dissabte, 2 de setembre del 2017

A preu de Neymar

SÒNIA GELMÀ


No ho val. Dembélé ho sap, el club ho sap i l’afició ho sap. Però el seu preu ve condicionat per la sortida de Neymar. Sense els 222 milions, acompanyats de la desesperació producte de la mala planificació, el Borussia Dortmund no hauria somiat mai ingressar més de 100 milions pel seu
No és, per tant, culpa de Dembélé. Però això el perseguirà. Perquè als 20 anys carrega amb el pes de ser el fitxatge més car de la història del club, i perquè les expectatives generades són de crac mundial. D’ell s’espera que sigui el nou Neymar. En cada regat, en cada carrera, en cada jugada.
Però més enllà del fet que mediàticament interessi canviar una inicial de la MSN, Valverde té l’oportunitat d’acabar amb la 'tridentocràcia' que deixa poc marge de maniobra al tècnic. Ja que Dembélé no és Neymar, tampoc hauria d’assumir el seu rol d’intocable. Pel bé de Valverde, pel bé de l’equip.

És inquietant la manera de forçar la seva sortida

De Dembélé en sabem dues coses, una primera de positiva –encara que li hagi sortit molt cara al club–, la seva ambició: no va voler fitxar l’estiu passat perquè no va creure que tingués minuts. La segona, bastant més inquietant, la seva indisciplina com a arma per forçar la seva sortida. El que per al club ara ha sigut una mostra de compromís, algun dia se li pot girar en contra. Que repassi com va arribar i se n’ha anat 'Ney'.

Valverde hauria d'entendre que, ja que Dembélé no és Neymar, tampoc hauria d'assumir el seu rol d'intocable

Després de tant de fitxatge dels que no il·lusionen tant, que diria Bartomeu, per fi arriba un que sí que aporta llum a un enfosquit barcelonisme. I encara que la tempesta segueixi a l’aguait, si la pilota entra i el rival es deixa punts inesperats, es pot recuperar fins i tot el carnet d’abonat aparcat en un calaix. Perquè la competició és generosa i ho aguanta tot, fins i tot un dels estius més desastrosos que es recorda del Barça pel que fa a gestió esportiva i institucional.
I ves a saber, potser amb l’arribada de Dembélé, Leo Messi també s’anima i el president pot dir un dia d’aquests, ara ja sense mentir, que l’argentí ha firmat la renovació.

divendres, 1 de setembre del 2017

ORGANITZACIÓ, GESTIÓ I INFORMACIÓ

De Faro a Diari de Tarragona.
És un fet contrastat que, en tota organització, sempre s’aprecien més errades des de dintre que des de fora. Sovint, des de fora, sé té una falsa sensació d’eficàcia quan en realitat no és així.  
Ho estic dient per la gestió dels recents atemptats. Després dels actes terroristes de BarcelonaCambrils i Alcanar Platja, hi va haver una sensació generalitzada de que els Mossos d’Esquadra havien actuat amb una eficiència digna d’elogi. Però segons una font que va col·laborar colze amb colze amb la policia autonòmica i els cossos d’emergència, des de dintre es van poder constatar mancances importants. Un exemple? La segona explosió del xalet d’Alcanar Platja va agafar tothom per sorpresa.
Però on hi va haver manca de eficàcia o bé descoordinació va ser abans de que succeïssin els fets esmentats. Segons el Periódico de Catalunya, què ja ho venia dient des del dia següent dels atemptats de Barcelona i Cambrils, el comandament dels Mossos d’Esquadra van rebre el passat mes de maig un avis d’alguna agència d’intel·ligència dels Estats Units sobre un hipotètic atemptat a Barcelonaespecialment a les Rambles.  
El punt culminant d’aquesta informació va arribar ahir (31-08-2017) quan el Periódico va publicar la suposada nota que havia rebut la policia catalana juntament amb un ampli reportatge signant per l’Enric Hernández, director del diari, en un gest inusual, ja que poques vegades el director d’una publicació signa contingut més enllà d’un article d’opinió. Des del meu punt de vista és un gest de responsabilitat de voler assumir les crítiques que, amb tota seguretat, pressentia que anaven a rebre.
La gran errada que va cometre el Periódico va ser voler presentar la informació que havien obtingut de l’avís als Mossos sobre l’atemptat de Barcelona en forma de document remès per la CIA. Sobre aquest punt no sé si algú li va colar un gol al director o comptava amb el seu beneplàcit. El que va quedar clar és que va ser el blanc de totes les crítiques, fins i tot de Julián Assange, fundador de Wikileaks.
Comprendreu que era del tot impossible llegir els milers de comentaris que va tenir l’edició digital del reportatge (més de 4.000), però ràpidament intuïes la seva procedència. Des dels sectors més independentistes (que fa temps que li tenen ganes al Periódico) se van acarnissar amb el tema de la reproducció de la nota, mentre que una bona part de la resta d’usuaris criticaven obertament la forma en que les màxims responsables dels Mossos havien gestionat afer de l’alerta terrorista. A saber, tant el President Carles Puigdemont, com el Conseller d’Interior Joaquim Forn, com el Major dels Mossos Josep Lluís Trapero van negar primer l’existència de l’alerta per a després confirmar que, efectivament, havien rebut un avís de baixa intensitat d’una altra agència d’intel·ligència indeterminada (no van aclarir la seva procedència) però que s’havia decidit no donar-li credibilitat. En canvi, per exemple, si se va donar credibilitat quan es va donar l’avís de que Younes Abouyaaqoub, el conductor de la furgoneta que va causar les morts a les Rambles, se’l havia vist prop del poble de Subirats a la comarca de l’Alt Penedès...
Anem a veure, per a què ens entenguem... Quins requisits ha de complir un avís terrorista per a fer-li cas? En una situació d’alerta terrorista de nivell 4 sobre 5, es pot permetre no investigar qualsevol tipus d’amenaça terrorista vingui d’on vingui?
El fets me semblen d’una gravetat extrema i comparables a la gestió d’enrenous que sovint han protagonitzat alguns membres del PP i que tantes crítiques s’han emportat, tant dels partits de l’oposició com d’una part important dels mitjans de comunicació.
Acabaré amb una reflexió. Si com he dit una mica més amunt, l’alerta terrorista abans dels atemptats era de 4, amb la constatació que hi ha un risc real de que es pugui tornar a atemptar (tothom va poder veure el vídeo d’Estat Islàmic amenaçant Espanya), per què no es passa al nivell 5?
Com deia l’eslògan d’una coneguda marca antiparasitària, més val prevenir que haver-se de rascar!  
Oi que m’enteneu?               

LA CIUTAT QUE VOLEM 1-09-2017

Afegeix la llegenda
Illa de contenidors del carrer Brasil. 

Primer van ser els matalassos i ara els armaris... 
Veieu com si que estan de mudances! 


(La foto és del passat dimarts) 

LA FOTO FLICKR DEL DIA 1-09-2017