dilluns, 2 de gener del 2017
ELS MILLORS DESITJOS PER A L'ANY NOU
Per cert, està al carrer Zuric del Polígon Industrial de Tosses. Arribar-hi es molt fàcil i fins i tot té deixen entrar el cotxe dintre del recinte.
Va, animeu-vos!!!
Els deu negrets de Rajoy
Director adjunt
Agatha Christie va publicar el 1939 Deu negrets, la seva novel·la més celebrada. Deu crims acompanyats de la successiva desaparició de deu figures de porcellana. Mariano Rajoy podria protagonitzar una història semblant.
Ángel Acebes va ser diverses vegades ministre i aclamat secretari general del partit. Fins que al congrés de València (2008) va ser fulminat i substituït per Dolores de Cospedal. Només queden nou negrets.
María San Gil va ser presidenta del PP basc i la militant més estimada del partit. El maig del 2008 se'n va anar per discrepàncies en la redacció de la ponència política. Només queden vuit negrets.
Rodrigo Rato va competir amb Rajoy per heretar Aznar. Va anar a l'FMI, després a Lazard, al Santander, a Bankia i al banc dels acusats. Només queden set negrets.
Jaime Mayor Oreja, la tercera pota de la terna d'Aznar. Se'n va anar a Brussel·les per no tornar. Només queden sis negrets.
Francisco Álvarez-Cascos, superministre d'Aznar i supercap del partit. Se'n va donar de baixa el 2011 i va fundar una altra organització a Astúries. Només queden cinc negrets.
Alberto Ruiz-Gallardón era la gran esperança centrista del PP, fins que va topar amb la llei de l'avortament. Va dimitir de ministre de Justícia el 2014. Només queden quatre negrets.
Luis Bárcenas va ser recolzat per Rajoy («Sigues fort») fins que es va donar de baixa del partit, va dimitir com a senador i va ser empresonat. Només queden tres negrets.
Esperanza Aguirre diverses vegades va estar a punt de disputar-li el lideratge a Rajoy. Avui està a l'oposició de l'Ajuntament de Madrid. Només queden dos negrets.
Rita Barberá va ser «l'alcaldessa d'Espanya» i Rajoy la va defensar durant anys. Fins que el pacte amb Ciutadans va aconsellar deixar-la caure. Se'n va anar del partit poc abans de morir. Només queda un negret.
I el president d'honor
José María Aznar va anunciar dimarts, després d'innombrables exabruptes a Rajoy, que abandonava la presidència del partit. Ja no queden negrets.
No cal ser un expert en Agatha Christie per saber en aquest cas qui és l'assassí.
diumenge, 1 de gener del 2017
7 DÍAS POR LA PROVICIA DE CÁDIZ
NOVENA Y ÚLTIMA ETAPA: TOMELLOSO
De regreso a casa, tal como habíamos planificado, volvimos a hacer escala en una población manchega. Si en la ida había sido Villarobledo, la elegida en la vuelta fue Tomelloso.
La vida en este pueblo gira en torno de la plaza de España, centro neurálgico de la población y que contiene los edificios de mayor interés: la iglesia de Nuestra Señora de la Asunción, la casa consistorial y, sobre todo, la Posada de los Portales (1778), un edificio de estilo manchego que hoy, entro otras cosas alberga la oficina de turismo y una sala de exposiciones.
En la oficina de turismo te recomiendan visitar, además de lo anterior, el museo del Carro, el museo de Antonio López y las chimeneas de las viejas fábricas de destilados alcohólicos esparcidas por toda población.
Reservamos la tarde para visitar los molinos de viento de la zona. No dirigimos hacia Campo de Criptana, pero como los primeros molinos que vimos fueron los que se levantan sobre el cerro de S. Antón en el término municipal de Alcázar de San Juan, cambiamos de rumbo. Después de recrearnos un buen rato viendo la panorámica que desde allí se divisaba (la prueba es que hay un vértice geodésico (*)), pero sobre todo haciendo fotos. Cuando nos cansamos de tomar fotos, marchamos hacia la Sierra de los Molinos en Campo de Criptana.
Era martes y excepto un autobús de turistas, apenas había más visitantes. La gente que andaba por allí parecían ser todos del lugar. Dejamos el coche a cierta distancia de los molinos y un señor que estaba paseando a su perro nos dijo que podíamos apárcalo un poco más cerca, que no pasaba nada…
-Éste de aquí perteneció a Sara Montiel… -nos dijo-
-¿Por qué Sara Montiel era de aquí verdad? –Le pregunté-.
-Sí, sí… Nació en el pueblo…
De todas formas no tenía ningún rótulo que aludiera a la famosa artista.
Mi mujer que no es tan aficionada a la fotografía como yo, estaba entusiasmada. Hizo muchas más fotos en una sola tarde que durante el resto del viaje. El paisaje se lo valía…
Por la noche decidimos seguir el consejo del propietario del hotel donde nos hospedábamos y fuimos a cenar en el restaurante Orbe Kitchenbar. Estuvimos prácticamente solos, por lo que disfrutamos de todas las atenciones por parte de su propietario. Valió la pena pagar un poco más para degustar una gastronomía que, seguramente, no se encuentra en ningún otro restaurante de la localidad.
(*) Un vértice o punto geodésico es un punto señalizado que indica una posición geográfica exacta conformando una red de triangulación con otros vértices geodésicos.
La posición exacta de los vértices sirve para ayudar a elaborar mapas topográficos a escala, tanto nacionales como regionales.
En España hay unos 11 000 vértices que suelen estar formados por un pilar de 120 centímetros de altura y 30 de diámetro sustentado en una base cúbica de hormigón, todo ello pintado de blanco. Normalmente están en sitios altos y despejados desde los que se pueden divisar otros puntos similares, por lo que suelen estar en parajes que poseen buenas vistas panorámicas. Desde 1975 están protegidos por la Ley sobre Señales Geodésicas y Geofísicas. (Wikipedia)
LO POBLE QUE VOLEM 1-01-2017
Quan fa que no passen els equips de neteja?
OBJECTE PERDUT LA NIT DE CAP D'ANY
Quan l'he vist he pensat:
-Mira, millor arribar a casa sense llacet que sense calçotets o calcetes...
(O potser no...) Què penseu?
Si veu això el seu propietari que me faci arribar un missatge i li retornaré gustosament sense cobrar-li cap contraprestació.
Només hi ha ulls per a Susana
FERRAN MONEGAL
Sembla que la sort està tirada, com va dir Juli Cèsar. Almenys a La Sexta. Només hi ha ulls per a Susana Díaz. A Pedro Sánchez el silencien. És una forma d'enterrar-lo: per a un líder polític, el silenci televisiu és la condemna a la no existència. La Sexta era l'única cadena que, després de la guerra de Ferraz, mantenia un equilibri virtuós. A la zona d'Antonio García Ferreras (cap de tots els informatius de la cadena) Susana era -i és- la nineta dels seus ulls. A 'El intermedio', en canvi, mantenien amb simpatia i humor l'atenció sobre Pedro. Ara l'equilibri declina. La uniformitat s'estén. Només el nucli oficialista del PSOE és el seu focus d'atenció. No és un retret, només és una constatació comparativa. A Pedro Sánchez l'han passat al costat opac. En el camp de batalla de 'La Sexta noche', per exemple, no van dir ni piu del seu míting a Astúries, però es van desviure amb el de Susana a Jaén. I dissabte passat van invitarJosé Bono, una entrevista instrumental, evidentment: el poc que va dir de Sánchez va ser per anar-lo laminant, com si fos un negre espectre en la tenebra. L'aparició de ZP com a gran 'supporter' deSusana ha entendrit Wyoming. Els va treure amorosament abraçadets, com Leonardo DiCaprio i Kate Winslet. Tractant-se del 'Titanic', vaixell que va naufragar, es pot entendre com una resta de rebel·lia d''El intermedio' davant d'aquesta clamorosa transformació de La Sexta en 'cheerleader' de Susana, la trianera.
MARATÓ .- Em retreu una veïna, i lectora, que no hagi parlat encara de 'La Marató' de TV-3. Li agraeixo l'interès, però 'La Marató' no és tema en una columna de crítica. No sabria on mossegar. I a més, encara que hi hagués algun remot extrem mossegable, m'hi nego. He vist persones afectades per un ictus, per algun trastorn cerebral greu. He vist les conseqüències que pateixen. I com a espectador agraeixo que la tele m'ensenyi, m'eduqui, en la solidaritat i el respecte que totes aquestes persones es mereixen. També m'ha ensenyat aquest programa professionals del món sanitari que dediquen la seva vida, i el seu coneixement, a mitigar els cops que clava el destí. I m'ha mostrat 'La Marató', també,la resposta d'un país que es bolca, aportant-hi el que pot, incloent-hi nenes i nens que buiden la guardiola. Això és molt gran. Per a aquest trajecte, per a aquest comentari, no busquin dentadura. Només reconeixement, admiració, afecte.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)