DIARI DE LES VACANCES A GALICIA. DIA 9: SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA

Segur que no vaig percebre les emocions que tenen els peregrins que hi arriben després de llargues jornades de viatge. Però Santiago de Compostel·la me va semblar una ciutat monumental, plena d’edificis històrics. Religiosos i civils. Catedrals, palaus i habitatges. Per alguna cosa és la capital de Galícia.

En arribar, el primer edifici històric que vam veure va ser el convent de Sant Francesc de Santiago. Vam continuar pel carrer Sant Francesc fins la plaça de l’Obradoiro que estava plena de gent. A l’esquerra la catedral, tot i que fins que no estàs al bell mig de la plaça no pots captar la seva veritable dimensió, a la dreta el parador nacional Reis Catòlics que ocupa el que un dia va ser un hospital i que es va construir arran d’una visita que van fer els propis reis l’any 1486, en front de la catedral, el pazo de Raxoi, seu de l’Ajuntament i la Junta i, finalment, a l’altre costat el col·legi de Sant Jeroni, seu del rectorat i el pazo Xelmírez, antic palau episcopal. La llàstima va ser no poder gaudir plenament de la visita, ja que les torres de la catedral sé trobaven en obres i unes grans xarxes verdes els cobrien parcialment. La meva dona va decidir visitar-la per dintre, però la van fer sortir ja que s’anava a celebrar una missa.  

Vam dinar a un restaurant que hi havia a tocar de la catedral i, ja per la tarda van decidir donar un tomb, primer pel casc antic i més tard pel parc de l’Alameda on hi ha un monument a la memòria de la gran poetessa gallega Rosalia de Castro i una escultura asseguda del poeta Ramón Maria del Valle-Inclán. Des del mirador de Santiago hi ha una extraordinària vista de la ciutat i, per suposat, de la catedral.

Vam retornar al casc antic per a continuar-lo recorrent. Allí semblava que tots els carrers portessin a la catedral. Per segona vegada la meva dona va voler visitar els seu interior i aquesta vegada si que ho va poder fer.

Se pot dir que amb aquesta visita donàvem per acabat el nostre viatge a Galicia, ja que el dia següent ens en anàvem de Lugo per a fer nit a Logronyo, la capital de la Rioja.

MÉS INFORMACIÓ:

   

https://ca.wikipedia.org/wiki/Santiago_de_Compostel%C2%B7la

http://www.santiagoturismo.com/que-ver

LA NOSTRA RIBERA 311

LUGO 22

Vostès que poden, dialoguin

JORDI EVOLE

¿Com pot reaccionar el Govern central el dia que es proclami la independència de forma unilateral?

«Això s’acabarà malament». Aquesta frase es repeteix massa aquests dies a Catalunya. Te la diu el veí, la companya de l’oficina, el quiosquer. És una conclusió a la qual ha arribat massa gent. I el que sorprèn és que cap dels nostres governants hi faci res per evitar-ho. Bé, sí que hi fan. El Govern de Rajoy ha aconseguit aquesta setmana el que l’independentisme intentava aconseguir (i no aconseguia) des de les eleccions del 27-S: eixamplar la base. Rajoy ha dit tantes vegades que no hi haurà referèndum que ara no li queda més remei que recórrer a qualsevol mètode per impedir-ho. I ha triat el pitjor. I encara li queda una setmana. Quina por. Potser aconsegueixen impedir aquest referèndum, però si pensen que així acabaran amb les ganes de votar de centenars de milers de catalans, demostren dues coses: o que no en tenen ni idea de com és Catalunya, o que no vol solucionar el conflicte (o totes dues a la vegada).

Llegint la premsa estrangera, fa la sensació que a Europa també conclouen que això no se soluciona si no és votant. I no és que diguin que la forma de fer-ho sigui l’1-O, que crec que té carències evidents, però coincideixen que s’haurà de trobar una manera perquè celebrem el referèndum: pactat, amb campanya electoral a favor del 'sí' i del 'no', amb debats i tot el que calgui perquè els ciutadans prenguin una decisió tan transcendent.

Diumenge, es pugui o no votar, està garantida una mobilització sense precedents. A totes les ciutats i pobles catalans sortiran en massa ciutadans amb la seva papereta, encara que no la puguin dipositar enlloc.
Ni un pas enrere

¿I des del Govern de la Generalitat, què hi diuen? Doncs vaig estar parlant amb Puigdemont i, la veritat, no em va tranquil·litzar. El president ha assegurat tantes vegades que l’1-O es farà, que ara està totalment decidit a no fer ni un pas enrere. I tant li fa saber que farà un referèndum amb mancances. Perquè ho sap. Diu que per poc que es voti (fins i tot parla del 15%), ell donarà per vinculant el resultat. I com diu la llei del referèndum, el Parlament proclamarà la independència al cap de 48 hores dels resultats oficials, encara que aquella nit cadascú interpretarà el que li donarà la gana. El temps ho dirà. El que inquieta molta gent és que si el Govern ha reaccionat com ho ha fet aquesta setmana sense ni tan sols haver votat, ¿com ho farà després d’una hipotètica declaració unilateral d’independència?

Arribats aquí només em queda recórrer a la frase que va fer cèlebre Gemma Nierga en la manifestació de condemna per l’assassinat d’Ernest Lluch a mans d’ETA. No estic ni de bon tros comparant situacions, però crec que la frase de Nierga la podríem tornar a pronunciar dirigint-nos als nostres governants: «Vostès que poden, dialoguin».