Director adjunt
Va ser Artur Mas qui va tornar a plantejar dijous la idea de la tercera via per solucionar el contenciós català. Ho va fer en camp contrari, a Madrid, i pocs dies després d’haver-se assegut al banc dels acusats pel seu paper el 9-N. Mas va dir una cosa fàcil d’entendre: entre la independència i l’actual statu quo, amb una autonomia en regressió, hi ha un terme mitjà, i correspon al Govern central fer propostes en aquest territori desconegut.
No se sap si a la Moncloa sabien que l’expresident llançaria aquest suggestiu missatge, però l’endemà el ministre portaveu, Méndez de Vigo, va mostrar la bona disposició de l’Executiu a sondejar aquesta via. I diumenge, el delegat del Govern a Catalunya, Enric Millo, va parlar de contactes entre els executius espanyol i català, encara que no sempre públics. D’aquesta manera confirmava la informació d’El País, segons la qual Rajoy prepara una oferta que presentarà aPuigdemont en una pròxima reunió entre tots dos.
¿Alguna cosa es mou finalment? És aviat per saber-ho. De moment, la Generalitat nega els contactes de què va parlar Millo i alguns representants del sobiranisme reiteren que l’únic de què s’ha de parlar és sobre la realització d’un referèndum. O sigui, que el hàmster continuaria fent voltes a la roda sense fi.
Però hi ha, no obstant, algunes dades noves. La primera és la intervenció madrilenya de Mas, en un moment en què l’expresident, escaldat amb la CUP, sospesa tornar a competir per la presidència de la Generalitat. La segona és que el Govern desenterri la carpeta de les reivindicacions catalanes (totes, menys una: el referèndum) per intentar que l’anomenada operació diàleg no quedi només en el pla gestual. La tercera, que Rajoy hagi decidit treure’s de sobre l’ensopiment i intenti virar el rumb en un cara a cara ambPuigdemont.
Una fissura
Si el Govern fa una oferta mínimament atractiva per al sobiranisme (una cosa que s’ha de posar en dubte), obriria una fissura entre els possibilistes i temorosos de veure’s abocats a la desobediència i els que no estan disposats a tenir en compte mai cap altra cosa que no sigui votar per marxar.
