El moment dolç de Mariano Rajoy

JOAN TAPIA

Periodista

El líder del PP és, ara com ara, un dels polítics europeus amb més llarg futur

Fa un any Mariano Rajoy no era un polític acabat però sí que tenia molts problemes. No es va presentar a la investidura, que li corresponia al tenir el primer grup parlamentari, per por de perdre. I va deixar que Pedro Sánchez passés al davant. Ja intuïa –o ho sabia– que era un regal enverinat.
  Ara tot ha canviat. Ha guanyat dues eleccions successives i el PIB espanyol l’any passat va ser el que va créixer més d’Europa. En una Unió Europea assaltada pel populisme i la inestabilitat, Rajoy és avui curiosament un rar exemple de perdurabilitat.
  Espanya ni va ser fundadora del Mercat Comú el 1957 ni està «consagrada» com un dels quatre grans de la UE, i bona prova és que el 2012 vam perdre la important butaca del BCE. Però dilluns François Hollande va invitar Rajoy a la reunió de Versalles del dia 6 de març en què els quatre grans de la Unió Europea intentaran fixar una posició comuna davant la cimera del 27 de març que coincidirà amb el 60è aniversari del Tractat de Roma. I dels quatre polítics que es veuran a Versalles, Rajoy és el que, a primera vista, té més futur al davant.
  Hollande se’n va al maig i és molt difícil que el succeeixi un socialista. L’italià Paolo Getiloni és un primer ministre de pas, a l’espera del retorn de Matteo Renzi... o de no se sap qui. Fins i tot Angela Merkel té unes complicades eleccions al setembre i el nou candidat de l’SPD, Martin Schulz, experimenta una forta alça en les enquestes. En el front europeu, Rajoy viu un moment dolç. I aquest moment és conseqüència de l’estabilitat interna, relativa però superior a la de França i Itàlia. Governa sense majoria però ha sabut arribar a pactes no tan sols amb Ciutadans, sinó també amb el PNB i fins i tot amb el PSOE. I l’oposició d’esquerres no ho té fàcil. Podem sobreviu, però la fractura amb Íñigo Errejón és forta i l’ascens d’Irene Montero garanteix molt verbalisme esquerrà. Pablo Iglesias proclama que és una vergonya que governi Rajoy però no pot cridar gaire. No feia falta que votés Pedro Sánchez, culpable del pecat d’haver pactat amb Albert Rivera. Només que el març passat –en la investidura de Sánchez– no hagués barrejat els seus vots amb els del Partit Popular, Rajoy no seria a la Moncloa.
  ¿I el PSOE? Resisteix bé a les enquestes, a pesar d’estar sense líder, i la gestora porta el dia a dia amb un notable alt, però no s’han tancat les ferides de l’1 d’octubre passat quan va tenir lloc la dimissió forçada de Sánchez. És més, el cisma entre sanchistes i susanistes sembla haver-se agreujat al perpetuar-se i no és segur que les primàries del mes de maig arreglin les coses.
  I curiosament la guerra intestina del PSOE pot rebotar-li a Rajoy. En ple procés congressual els socialistes no votaran els pressupostos. Rajoy, amb el sostre de despesa aprovat, pot tirar. Però els pressupostos del 2018 també estan en l’aire. I llavors –al setembre– ningú sap què passarà. ¿Noves eleccions? I a tot això s’hi ha de sumar la possible ruptura del ja molt inestable equilibri català. Rajoy viu avui un moment dolç... però no sap quant de temps durarà.

REFLEXIONS SOBRE ELS FETS DE DIUMENGE ALS VOLTANTS DELS MULTICINEMES D’AMPOSTA

Lloc on es van quedar atrapats els cotxes. 

Com que suposo que no tothom està assabentat de que va passar el passat diumenge a la zona dels multicinemes d’Amposta, miraré d’explicar-ho breument:

El pàrquing que hi ha al costat mateix dels multicinemes estava ple. Llavors, alguns cotxes van optar per aparcar a un solar particular que hi ha a la part del davant i que sembla que habitualment sé li dóna aquest ús. Posteriorment van arribar dos cotxes més que van aparcar davant de l’entrada del solar impedint la sortida dels que hi havia dins. En sortir els ocupants dels cotxes estacionats dintre del solar i en veure que no podien sortir, passat uns instants, un d’ells va optar per trucar a la policia local d’Amposta. Quan aquests van arribar van dir que no podien fer res, ja que el solar era particular i, una vegada comprovades les matrícules dels cotxes que els impedien sortir, van veure que no eren d’Amposta i, per tant, no tenien els telèfons dels seus propietaris. No van poder sortir fins al cap d’una mitja hora quan va sortir els ocupants d’un dels cotxes.

Multicinemes Amposta. 

Dit això imagino que tothom s’ha fet una idea sobre el que va passar i, tal vegada teniu una opinió sobre com s’hauria pogut evitar que això passés. Cal dir que, des del meu punt de vista no deixa de ser una anècdota puntual, però que és un clar exemple sobre els comportaments d’alguns conductors.

L’única irregularitat que s’hi va cometre va ser l’ocupació del solar privat per part dels conductors dels cotxes que van quedar atrapats. Són aquelles coses que normalment es fan i no passa res, però sempre t’arrisquis a que pugui passar.

Tal com informa el digital Aguaita, sembla que els conductors van donar voltes pel polígon industrial i no van trobar aparcament... Com que no hi era present vull suposar que va ser així, tot i que el polígon és molt gran i, a priori sembla que d’aparcament més prop o més lluny n’hi hauria d’haver.

Antic camí de Masdenverge amb aparcament. 

Per a tots aquells que no s’ho coneguin bé, els hi he de dir que a la part del darrere dels cinemes hi ha una zona tan gran, però tan gran, que no te l’acabes... Què està fosca i que pot significar un perill aparcar allí per la nit? No ho discutiré, però potser estaria bé que es pogués habilitar aquella zona com aparcament alternatiu en el suposat cas de que s’ompli l’aparcament habilitat.

En el cas d’habilitar aquella zona quedaria resolt el problema? Segur que no. Tothom sap que la majoria dels conductors són còmodes i que solen deixar el cotxe el més prop possible del lloc on van, encara que l’hagin de deixar malament. Insisteixo: El polígon de Tosses és tan gran que segur que aparcament n’hi ha. Però només cal que un cotxe aparqui al solar per a que l’imiten uns quants més.

De fet, dimarts, quan vaig anar a fer les fotos que podeu veure, me vaig trobar a un amic que me va dir el mateix:

Descampat darrere dels multicinemes. 

-Què no diguin que no hi ha aparcament... El que passa és que si poguessin entrar amb el cotxe a la sala, ho farien. 

Es podria habilitar el solar com aparcament? Sempre amb el consentiment del propietari. Recordo que a la zona de l’Hospital de Tortosa, on l’aparcament segueix sent una de les assignatures pendents, hi havia conductors de turismes que l’aparcaven en alguns solar buit. Des de fa temps, alguns propietaris d’aquests solars, han optat per posar-hi una cadena i tancar-lo per a que no s’hi pugui aparcar. A Tosses també podria passar que el propietari del local acabés tancant l’accés al seu solar.

Es podria pintar de groc l’entrada del solar per a evitar que s’hi aparqués? En principi, no.

Aparcament a la part del darrere dels Multicinemes. 

En tot cas hauria de ser amb el consentiment del propietari. Si el propietari s’avingués a deixar-lo utilitzar com aparcament en precari (com el que hi ha al carrer Carles I d’Amposta), llavors sí.

De totes formes, per més que estigués pintat de groc no seria cap garantia de que algú no acabés aparcant a l’entrada. O trobeu que sí?

Per últim vull comentar la no trucada de la policia local als propietaris dels cotxes. Suposem per un moment que els propietaris fossin d’Amposta i que la policia local tenien els seus números de telèfon... Trobeu que el més procedent hauria segut trucar-los? És que dintre dels cinemes no s’han de tenir els telèfons apagats? Per tant, de poc hauria servit haver-los-hi trucat.  

Més aparcament. 

Trobo que la solució més fàcil és aparcar el cotxe a un lloc on no fes nosa a ningú i des d’allí anar caminant al cine. Tot i que el polígon és relativament gran, la distància entre el punt més allunyat i els multicinemes és com a molt d’uns 200 metres. Massa distància per anar-hi a peu?        

LO POBLE QUE VOLEM 02-03-2017

Carrer Amèrica. 

Cotxe en doble fial... Més avant no té aparcament, no... 

LA NOSTRA RIBERA 99