dissabte, 24 de juny del 2017
El PSOE de sempre, el Pedro de sempre
Periodista.
Pedro Sánchez està decidit a perfeccionar el PSOE de sempre, definit ahir com l’esquerra de govern que va a la mateixa hora que Espanya. Va guanyar el congrés com a resultat lògic de les primàries que li van atorgar la secretaria general; els barons ni tan sols van comparèixer en la batalla congressual, resignats a la sort dictada pels militants. Té les mans lliures per intentar recuperar l’espai socialdemòcrata i la majoria parlamentària. Pensa fer-ho marcant distàncies amb Podem i assumint una part del llenguatge de Pablo Iglesias, però amb un discurs molt més sobri.
Sánchez és un líder que dona resultat, sense el somriure de José Luis Rodríguez Zapatero ni la serietat de Felipe González, és el resultat natural d’una llarga tradició que no trairà i d’una atracció generacional pel 15-M que li agrada exhibir. Però el verb preferit dels socialistes no és «revolucionar» sinó «perfeccionar». Durant anys van voler perfeccionar l’Estat de les autonomies per aconseguir un model federalitzant; ara es proposen perfeccionar el concepte d’Estat plurinacional per arribar a l’Estat federal sense estats federats, perquè a Espanya «hi ha un sol Estat i una sola sobirania», segons va sentenciar. Ell i el PSOE segueixen a Granada, instal·lats en el federalisme orgànic, en la versió minimalista de la nació de nacions, no volen arriscar-se a parlar de sobiranies ni afrontar el vell dilema d’una Espanya unida per la llei o una unió nascuda de la voluntat de les parts.
Pedro és un unionista com Pablo, no obstant, davant el conflicte català imminent està més a prop de la reacció de l’unitarisme de Rajoy: als independentistes, ni aigua. La gran diferència amb el líder del PP és que Sánchez els promet als sobiranistes una font d’aigua fresca per més endavant, en el paratge de la reforma constitucional. Potser és poca cosa per a l’estat d’ànim dels catalans i catalanistes desafectes de la vella i sorda Espanya, però en això, segueix el que diu Miquel Iceta.
En el seu objectiu de fer fora Rajoy i el seu Govern, «corruptors de la Constitució», Sánchez torna a la seva, a l’aliança pel canvi, formada per PSOE, Podem i Ciutadans, fórmula que va ser impossible fa uns mesos i que, si s’ha de fer cas del que ha dit Iglesias, serà altament improbable. La insistència en una estratègia fallida la va compensar ahir amb l’anunci d’una tàctica molt més pragmàtica: els acords setmanals al Congrés per aprofitar la minoria del PP i derogar la legislació més antisocial.
Guanyar batalles parlamentàries per consolidar-se com a principal partit de l’oposició sembla un objectiu molt més adequat a la força real del PSOE que pretendre desallotjar Rajoy del Govern, un desideràtum ara només a l’abast de la justícia. Per a la caça major electoral, Sánchez haurà d’esperar a tenir un cert bagatge en l’anunciada «oposició d’Estat» i una formulació atractiva de les «solucions justes» definides pel seu mentor ideològic, Ángel Gabilondo.
divendres, 23 de juny del 2017
PARLA DE MI, PERÒ BÉ
 |
| Portada del Periódico d'avui. |
Em sembla increïble que un partit que es declara demòcrata i defensors de les llibertats com és Podemos veti a determinats mitjans de comunicació a l’esmorzar on es va presentar el nou equip de comunicació del partit.
Els mitjans vetats el passat dilluns van ser la Cadena SER, els diaris el País i el Periódico de Catalunya i els digitals el Imparcial i OK Diario. El motiu és la manca de confiança de la direcció de Podem cap aquests mitjans informatius. Els mitjans que si que van poder entrar es van queixar per l’actitud de Podemos, però no la van variar.
Casualment dos d’aquests mitjans són dos dels meus referents a l’hora d’informar-me: la Cadena SER i el Periódico de Catalunya. Tot i que també m’informo a Eldiario.es, Público, el Triangle, la Sexta, TV3 , Catalunya Informació i d’altres.
I per què llegeixo aquests i no d’altres? Perquè la majoria d’aquests, en general, diuen el que jo vull llegir o escoltar. A part d’això, penso que són mitjans prou rigorosos, tot i que, evidentment estic obert a escoltar opinions contràries, ja que en tema de comunicació és difícil trobar mitjans imparcials i que tractin tota la informació d’igual manera. Fixeu-vos amb el que he dit una mica més amunt: Diuen el que jo vull llegir o escoltar.
La influència que tenen els mitjans de comunicació és directament proporcional als oients o lectors que tinguin. Si un mitjà de comunicació vol perjudicar a un determinat partit o persona, pot fer-ho. Segurament de forma subtil, per a no crear massa perspicàcies...
Tant el País com la Cadena SER pertanyen al grup PRISA, un grup de comunicació que un dia es considerava afí al PSOE, però que darrerament, sobre tot el País, ha donat un tomb espectacular abraçant postulats de la dreta. La Cadena SER va arribar a prescindir d’un subespai com Carne Cruda, molt crític amb el govern de Rajoy i que ara se pot escoltar a través de Eldiario.es.
El Periódico (que no només llegeixo, sinó que des de fa uns anys hi estic subscrit), tampoc està ben vist pels sectors independentistes. A Diferència del País o el Mundo, és un diari que té poc repercussió fora de Catalunya. Evidentment els sectors independentistes el tracten de prosocialista i d’altres coses com per exemple pamflet.
Tal com cantava Joan Manuel Serrat, contra gustos no hay disputas... Per tant entenc que pugues tenir gustos molt diferents als meus i prefereixis escoltar i llegir les notícies a d’altres mitjans.
El que no puc entendre, insisteixo, és que un partit polític limiti el dret d’informar a un mitjà i, conseqüentment, als seus lectors. Tan la Cadena SER com el Periódico donaven la notícia del seu veto i això, des del meu punt de vista és contraproduent per a qualsevol.
LA CIUTAT QUE VOLEM 23-06-2017
Les fotos són d'ahir per la tarda.
Com podeu veure, pel seu estat és un polvorí...
Al mig del solar algú hi ha deixat unes fustes...
Us recordo que aquesta nit és la revetlla.
No vull cridar al mal temps, però...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)