre que els dels Masos (*) ja que la C-12 o l’Eix de l’Ebre passa pel costat esquerre, es a dir, a tocar de Móra la Nova i, per tant, estan millor comunicats amb Tortosa que els seus veïns. En canvi, els de Móra d’Ebre (què jo sàpiga) mai s’han queixat, mentre que el que va ser l’alcalde de l’altre costat va decidir per tot el poble. Al meu poble d’això se’n diu una cacicada, ignoro com hi diuen al teu...

(*) Explica la història que alguns habitants de Móra d’Ebre, van anar colonitzant poc a poc el marge esquerre de l’Ebre que estava més prop del seu municipi i molts se’n hi van anar a viure fins que finalment es va crear el poble de Móra la Nova. Des de llavors els morencs de la dreta del riu anomenen despectivament Móra la Nova com els Masos.