dijous, 30 de març del 2017
To be or not to be
JAUME REIXACH
Artur Mas, convertit en l’ambaixador volant del procés independentista, ha dit a la Universitat de Harvard que Catalunya aspira a ser “la Dinamarca del Mediterrani”. I jo dic: si la Generalitat exercís les seves competències de manera eficient i, en comptes de gastar muntanyes de diners en xeflis i en corrupteles, fes una gestió seriosa i responsable del seu pressupost, Catalunya ja seria, de fa anys, una nació/regió europea endreçada i exemplar. Amb l’avantatge, a més, que portem euros a les butxaques, en comptes de les enutjoses corones daneses, que cal bescanviar per entrar o sortir d’aquell país fred i ventós.
Amagar la impotència que provoca l’esclat dels casos de corrupció i les duríssimes retallades que ha patit l’administració catalana amb l’argument que tot això no passaria amb la suposada independència és un inadmissible acte d’irresponsabilitat política. A l’escalf de la Generalitat hi ha un miler d’alts càrrecs, assessors, endollats i subvencionatsque cobren uns salaris estratosfèrics i fora de mercat. Són ells, per motius egoistes, els qui fan bullir l’olla del processisme que els permet viure els millors anys de les seves vides i de cap manera no volen renunciar-hi.
Ja que volem ser com Dinamarca (Artur Mas dixit):
· A Dinamarca no hi ha milers d’alumnes que han de fer classe en barracots
· A Dinamarca no subvencionen amb diners públics les escoles de l’Opus Dei ni dels Legionaris de Crist
·A Dinamarca, els universitaris no han de pagar unes matrícules prohibitives per les butxaques de les famílies amb menys recursos
· A Dinamarca, els hospitals públics no estan saturats ni hi ha unes llistes d’espera de més d’un any per fer una prova o que t’atengui un especialista
· A Dinamarca, els farmacèutics no han d’hipotecar el seu pisperquè cobren tard i malament les receptes que dispensen
· A Dinamarca no hi ha més de 100 pobles abandonats, com passa al Pirineu català
· A Dinamarca, les autopistes de peatge deixen de ser-ho quan s’acaba la concessió
· A Dinamarca, el nomenament del director de la televisió pública es fa per concurs de mèrits i no a dit per posar-hi algú afí al govern de torn
· A Dinamarca no permeten que els ramaders llencin a l’aire lliure les dejeccions sense depurar de les granges de porcs
· A Dinamarca no hi ha 139 municipis amb les aigües freàtiques contaminades per nitrats
· A Dinamarca, els conreus amb productes transgènics estan prohibits
· A Dinamarca és impensable que s’expropïin camps de conreuper fer-hi un complex privat de parc d’atraccions, camps de golf, hotels i casinos
· A Dinamarca mai no hauria quedat impune una agressió com la que va patir Ester Quintana per part dels Mossos d’Esquadra ni s’hauria permès l’omertà del corporativisme del cos policial per protegir l’agressor
· A Dinamarca no hi ha curses de Fórmula 1 i no estan disposats a pagar la fortuna que costa el circ contaminant de Bernie Ecclestone
· A Dinamarca, una llei tan important com la de transitorietat jurídica no es mantindria en secret ni s’intentaria aprovar violant els principis més elementals del parlamentarisme democràtic
· A Dinamarca, un diputat com Germà Gordó, assenyalat pel cobrament de comissions corruptes del 3%, ja hauria dimitit
· A Dinamarca, els advertiments i les denúncies del Síndic de Greuges es tenen en compte
· A Dinamarca haurien saltat totes les alarmes davant la constatació que el país s’hagi convertit, com passa a Catalunya, en la gran plataforma de producció i distribució clandestina de marihuana per tot Europa
· A la frontera de Dinamarca amb Alemanya no hi ha grans prostíbuls ni noies que busquen clients a peu de carretera
· A Dinamarca, hi hauria una commoció nacional perquè el principal espai natural del país està desapareixent sota el mar, com passa amb el Delta de l’Ebre a Catalunya
· A Dinamarca seria intolerable que un monument feixista com el de la Batalla de l’Ebre que hi ha Tortosa restés dempeus
· A Dinamarca, ja s’hauria obert fa anys una comissió d’investigació parlamentària per esbrinar perquè les obres de construcció de l’L9 del metro van saltar dels 3.000 milions d’euros del pressupost inicial als 16.000 milions, sense no estar ni tan sols acabades
· A Dinamarca, les empreses que han estat enxampades enactes de corrupció no poden tornar a tenir contractes de l’administració (aquí, totes continuen sucant com si res)
· A Dinamarca és impensable que s’hagi construït un aeroport com el d’Alguaire, situat en una zona que està durant mesos submergida en la boira
· A Dinamarca, la implantació d’un mastodòntic magatzem d’Amazon que amenaça de carregar-se el comerç de proximitat de l’àrea metropolitana de Barcelona hauria suscitat un intens debat públic i polític. Aquí, la Generalitat l’ha rebut comBienvenido Mr. Marshall.
· A Dinamarca, les portes giratòries de la política a les grans empreses privades estan mal vistes. A Dinamarca, Felip Puig, esquitxat en nombrosos casos de corrupció, mai no hauria estat nomenat president del Tram ni David Madí, president del consell assessor d’Endesa.
· A Dinamarca, la desaparició de nou caixes d’estalvis per la mala gestió dels seus responsables hauria provocat un enorme escàndol i, de ben segur, els responsables d’aquesta catàstrofe financera estarien a la presó o amb tots els seus béns embargats
· A Dinamarca, el govern no subvenciona en vena tots els mitjans de comunicació –premsa, ràdio, televisió i digitals- per influir en la seva línia informativa i editorial
· A Dinamarca mai no haurien convidat a un acte institucional del govern a un expresident que ha confessat tenir comptes amagats a Andorra ni a un altre expresident que mai no ha donat explicacions de per què era beneficiari de dos comptes als paradisos fiscals de Liechtenstein i Suïssa
El problema de Catalunya no és la independència o no tenir un Estat propi. El gran problema de Catalunya és que no tenim sentit d’Estat i que, en el sagrat nom de la pàtria i la bandera, hem estat i estem governats, amb perdó, per una colla d’oportunistes, hipòcrites, pocavergonyes, indocumentats, corruptes i aprofitats.
Com va dir Hamlet, príncep de Dinamarca, a través de la ploma de William Shakespeare: “To be or not to be”.
Artur Mas, convertit en l’ambaixador volant del procés independentista, ha dit a la Universitat de Harvard que Catalunya aspira a ser “la Dinamarca del Mediterrani”. I jo dic: si la Generalitat exercís les seves competències de manera eficient i, en comptes de gastar muntanyes de diners en xeflis i en corrupteles, fes una gestió seriosa i responsable del seu pressupost, Catalunya ja seria, de fa anys, una nació/regió europea endreçada i exemplar. Amb l’avantatge, a més, que portem euros a les butxaques, en comptes de les enutjoses corones daneses, que cal bescanviar per entrar o sortir d’aquell país fred i ventós.
Amagar la impotència que provoca l’esclat dels casos de corrupció i les duríssimes retallades que ha patit l’administració catalana amb l’argument que tot això no passaria amb la suposada independència és un inadmissible acte d’irresponsabilitat política. A l’escalf de la Generalitat hi ha un miler d’alts càrrecs, assessors, endollats i subvencionatsque cobren uns salaris estratosfèrics i fora de mercat. Són ells, per motius egoistes, els qui fan bullir l’olla del processisme que els permet viure els millors anys de les seves vides i de cap manera no volen renunciar-hi.
Ja que volem ser com Dinamarca (Artur Mas dixit):
· A Dinamarca no hi ha milers d’alumnes que han de fer classe en barracots
· A Dinamarca no subvencionen amb diners públics les escoles de l’Opus Dei ni dels Legionaris de Crist
·A Dinamarca, els universitaris no han de pagar unes matrícules prohibitives per les butxaques de les famílies amb menys recursos
· A Dinamarca, els hospitals públics no estan saturats ni hi ha unes llistes d’espera de més d’un any per fer una prova o que t’atengui un especialista
· A Dinamarca, els farmacèutics no han d’hipotecar el seu pisperquè cobren tard i malament les receptes que dispensen
· A Dinamarca no hi ha més de 100 pobles abandonats, com passa al Pirineu català
· A Dinamarca, les autopistes de peatge deixen de ser-ho quan s’acaba la concessió
· A Dinamarca, el nomenament del director de la televisió pública es fa per concurs de mèrits i no a dit per posar-hi algú afí al govern de torn
· A Dinamarca no permeten que els ramaders llencin a l’aire lliure les dejeccions sense depurar de les granges de porcs
· A Dinamarca no hi ha 139 municipis amb les aigües freàtiques contaminades per nitrats
· A Dinamarca, els conreus amb productes transgènics estan prohibits
· A Dinamarca és impensable que s’expropïin camps de conreuper fer-hi un complex privat de parc d’atraccions, camps de golf, hotels i casinos
· A Dinamarca mai no hauria quedat impune una agressió com la que va patir Ester Quintana per part dels Mossos d’Esquadra ni s’hauria permès l’omertà del corporativisme del cos policial per protegir l’agressor
· A Dinamarca no hi ha curses de Fórmula 1 i no estan disposats a pagar la fortuna que costa el circ contaminant de Bernie Ecclestone
· A Dinamarca, una llei tan important com la de transitorietat jurídica no es mantindria en secret ni s’intentaria aprovar violant els principis més elementals del parlamentarisme democràtic
· A Dinamarca, un diputat com Germà Gordó, assenyalat pel cobrament de comissions corruptes del 3%, ja hauria dimitit
· A Dinamarca, els advertiments i les denúncies del Síndic de Greuges es tenen en compte
· A Dinamarca haurien saltat totes les alarmes davant la constatació que el país s’hagi convertit, com passa a Catalunya, en la gran plataforma de producció i distribució clandestina de marihuana per tot Europa
· A la frontera de Dinamarca amb Alemanya no hi ha grans prostíbuls ni noies que busquen clients a peu de carretera
· A Dinamarca, hi hauria una commoció nacional perquè el principal espai natural del país està desapareixent sota el mar, com passa amb el Delta de l’Ebre a Catalunya
· A Dinamarca seria intolerable que un monument feixista com el de la Batalla de l’Ebre que hi ha Tortosa restés dempeus
· A Dinamarca, ja s’hauria obert fa anys una comissió d’investigació parlamentària per esbrinar perquè les obres de construcció de l’L9 del metro van saltar dels 3.000 milions d’euros del pressupost inicial als 16.000 milions, sense no estar ni tan sols acabades
· A Dinamarca, les empreses que han estat enxampades enactes de corrupció no poden tornar a tenir contractes de l’administració (aquí, totes continuen sucant com si res)
· A Dinamarca és impensable que s’hagi construït un aeroport com el d’Alguaire, situat en una zona que està durant mesos submergida en la boira
· A Dinamarca, la implantació d’un mastodòntic magatzem d’Amazon que amenaça de carregar-se el comerç de proximitat de l’àrea metropolitana de Barcelona hauria suscitat un intens debat públic i polític. Aquí, la Generalitat l’ha rebut comBienvenido Mr. Marshall.
· A Dinamarca, les portes giratòries de la política a les grans empreses privades estan mal vistes. A Dinamarca, Felip Puig, esquitxat en nombrosos casos de corrupció, mai no hauria estat nomenat president del Tram ni David Madí, president del consell assessor d’Endesa.
· A Dinamarca, la desaparició de nou caixes d’estalvis per la mala gestió dels seus responsables hauria provocat un enorme escàndol i, de ben segur, els responsables d’aquesta catàstrofe financera estarien a la presó o amb tots els seus béns embargats
· A Dinamarca, el govern no subvenciona en vena tots els mitjans de comunicació –premsa, ràdio, televisió i digitals- per influir en la seva línia informativa i editorial
· A Dinamarca mai no haurien convidat a un acte institucional del govern a un expresident que ha confessat tenir comptes amagats a Andorra ni a un altre expresident que mai no ha donat explicacions de per què era beneficiari de dos comptes als paradisos fiscals de Liechtenstein i Suïssa
El problema de Catalunya no és la independència o no tenir un Estat propi. El gran problema de Catalunya és que no tenim sentit d’Estat i que, en el sagrat nom de la pàtria i la bandera, hem estat i estem governats, amb perdó, per una colla d’oportunistes, hipòcrites, pocavergonyes, indocumentats, corruptes i aprofitats.
Com va dir Hamlet, príncep de Dinamarca, a través de la ploma de William Shakespeare: “To be or not to be”.
dimecres, 29 de març del 2017
UNA MOCIÓ FORA DE LLOC
Quan ja semblava que el tema de la rivalitat entre Amposta i Tortosa estava superada, dilluns al ple de l’Ajuntament de la capital del Montsià va tornar a aparèixer.
Va ser arran d’una moció presentada pel grup municipal del PSC-CP sobre instar a la Generalitat de Catalunya per a que obri una oficina pròpia o compartida amb l’administració local de l’Agència Tributària Catalana. Actualment (i fins a l’1 de setembre) és el Registre de la Propietat número 1 el que recapta els tributs que són competència de la Generalitat de Catalunya (Successions i donacions, Actes jurídics documentats, Transmissions patrimonials, etc.) Durant l’exposició de la moció es va dir: Per a què els ampostins no tinguin que desplaçar-se a Tortosa...
Abans de continuar vull fer-vos unes preguntes:
-Sabeu on estan ubicats els Registres de la Propietat a Amposta (n’hi ha dos)?
-Teníeu constància que el Registre de la Propietat número 1 recaptava els tributs propis de la Generalitat?
Si heu contestat afirmativament a la segona pregunta...
-Quantes vegades hi heu anat?
La nostra família dues vegades: Quan tinguérem que liquidar els drets reials per a rescatar dos plans d’estudis dels nostres fills que havíem contractat amb una companyia d’assegurances i, que sinó fèiem efectiu, no ens donaven el capital que havíem dipositat i els interessos que havien generat al llarg dels anys.
La majoria de vegades (per exemple quan hi ha una compravenda d’alguna finca rústica o urbana de segona ma), el pagament dels impostos que es deriven ja ho fa directament la notaria. O no és així?
Encara no he arribat a la part més important. Cada vegada més, la majoria de tràmits sé poden fer per Internet mitjançant el corresponent certificat d’usuari expedit per la FNMT o bé d’altres certificats acreditatius expedits per diversos organismes certificadors però amb facultats molt més limitades.
Com sabeu treballo a l’Agència Estatal d’Administració Tributària, es a dir, l’espanyola. Com aquell que no vol la cosa, ja fa més de 31 anys... Com va dir una vegada un: una temporadeta.
En tot aquest temps he viscut la implantació i l’evolució de la informàtica. Quan vaig entrar a treballar el 2 de gener de 1986, la informàtica es limitava exclusivament al tractament de dades que es feia al departament de... Informàtica!! Tota la resta de la feina se feia manualment.
L’Administració de Tortosa, a principis dels anys 90 va arribar a 73 treballadors. Sabeu quans ne som ara? 36. Exactament la meitat. Primer van desmantellar la inspecció. Perdó, la van centralitzar a Tarragona... Posteriorment també van centralitzar la Unitat de menor quantia de Recaptació i també Societats...
Dilluns 20 de març (o sigui, fa menys de dues setmanes), per sorpresa, tinguérem una visita del tot inusual: La del Delegat Especial de Catalunya Gonzalo de Castro. En quasi 32 anys d’història de l’Administració de Tortosa era la tercera vegada que ens visitava un delegat especial... Anava acompanyat pel Delegat i el Secretari General de la Delegació de Tarragona. Al principi no va transcendir el motiu de la visita, però poc a poc i amb comptagotes, ens van anar donant informació...
-5 agents tributaris passaven a dependre de la Regional de Barcelona de Gestió Tributària per a una campanya de comprovació de l’IVA.
-Totes les competències de Recaptació s’assumiran des de Tarragona i a Tortosa només quedaran 2 o 3 funcionaris per atendre consultes i poca cosa més. Per a la resta se’ls hi haurà de buscar una nova ubicació, ja sigui a Tortosa o a Tarragona...
-I el que es pitjor: La Administració de Tortosa té els anys comptats... A data d’avui no sé sap res en concret, però dintre d’uns anys acabarà per tancar portes.
Durant els darrers anys ja hi ha hagut precedents de tancament: 1 administració a Sevilla, 4 a Barcelona, etc. La de Betanzos (A Coruña) té 10 treballadors i la de Vinaròs 21... I es va a la baixa...
I no té punt de comparació els impostos que recapta l’Agència Tributària estatal amb els de l’Agència tributària Catalana...
Torbeu que amb aquest panorama la Generalitat s’avindrà en obrir una oficina a Amposta?
(Igual un dia m’hauré de tragar les meves pròpies paraules...)
Per cert, la moció va ser aprovada per unanimitat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)